Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Publiquem una nova fitxa de l’Estratigrafia Dialectal, elaborada pels professors Maria-Pilar Perea i Germà Colón. Sembla clar que ‘manllevar’ és el terme que es feia servir a tot el domini lingüístic des de ben antic, però a partir dels segles XVII i XVIII el mot ‘amprar’ el va desplaçar en una part del país: Eivissa, el País Valencià i les terrer de Ponent del Principat.

A sota del mapa, podeu llegir tota la informació històrica sobre aquests mots, extreta de la web dels autors. Podeu veure’n la fitxa sencera ací. Si voleu llegir les fitxes publicades, cliqueu damunt l’etiqueta ‘Estratigrafia Dialectal’, al final d’aquest article.

amprar   amprar/manllevar  emprestar  manllevar

El mot manllevar, de MANU LEVARE, té des de l’antiguitat el sentit de ‘demanar una cosa en préstec’ i aquest sentit era propi de tot el domini lingüístic, encara que en català oriental se sent també avui la forma emmanllevar. En català occidental, en eivissenc i en tot el valencià, des d’una època relativament propera (segles XVII i XVIII), ha estat substituït en la llengua més popular per amprar —també es coneix manllevar, però, almenys en valencià, pertany a una capa de vocabulari més elevat.

El terme amprar prové de l’antic aemprar (< llatí ADIMPERARE), que en un principi significà ‘utilitzar’, ‘pregar, invitar a fer’. Vegeu als jaumins Furs de València:

« … no·n pusca usar ni aemprar aquell» (IV-XV-23) davant de «Aquell qui haurà pres préstet de diners… aquell qui aquelles coses haurà manlevades perda aquelles…» (IV-I-3).

En el terme amprar, del sentit d’‘invitar a’ es passà a ‘manllevar’. Amb aquest mot s’ha produït una escissió, puix que emprar ha mantingut el sentit d’‘usar, utilitzar’ (castellà “emplear”) sobretot a Mallorca i d’aquí l’ha pres modernament la llengua literària, mentre que en la part occidental es pot usar amb vocal inicial pronunciada [a] amb la significació de ‘manllevar’.

Vegeu també:          

—L’evolució de la llengua, mot a mot (presentació de la sèrie, 14-7-2016)

—Una web explica com han evolucionat les paraules a cada dialecte (article sobre l’Estratigrafia Dialectal, 15-5-2016)

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.