La història de les paraules: ‘manllevar’ o ‘amprar’

  • VilaWeb publica cada dia un mapa dinàmic per a veure el repartiment dialectal de paraules sinònimes · La informació i el mapa són extrets de la web Estratigrafia Dialectal, dels professors Germà Colón i Maria-Pilar Perea

VilaWeb
Redacció
15.08.2016 - 02:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Publiquem una nova fitxa de l’Estratigrafia Dialectal, elaborada pels professors Maria-Pilar Perea i Germà Colón. Sembla clar que ‘manllevar’ és el terme que es feia servir a tot el domini lingüístic des de ben antic, però a partir dels segles XVII i XVIII el mot ‘amprar’ el va desplaçar en una part del país: Eivissa, el País Valencià i les terrer de Ponent del Principat.

A sota del mapa, podeu llegir tota la informació històrica sobre aquests mots, extreta de la web dels autors. Podeu veure’n la fitxa sencera ací. Si voleu llegir les fitxes publicades, cliqueu damunt l’etiqueta ‘Estratigrafia Dialectal’, al final d’aquest article.

amprar   amprar/manllevar  emprestar  manllevar

El mot manllevar, de MANU LEVARE, té des de l’antiguitat el sentit de ‘demanar una cosa en préstec’ i aquest sentit era propi de tot el domini lingüístic, encara que en català oriental se sent també avui la forma emmanllevar. En català occidental, en eivissenc i en tot el valencià, des d’una època relativament propera (segles XVII i XVIII), ha estat substituït en la llengua més popular per amprar —també es coneix manllevar, però, almenys en valencià, pertany a una capa de vocabulari més elevat.

El terme amprar prové de l’antic aemprar (< llatí ADIMPERARE), que en un principi significà ‘utilitzar’, ‘pregar, invitar a fer’. Vegeu als jaumins Furs de València:

« … no·n pusca usar ni aemprar aquell» (IV-XV-23) davant de «Aquell qui haurà pres préstet de diners… aquell qui aquelles coses haurà manlevades perda aquelles…» (IV-I-3).

En el terme amprar, del sentit d’‘invitar a’ es passà a ‘manllevar’. Amb aquest mot s’ha produït una escissió, puix que emprar ha mantingut el sentit d’‘usar, utilitzar’ (castellà “emplear”) sobretot a Mallorca i d’aquí l’ha pres modernament la llengua literària, mentre que en la part occidental es pot usar amb vocal inicial pronunciada [a] amb la significació de ‘manllevar’.

Vegeu també:          

—L’evolució de la llengua, mot a mot (presentació de la sèrie, 14-7-2016)

—Una web explica com han evolucionat les paraules a cada dialecte (article sobre l’Estratigrafia Dialectal, 15-5-2016)

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes