Gustau Muñoz dimiteix de la Institució Alfons el Magnànim: “No puc entendre que siga més retrògrada que durant el franquisme”

“No puc entendre que la Institució Alfons el Magnànim siga més lamentable i retrògrada que la que dirigia durant el franquisme un senyor com Arturo Zabala, que tenia molt clares aquestes qüestions.” Contundent, l’assagista Gustau Muñoz ha anunciat així que dimiteix de director de la col·lecció Pensament i Societat de la Institució Alfons el Magnànim (IAM): “Fins ací hem arribat.”

En una carta oberta publicada a ElDiario.es, Muñoz ha dit que no havia pres la decisió abans perquè volia donar un marge de confiança al darrer director del IAM, Enric Estrela, que també va dimitir per motius personals a començament de juliol. Diu que ho plega per carta perquè no coneix els responsables “de la darrera barbaritat comesa, l’abandonament de l’Associació d’Editorial del País Valencià”, per motius de llengua. “No s’havia arribat a un pacte o consens lingüístic amb l’Acadèmia Valenciana de la Llengua? O els responsables actuals del PP volen retrocedir a l’època de ‘Paquita la Rebentaplenaris’ i la Batalla de València i fer un espectacle ridícul que serà la riota a tot Espanya?”, exposa Muñoz.

També assenyala directament el president de la Diputació de Valencià, Vicente Mompó, i el líder d’Ens Uneix –que va facilitar el govern de Mompó–, Jorge Rodríguez. “¿L’AEPV no fa servir el valencià dels nostres pobles? Des de quan? Això és una aberració, el que al·lega la Diputació de València –els qui ara hi manen. Les llengües normativitzades i de cultura s’atenen a criteris estàndard fixats pels filòlegs, les acadèmies i l’acord consensuat dels qui en tenen cura i vetllen per la seua continuïtat”, continua.

“Només aneu, mal aconsellats per gent maliciosa, contra la viabilitat del valencià culte i les possibilitats d’un renaixement eficaç de la nostra llengua i cultura, d’acord amb l’esperit de la Constitució, l’Estatut d’Autonomia i la LUEV”, subratlla Muñoz. I finalment diu que l’objectiu de la Diputació és “reduir el valencià a un ‘patois’ –uns parlars subalterns i genuïns, no una llengua de cultura– i separar-lo de la resta de l’àmbit lingüístic del català, del ‘diasistema’ que havien invocat amb tanta raó el dictamen sobre la unitat de la llengua del Consell Valencià de Cultura i els fonaments de la creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.”