El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, declara aquest matí a l’Audiència espanyola. El rebrà una concentració de protesta convocada per la Coordinadora 25-S –la mateixa que el 2012 va cridar a envoltar el congrés– amb el lema ‘Il·legalitzar el PP, el partit de la màfia’. Independentment de la dimensió que tingui aquesta manifestació, això que proposa, la il·legalització del PP per estar implicat en nombrosos casos de corrupció, és una demanda que aquest últim temps ha anat prenent cada vegada més cos.

De fet, hi ha una proposició de llei orgànica (PDF) de reforma del codi penal en tramitació al congrés espanyol que demana que es puguin dissoldre partits polítics que hagin estat finançats il·legalment. És impulsada per Compromís, amb el suport de Podem, ERC i Ciutadans.

Concretament, la reforma preveu multes a les persones jurídiques de partits declarats culpables de corrupció, i deixa en mans dels tribunals la possibilitat de decidir de suspendre les activitats del partit en qüestió, tancar-ne les seus i fins i tot declarar-ne la dissolució. El PP ja es va declarar absolutament contrari a la proposta, i va retreure a Compromís i els partits que donen suport a la reforma de ‘voler anar en contra del president d’un govern que ha aconseguit fer sortir Espanya de la crisi econòmica.’

Compromís ja fa temps que demana la il·legalització del PP. L’any passat, els senadors Carles Mulet i Dolors Pérez van presentar un escrit a la fiscalia amb aquesta petició, per tots els casos de corrupció que l’esquitxaven, i argumentaven que el partit incomplia la llei de partits polítics. Segons la demanda, no eren pas casos aïllats, sinó que responien al crim organitzat, per la seva constància i reiteració. Alguns dels casos esmentats per aquella demanda són: Gürtel, Pokémon, Campeón, Inestur, Nóos, Andratx, Palma Arena, Imelsa, Emarsa, Brugal, Faycán, Acuamed, Bárcenas… I van afegir una llista amb 219 noms de dirigents i membres del PP encausats o, fins i tot, condemnats.

Aquest mes de maig proppassat, arran del nul efecte que havia tingut en la fiscalia aquell escrit, Mulet hi insistia, aquesta vegada des del senat mateix, on demanava al govern espanyol si tenia intenció de començar els tràmits per a la il·legalització del PP. És clar que la resposta del govern espanyol va ser que no tenia cap intenció de fer res en aquest sentit.

Els arguments per a la il·legalització
Però quins arguments hi ha, formalment, des d’un punt de vista legal, per a il·legalitzar el PP? La llei de partits diu que un dels supòsits de dissolució d’un partit és que aquest actuï com una associació il·lícita d’acord amb el codi penal. I el codi penal defineix, en l’article 515, què entén per associacions il·lícites: ‘Les que tinguin per objecte de cometre algun delicte o, un cop constituïdes, en promoguin la comissió.’ Som, aquí, davant un cas d’associació il·lícita per a delinquir? Som davant una empresa jerarquitzada amb un mòbil econòmic il·lícit? Compromís i els partits que donen suport a la seva iniciativa entenen que sí, tenint en compte què diuen les interlocutòries de casos com el de Gürtel o Bárcenas, els pagaments amb diner negre per a fer reformes a la seu o per a finançar campanyes electorals, el cobrament de sobresous en diner negre i sense declarar a hisenda, les ‘targetes black’, l’emblanquiment de capital, etc.

Es tracta de crim organitzat? Segons la Interpol, se’n considera quan el grup l’integren més de tres persones que actuen de manera persistent en el temps, cometen un delicte greu i n’obtenen beneficis, poder o influència.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]