03.09.2024 - 14:05
|
Actualització: 03.09.2024 - 17:44
El conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, ha presentat avui a la resta de membres del govern un informe amb “les principals línies d’intervenció política” per a millorar la situació del català durant aquest mandat, a instància del president, Salvador Illa. La portaveu i consellera Sílvia Paneque ha evitat de respondre si el govern estava preocupat per la llengua, però ha admès que hi havia “recorregut de millora” en els àmbits educatiu, laboral, social, institucional, audiovisual i digital. Paneque també ha dit que la qüestió havia originat “un debat ric, positiu i propositiu” entre els membres del govern per a trobar maneres de desplegar les propostes que havia fet Vila.
El document marca cinc grans objectius: augmentar el coneixement social del català, “fer-ne fàcil l’ús”, garantir-lo com a llengua d’ús normal a les institucions, “incentivar el compromís amb la llengua per generar acords”, “estendre actituds positives i implantar hàbits d’ús favorables al català”, i garantir els recursos humans i materials per a aconseguir-ho. A més, la consellera ha remarcat que, en la seva mesura, aquestes mateixes polítiques s’havien d’aplicar a la llengua de signes catalana i a l’aranès, en col·laboració amb el Consell General d’Aran.
Per una altra banda, Paneque tampoc no ha concretat si el govern manté el compromís amb el Consell Lingüístic Assessor, que té la presidència vacant d’ençà que es va morir la lingüista Carme Junyent, avui fa un any, ni si es fa seves les cinquanta propostes que va fer l’òrgan, i que incloïen, entre més, no donar automàticament el C1 o bé fer proves als professors. El marc en què, d’entrada, es desenvoluparan totes les polítiques serà el Pacte Nacional per la Llengua, perquè hi ha molt de consens que pot ser una eina útil i perquè servirà per “allunyar el focus del debat polític sobre la llengua”.
L’abast de l’actuació del Departament de Política Lingüística és una de les incògnites de la legislatura. Vila ja fou el secretari del ram amb el govern del president Pere Aragonès i ara comandarà la conselleria que se n’ha creat arran del pacte del PSC amb Esquerra Republicana. Fins ara, el president Illa ha rebut crítiques dels partits independentistes per haver estat el primer màxim dirigent socialista a fer servir el castellà al parlament i per haver defensat, abans de ser president, un model a les aules semblant al trilingüe, amb més presència de l’anglès.