Gustau Muñoz dimiteix de la Institució Alfons el Magnànim: “No puc entendre que siga més retrògrada que durant el franquisme”

  • El director de la col·lecció Pensament i Societat anuncia que plega en una carta oberta i assenyala les polítiques de la Diputació de València

VilaWeb
Fotografia: Prats i Camps.
23.07.2025 - 12:31
Actualització: 23.07.2025 - 12:39

“No puc entendre que la Institució Alfons el Magnànim siga més lamentable i retrògrada que la que dirigia durant el franquisme un senyor com Arturo Zabala, que tenia molt clares aquestes qüestions.” Contundent, l’assagista Gustau Muñoz ha anunciat així que dimiteix de director de la col·lecció Pensament i Societat de la Institució Alfons el Magnànim (IAM): “Fins ací hem arribat.”

En una carta oberta publicada a ElDiario.es, Muñoz ha dit que no havia pres la decisió abans perquè volia donar un marge de confiança al darrer director del IAM, Enric Estrela, que també va dimitir per motius personals a començament de juliol. Diu que ho plega per carta perquè no coneix els responsables “de la darrera barbaritat comesa, l’abandonament de l’Associació d’Editorial del País Valencià”, per motius de llengua. “No s’havia arribat a un pacte o consens lingüístic amb l’Acadèmia Valenciana de la Llengua? O els responsables actuals del PP volen retrocedir a l’època de ‘Paquita la Rebentaplenaris’ i la Batalla de València i fer un espectacle ridícul que serà la riota a tot Espanya?”, exposa Muñoz.

També assenyala directament el president de la Diputació de Valencià, Vicente Mompó, i el líder d’Ens Uneix –que va facilitar el govern de Mompó–, Jorge Rodríguez. “¿L’AEPV no fa servir el valencià dels nostres pobles? Des de quan? Això és una aberració, el que al·lega la Diputació de València –els qui ara hi manen. Les llengües normativitzades i de cultura s’atenen a criteris estàndard fixats pels filòlegs, les acadèmies i l’acord consensuat dels qui en tenen cura i vetllen per la seua continuïtat”, continua.

“Només aneu, mal aconsellats per gent maliciosa, contra la viabilitat del valencià culte i les possibilitats d’un renaixement eficaç de la nostra llengua i cultura, d’acord amb l’esperit de la Constitució, l’Estatut d’Autonomia i la LUEV”, subratlla Muñoz. I finalment diu que l’objectiu de la Diputació és “reduir el valencià a un ‘patois’ –uns parlars subalterns i genuïns, no una llengua de cultura– i separar-lo de la resta de l’àmbit lingüístic del català, del ‘diasistema’ que havien invocat amb tanta raó el dictamen sobre la unitat de la llengua del Consell Valencià de Cultura i els fonaments de la creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.”

obres
actors
  • Gustau Muñoz
  • Institució Alfons el Magnànim
  • Diputació de València
  • Vicente Mompó
  • Jorge Rodríguez
  • Enric Estrela
  • Acadèmia Valenciana de la Llengua
  • Associació d'Editorial del País Valencià (AEPV)
llocs
  • València
  • Circuit Ricardo Tormo, Cheste, València, Comunitat Valenciana, Espanya
esdeveniments
  • Dimissió de Gustau Muñoz com a director de la col·lecció Pensament i Societat de l'IAM
  • Dimissió d'Enric Estrela com a director de l'IAM
temes
  • Llengua valenciana
subtemes
  • Política valenciana
  • Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià
  • Política valenciana
VilaWeb ja ha explicat com el govern de Carlos Mazón ha posat la llengua al centre d’una ofensiva política, des de l’assetjament a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua que Verònica Cantó qualifica de “moment crític” per al valencià fins al canvi imposat del topònim oficial a “Valencia/Valéncia”, al marge de la normativa . En aquest clima, la dimissió de Gustau Muñoz de la Institució Alfons el Magnànim per l’abandonament de l’AEPV per motius lingüístics s’inscriu en una mateixa deriva que associa el PP i Vox amb un retrocés deliberat en la política cultural i lingüística.

Per una visió més àmplia del rerefons, es pot seguir també la reacció de la societat civil, amb iniciatives com la campanya de la Plataforma per la Llengua per defensar la forma “València” com a símbol de dignitat col·lectiva . Alhora, el conflicte lingüístic es combina amb altres fronts de confrontació social i institucional del govern de Mazón, com s’ha vist en l’expulsió d’activistes LGBTI de les Corts i la demanda d’expedientar el responsable polític dels fets , i fins i tot condiciona l’exposició pública del president en actes simbòlics com el Nou d’Octubre .

Recomanem

Fer-me'n subscriptor