Didier Reynders, gran aliat de l’espanyolisme a Brussel·les, encausat per un presumpte emblanquiment de capital

L’ex-comissari europeu de Justícia durant la primera legislatura d’Ursula von der Leyen, Didier Reynders, ha estat encausat per un presumpte delicte d’emblanquiment de capitals pel jutge d’instrucció que investiga l’origen d’un milió d’euros del seu patrimoni personal i la seva relació amb la compra sistemàtica de bitllets de rifa.

Segons informacions del diari belga Le Soir i altres mitjans, l’encausament formal de Reynders, que també ha estat ministre i vice-president en uns quants governs belgues, es va produir el passat mes d’octubre, tot i que no ha transcendit fins ara.

La investigació es remunta a desembre de l’any passat, quan la policia belga va registrar dues de les seves propietats i el va interrogar per primera vegada. L’operació va començar després d’una denúncia de la Unitat de Processament d’Informació Financera (Ctif) i de la loteria nacional, que van detectar transaccions sospitoses d’imports relativament elevats per la compra de bitllets de la rifa.

Les investigacions es van posar en marxa pocs dies després que Reynders deixés el càrrec de comissari europeu, moment en què encara gaudia d’immunitat i no podia ser detingut. La seva dona, jutgessa al Tribunal de Lieja, també ha estat interrogada en dues ocasions pels investigadors, però no ha estat acusada.

Les autoritats belgues investiguen la compra per part de Reynders de bitllets de rifa per valor d’uns 200.000 euros i estan tractant de determinar l’origen d’uns 800.000 euros ingressats a comptes a nom de l’excomissari durant un període de deu anys, període en què va ser ministre i, fins al 30 de novembre de 2024, comissari de Justícia de la Unió Europea.

Dins la Comissió Europea, Reynders fou un gran aliat de l’espanyolisme al cor de la Unió Europea, especialment de Ciutadans i el PP. Va participar de manera activa en l’ofensiva contra la immersió lingüística. De fet, va admetre que la UE no tenia competències en matèria de llengües, però va assegurar que, com a comissari de Justícia, podia fer complir les sentències que imposaven el castellà a les aules.

A més, es va doblegar sempre a les necessitats polítiques de l’espanyolisme i, fins i tot, es va reunir amb l’entitat Societat Civil Catalana. El darrer any de mandat, el comissari va ser una peça clau en la campanya internacional contra la llei d’amnistia. El 8 de novembre de 2023, quan encara no s’havia fet públic l’articulat legal i tampoc no s’havia investit Pedro Sánchez, va pressionar el govern espanyol perquè li expliqués el contingut de la llei.