Margallo impressiona. Tot ell. És, senzillament, fascinant (no entrarem en detalls). A més, l’ex-ministre d’Afers Estrangers espanyol ha estat pràcticament l’únic polític de l’altra banda amb els pebrots de debatre de tu a tu, melic contra melic, amb Junqueras, primer, i amb Mas, en aquest cas abans-d’ahir, amb totes les càmeres i els micròfons oberts, sobre la independència de Catalunya. No és que sigui res d’extraordinari, això de voler parlar sota els focus, però no ens enganyem, darrerament n’anem escassos i poc o molt, diguin el que diguin, encara anem una mica com cagalló per sèquia.

El cas és, ja ho deveu saber, que en un nou calfred de sinceritat i transparència, d’aquells que segurament originen més d’una descomposició matinera a Rajoy i als seus sequaços, Margallo ha dit que Espanya deu una bona colla de favors a molta gent de tot el món per haver aconseguit acords diplomàtics contra el procés d’independència català. Heus-ne ací el vídeo, a partir del minut 10.00:

Diu que aconseguir aquestes declaracions públiques contra la independència li ha consumit ‘una quantitat enorme d’energia’. Si és així, d’entrada, gràcies, ex-ministre, bon senyal. Però recordem, breument, quines han estat aquestes declaracions ‘espontànies’ que han costat una energia tan descomunal i tants favors en canvi (que, atenció, encara s’han de pagar):

Merkel: ‘Els tractats de la Unió Europea garanteixen la integritat i la sobirania dels estats membres […]. La legislació nacional i internacional s’ha de respectar.’

Obama: ‘Els Estats Units volen una Espanya forta i unida.’

Cameron (sí, aquell que va pactar el referèndum d’Escòcia i que va dimitir pel Brexit): ‘Una Catalunya independent ja no formaria part de la UE i hauria de començar a fer cua darrere els països candidats.’

Aquestes declaracions, literals, tan importants i que han desgastat tant la diplomàcia espanyola, són exactament això: tot el que la diplomàcia espanyola ha aconseguit que es digués contra (suposadament) el procés de Catalunya cap a la independència.

En el vídeo Margallo també explica que ell mateix ha estat quatre vegades als països bàltics i unes quantes més al Vaticà amb el mateix propòsit. És a dir, amb la idea d’oferir favors en canvi de declaracions contràries a la independència de Catalunya. El resultat d’aquesta feinada de por ha estat, als països bàltics, declaracions de Letònia i Lituània clarament favorables (!) al procés català. I silencis o declaracions vagues i neutrals (i vistes ara, interessants) de la resta.

Senyor Margallo, gràcies. Moltes mercès, de debò, per la seva dedicació i energia. Com dieu que els hem de pagar, aquests favors? Com a bons catalans, no és que anem gaire granats, darrerament, però per a uns quants viatgets diplomàtics més segur que en trobaríem: Eslovènia? Suècia? Islàndia? L’Argentina? Rússia? Que dieu que què? Que voleu venir a veure els presseguers i els cirerers florits a Catalunya i que encara no heu fet cap debat amb el conseller Romeva? Cap problema, ho arranjarem, també. I si us sembla bé, de passada ho aprofitem i que el senyor Romeva us acompanyi en aquests viatges, que de segur que us ajudareu l’un a l’altre i anirà molt bé. Gràcies de veritat, una altra vegada, i fins aviat.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]