L’ex-cap de Ciutadans, el torero de Vox i històrics del PP: qui és qui en el govern de Mazón

  • Vegeu a continuació qui són els cinc homes i les cinc dones que governaran d'ara endavant la Generalitat Valenciana

VilaWeb
El president, Carlos Mazón (PP), amb el vice-president Vicente Barrera (Vox) després d'haver anunciat els consellers del govern
Arnau Lleonart Laura Escartí
19.07.2023 - 14:11
Actualització: 19.07.2023 - 18:55

El president de la Generalitat, Carlos Mazón, ha fet públic qui seran els homes i les dones que comandaran el País Valencià a partir d’ara. Va tancar a velocitat rècord un acord de govern amb Vox que comprava gran part del programa de l’extrema dreta, i ha pagat el peatge d’incloure tres consellers de Vox –un com a vice-president primer–, però finalment el PP pot tornar a governar vuit anys després. Vegeu a continuació qui és qui en el nou Consell.

Carlos Mazón, president de la Generalitat (PP)

L’ex-president de la Diputació d’Alacant ha aconseguit que el PP recuperi la Generalitat que el 2015 va perdre acorralat pels casos de corrupció. Carlos Mazón Guixot, llicenciat en dret, va tenir el seu primer càrrec públic a 25 anys, com a director general de l’Institut Valencià de la Joventut. A 29 anys era director general de Comerç, i a 33, vice-president de la Diputació d’Alacant. La seva carrera política va començar amb d’Eduardo Zaplana, i, com ell –que va assolir la presidència amb els vots dels blavers d’Unió Valenciana–, s’ha recolzat en Vox per fer el salt a la presidència. Ara bé, a diferència de Zaplana, Mazón ha anat un pas més enllà i ha deixat entrar Vox al govern.

El president de la Generalitat, Carlos Mazón, ha anunciat els membres del seu govern (fotografia: EFE/Biel Aliño).

Vicente Barrera, vice-president primer i conseller de Cultura i Esports (Vox)

El torero conseller de Cultura. La millor fotografia per a entendre què és la cultura per al nou govern. Vicente Barrera Simó ha assumit la vice-presidència primera de rebot perquè el cap de Vox a les eleccions, Carlos Flores Juberías, va ser vetat en públic pel PP per haver estat condemnat per violència masclista. I ell, que ni tan sols es presentava a les Corts, sinó que va quedar fora de l’Ajuntament de València, on era el número 7 de la llista, era al lloc adequat i en el moment adequat quan es van repartir carteres en la negociació amb el PP. Abans d’arribar a Vox, es va deixar estimar pel PP de Francisco Camps i per UPyD, però es va acostar a Vox per la defensa que fan de la tauromàquia, una professió a la qual va arribar a despit del seu pare, que no volia que s’hi dediqués malgrat –o potser a causa– que el seu avi també matava braus. Fins ara no havia tingut responsabilitats polítiques i, com passa sovint en els nouvinguts a la política, les seves xarxes socials són una bona mostra d’allò què pensa en realitat. “Em sent orgullós de ser nét dels qui van donar la seua sang i van guanyar la guerra”, va escriure una volta a Facebook, tot reivindicant el franquisme. En una altra ocasió, va demanar opinió sobre el nom que havia de posar a un cavall que havia comprat, i oferia com a opcions Caudillo i Duce, apelatius de Francisco Franco i Benito Mussolini.

Vicente Barrera, a l’arribada a la reunió amb Mazón (fotografia: EFE/Biel Aliño).

Susana Camarero, vice-presidenta segona i consellera de Serveis Socials, Igualtat i Habitatge i secretària del Consell (PP)

Durant el debat d’investidura, Mazón va anunciar que el seu govern mantindria la Conselleria d’Igualtat, una manera de mirar de rebaixar l’alarma pel pacte de govern amb Vox, que ometia el concepte de “violència masclista” i el substituïa pel de “violència intrafamiliar” per llevar importància a la violència contra les dones per part dels homes, i limitar-la dins la família. I així ha estat. Susana Camarero Benítez, ex-secretària d’estat d’Igualtat i Drets Socials amb Mariano Rajoy i representant del PP en el pacte d’estat contra la violència de gènere, ocupa la cartera que havia tingut Mónica Oltra, i després Aitana Mas, i li afegeix també les competències d’Habitatge. Camarero tindrà rang de vice-presidenta, i també serà la secretària del Consell, que s’encarregarà de coordinar tots els departaments. És presidenta de la Confederació espanyola de Dones en Igualtat, s’ha reivindicat com a feminista liberal i ha carregat contra la llei espanyola de llibertat sexual –coneguda popularment com a llei del “només sí és sí”–, pels efectes que ha tingut en l’excarceració de condemnats per violència sexual.

Suana Camarero, dona forta del Consell de la Generalitat (fotografia: EFE/Biel Aliño).

Ruth Merino, consellera d’Hisenda, Economia i Administració Pública (PP)

A final del 2022, el diari ABC va publicar una fotografia feridora de l’executiva de Ciutadans a Alacant reunida en un McDonald’s perquè s’havia quedat sense seu arran de la caiguda en desgràcia del partit. La decadència de Ciutadans ha anat de bracet del creixement del PP i Vox i no ha pogut aturar el camí a la desaparició ni amb el procés de refundació. Ruth Merino Peña, síndica de Ciutadans d’ençà que Toni Cantó va tornar a canviar de jaqueta, va estripar el carnet fa pocs mesos desil·lusionada pel resultat de la suposada refundació. “El Ciutadans de dilluns no serà gens diferent del de fa deu mesos”, va dir. Llavors va dir que deixava la política per tornar a la seva plaça de funcionària a l’Agència Tributària. És cert que va deixar oberta la porta a tornar a la política activa en algun moment, però tal com parlava no semblava que hagués de ser d’una manera tan immediata: dues setmanes després, va fitxar pel PP i ara Mazón li ha donat el control dels comptes públics i la recaptació d’imposts. Seguidora del liberalisme econòmic, l’acord de govern PP-Vox ja va avançar les taxes que suprimirien: l’impost de successions i donacions; l’impost de patrimoni; una reducció “dràstica” de l’IRPF a tots els trams, “especialment als salaris mitjans i baixos”; les taxes autonòmiques que, diuen, “impedeixen el creixement i desenvolupament del teixit industrial”; i la taxa turística.

L’ex-síndica de Ciutadans, Ruth Merino, serà a partir d’ara la consellera d’Economia i Hisenda, a proposta del PP (fotografia: EFE/Biel Aliño).

Elisa Núñez, consellera de Justícia i Interior (Vox)

Mazón ha donat la gestió de la Policia de la Generalitat a l’extrema dreta. Elisa Núñez Sánchez, doctora en dret i llicenciada en ciències religioses, va ser assessora i responsable de programes d’integració d’immigrants i estrangers en la Generalitat de Francisco Camps, i ara serà consellera de Justícia i Interior. Una de les coses que més preocupen d’haver lliurat una conselleria així d’important a l’extrema dreta és què passarà amb la prevenció i persecució de la violència masclista.

Vox ha aconseguit la Conselleria de Justícia i Interior, que dirigirà Elisa Núñez (fotografia: EFE/Biel Aliño).

Marciano Gómez, conseller de Sanitat (PP)

Marciano Gómez Gómez torna a la Conselleria de Sanitat, on va ser número dos de Vicente Rambla, home per a tot de Francisco Camps, que va saltar de la Conselleria d’Economia i Hisenda a la de Sanitat, i d’allà, a la d’Indústria. Ara el conseller serà ell, i hi arriba provinent de l’Hospital Universitari La Fe, on ha estat director de gestió clínica mèdica. Tal com l’ha presentat Mazón, fa tota la pinta que tornarà a posar sobre la taula la privatització de la sanitat pública: “És l’impulsor en la gestió sanitària per a la implantació de la col·laboració publico-privada, de l’eficiència en la salut pública i de la normativa que regula les guàrdies mèdiques, tant en l’àmbit de l’atenció primària com de l’hospitalària vigent en l’actualitat.”

El metge Marciano Gómez dirigirà la Conselleria de Sanitat, un departament del qual ja va ser número dos (fotografia: EFE/Biel Aliño).

José Antonio Rovira, conseller d’Educació, Universitats i Ocupació (PP)

Mazón ha dividit en dues conselleries la cartera d’Educació, Cultura i Esport que fins ara gestionava Compromís. La meitat per a Vox, la meitat per al PP. José Antonio Rovira Jover, un dels homes de confiança del president, pren les competències relatives a l’ensenyament i la formació amb el compromís adquirit d’implantar un “pin parental” perquè els pares puguin vetar continguts educatius que no vulguin. Ja va treballar en aquest departament durant governs anteriors del PP: primer, com a director general de personal, i després com a director territorial a Alacant. L’acord de govern amb Vox també posa a la diana el català a les aules, i es compromet a garantir “la llibertat d’educació, la lliure elecció de centre i la lliure elecció de llengua d’ensenyament entre les dues oficials en totes les etapes educatives”.

José Antonio Rovira, un dels homes de confiança de Mazón, serà conseller d’Educació, Universitats i Ocupació (fotografia: EFE/Biel Aliño).

José Luis Aguirre, conseller d’Agricultura, Ramaderia i Pesca (Vox)

El nou president de la Generalitat també ha deixat en mans de Vox, que nega el canvi climàtic, la Conselleria d’Agricultura, Ramaderia i Pesca. José Luis Aguirre Larrauri serà qui ocupe aquesta cartera. És enginyer tècnic agrícola, portaveu de la comissió d’agricultura de Vox en les Corts i també vice-president provincial del partit a València. Amb la defensa del món rural, el partit d’extrema dreta ha sabut guanyar-se la simpatia del sector agrícola i ramader. Entre més coses, la reivindicació dels bous i les ramaderies han estat un puntal clau. En el compte d’Instagram de Larrauri podem veure una imatge amb el candidat al congrés espanyol per Castelló en una visita a una ramaderia: “Defensar el toro brau és defensar la nostra cultura, la nostra tradició i defensar Espanya.” No obstant això, Mazón ha creat una nova Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Infrastructures i Territori que, entre més qüestions, gestionarà la caça, i que tindrà al capdavant a Salomé Pradas (PP).

El tercer conseller de Vox és José Luis Aguirre, responsable  d’ara de l’Agricultura, Ramaderia i Pesca. Fotografia: EFE/Biel Aliño

Salomé Pradas, consellera de Medi Ambient, Aigua, Infrastructures i Territori (PP)

Mazón ha apartat alguns dels temes on Vox hauria pogut fer polítiques polèmiques i ha creat aquesta nova conselleria. Salomé Pradas Ten (PP) tindrà les competències en matèria de medi ambient, caça, recursos hídrics, benestar animal, urbanisme i vertebració del territori, obres públiques, i transports, ports i aeroports. Pradas ha estat membre del senat espanyol per Castelló d’ençà de 2015, així com regidora en l’Ajuntament de Castelló. Entre març de 2014 i juny de 2015 va ser directora general de Medi natural de la Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient de la Generalitat Valenciana, amb el govern d’Alberto Fabra. És advocada de formació i professora de Dret en la Universitat Jaume I de Castelló. També és la vice-secretària del PP al País Valencià i portaveu del partit a Castelló.

Salomné Pradas, del PP, es fa càrrec de les competències relacionades amb el medi ambient i l’emergència climàtica (fotografia: EFE/Biel Aliño).

Nuria Montes, consellera d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme (PP)

Aquesta és una de les conselleries en què Mazón sembla haver posat més il·lusió. Al capdavant hi haurà Nuria Montes de Diego, una de les figures clau en el desenvolupament empresarial i turístic de Benidorm les darreres dècades. Nascuda a Madrid, va arribar a set anys a la costa del País Valencià. És la secretària general d’HOSBEC (Associació Empresarial Hostalera de Benidorm, Costa Blanca i Comunitat Valenciana) i ha estat una de les veus més crítiques amb la taxa turística que va implantar el govern del Botànic. També forma part d’unes quantes entitats empresarials. És vocal de la junta directiva i membre del consell de Turisme de la CEOE (Confederació Espanyola d’Organitzacions Empresarials) i vocal de la CEV (Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana). Ara, per primera volta en la seua carrera professional, aterra en la política de la mà del Partit Popular. Així, Mazón ha col·locat la veu de la patronal del turisme dins el govern valencià.

Nuria Montes
Nuria Montes, fins ara secretària general de la patronal turística HOSBEC, és la nova consellera d’Innovació, Indústria i Turisme (fotografia: EFE/Biel Aliño).

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any