La Fundació Bofill alerta que hi ha 116 centres que poden tancar per manca de planificació del departament

La Fundació Bofill denuncia que hi ha el perill que 116 centres educatius de Catalunya tanquin per la manca de demanda, arran de la forta davallada d’alumnes d’aquests darrers anys, i acusa el Departament d’Educació de manca de planificació. En la presentació de l’informe “Planificació educativa: el futur de l’escola es decideix ara”, l’autora, Maria Segurola, ha explicat: “Els últims anys, s’ha parlat molt de demografia i de decreixement, però no s’ha parlat de com afectaria en el sistema educatiu. Els canvis demogràfics han afectat l’escola i, inevitablement, ho continuaran fent. La pregunta és si aquests canvis serviran per a abordar reptes pendents, com ara, la reducció de les ràtios a secundària o de la segregació escolar, o si continuarà com fins ara, que la planificació s’ha anat fent curs a curs, sense planificar. La planificació hauria de donar resposta a les necessitats futures.”

La natalitat s’ha reduït d’un 37% d’ençà del 2008 a Catalunya, i els alumnes estrangers no la compensen pas. Segons dades de l’Idescat, el 2008 va haver-hi 89.624 naixements a Catalunya, i el 2023, 54.217. Així i tot, Segurola ha deixat clar: “El problema no és la quantitat de nens que tenim al sistema, sinó la gestió que en fem.”

Segons la Fundació Bofill, els centres afectats són centres d’una sola línia amb més del 25% de les places vacants a i3 i primer d’ESO, una tendència habitual en municipis petits –de menys de 10.000 habitants–, però com més va també és més freqüent en ciutats grans. Dels 116 centres educatius en perill de tancament, 63 són concertats i 57 públics, de 45 municipis diferents. N’hi ha 111 en perill de tancament en l’etapa infantil i només n’hi ha 5 en l’etapa de secundària, atès que en aquesta etapa encara es perceben els efectes del creixement demogràfic de la primera dècada del segle XXI, i l’arribada d’alumnes estrangers.

Sistema educatiu inoperatiu

La Fundació Bofill assenyala com a principal responsable el Departament d’Educació: l’acusa de “donar l’esquena”, d’ençà de fa anys, a la realitat demogràfica de Catalunya, com més va més minsa. “Catalunya fa dècades que pren decisions d’esquena a la realitat demogràfica, malgrat que la natalitat baixa d’ençà del 2008 i la caiguda demogràfica a l’escola no és cap imprevist.” Per tot plegat, demana al departament que “passi a l’acció” amb una planificació a deu anys vista. Entre les mesures proposades per la Fundació Bofill, hi ha la d’adaptar el mapa escolar a la conjuntura demogràfica “de la mà del món local” per a evitar el tancament de centres. També defensa la fusió i transformació; un nou decret de concerts per a regular la sobreoferta de tots els centres finançats amb recursos públics; reduir ràtios a secundària –ara mateix, un grup de secundària de cada tres és per sobre de la ràtio oficial; millorar l’atenció als alumnes nouvinguts; enfortir els circuits administratius locals d’acompanyament i assignació equilibrada d’alumnes amb matrícula viva –que sigui l’administració i no l’ajuntament qui ho gestioni– i, finalment, assegurar que cap territori es quedi sense escola, incloses les zones rurals amb baixa densitat d’alumnat. En definitiva, “millorar el sistema i les oportunitats educatives”.

La natalitat baixa i no es compensa amb alumnes estrangers

Segons que alerta la Fundació Bofill, el curs que ve la caiguda del nombre d’alumnes arribarà a totes les etapes i no es revertirà a mitjà termini. Unes dades que contrasten amb les del curs escolar 2019-2020, en què es va assolir el màxim d’alumnes a l’educació obligatòria –un 33% més que el 2000–, per l’alta natalitat prèvia a la crisi del 2008. Ara bé: d’ençà de llavors i fins avui en dia, hi ha hagut un descens del 37% de la natalitat a Catalunya, i la incorporació d’alumnes nouvinguts no el compensa. Una de les dades que ho il·lustra millor és la següent: fins el 2030, es preveu que Catalunya perdi 87.000 alumnes. “Per primera vegada, tots els nivells educatius han perdut alumnes globals i, alhora, hi ha hagut un increment de la diversitat de l’alumnat, que té a veure amb l’arribada d’alumnat estranger”, alerta Segurola, i afegeix: “Això obliga la Generalitat a decidir si ajusta places en benefici de tot el sistema o deixa que tanquin centres en funció de la demanda.”

Els més mal parats són els centres d’educació públics, per unes quantes raons: d’una banda, perquè hi ha més oferta d’i3 als centres concertats: en els darrers sis anys, l’oferta a les escoles concertades ha augmentat d’un 14% i, en canvi, als públics, ha baixat d’un 8%. Això passa perquè només la meitat dels concertats han reduït la ràtio fins a vint alumnes per grup, cosa que han fet tots els centres públics. La diferència és abismal: mentre el 86% dels centres públics van reduir la ràtio, només ho van fer el 48% dels concentrats, un 38% menys. Els anys vinents –tenint en compte que el padró continuarà disminuint–, la reducció de les ràtios no serà suficient. En aquest sentit, Segurola ha estat especialment dura: no només ha criticat la normativa actual, que impedeix a l’administració d’adaptar l’oferta de la concertada, tal com reclama el Pacte contra la Segregació Escolar, sinó que, a més, ha responsabilitzat les concertades d’aplicar també la reducció de ràtios. “Els centres concertats tenen les mateixes responsabilitats que els públics, perquè són finançats amb diners públics.”

El Pla contra la Segregació Escolar estableix un marc per a tractar la qüestió i ha significat un petit avenç en la lluita contra la segregació escolar, però, tal com les dades indiquen, el canvi no ha estat tan significatiu com s’esperava. De fet, tot i que la normativa actual i el pacte determinen que l’oferta educativa s’ha de programar conjuntament i sota els mateixos criteris, el decret de concerts de 1993 ho contradiu.

D’una altra banda, ha crescut el nombre d’escoles d’una línia: més de la meitat de les escoles oferten una sola línia a i3, concretament el 58% de les escoles; un model que, segons la Fundació, debilita els centres perquè promou dinàmiques de competència, la qual cosa propicia grups homogenis i, per tant, promou la segregació escolar. Entre els cursos 2017-2018 i 2024-2025, el nombre de centres públics amb una línia ha crescut d’un 6%: és a dir, dels 986 a 1.044. En canvi, la xarxa concertada ha disminuït d’un 2%: de 269 a 263. Segons l’informe, com més petit és un centre i, per tant, com més fragmentada és l’oferta, més gran és la segregació escolar. “La baixa demanda crea un cercle viciós: la falta d’alumnes redueix l’atractiu de la preinscripció per a les famílies. Així, es debilita l’estructura del centre i afecta la seva estabilitat”, explica Segurola.

Oferta excessiva

L’excés d’oferta als municipis cronifica la complexitat dels centres més vulnerables. Pràcticament, la meitat dels centres en perill de tancament –un 49%– tenen una concentració d’alumnes vulnerables més alta que el seu entorn. A més, a la sobreoferta d’altres escoles s’afegeix la manca de demanda i l’assignació excessiva de matrícula viva. Alhora, ja fa anys que no reben solucions de l’administració, a qui la Fundació culpa de no haver previst respostes estructurals per a adaptar l’oferta educativa preventivament.

Planificar la davallada demogràfica

Segons la Fundació Bofill, una bona planificació atenent els canvis demogràfics hauria de permetre d’impulsar reformes de fons en clau d’equitat, augmentar la despesa per alumne i aprovar un nou decret de concerts que permetés de governar conjuntament tot el sistema educatiu de Catalunya. Per tot plegat, demana que s’ampliï la cobertura de 0-3, l’oferta postobligatòria i que s’ampliïn serveis educatius fonamentals, com el menjador escolar, als centres de secundària. “Una planificació estratègica ha de permetre més arribada d’alumnat al llarg del curs, i augmentar el nombre de dispositius d’acollida i acceleració dels aprenentatges de l’alumnat nouvingut”, diuen. Alhora, defensen que la nova planificació ha d’evitar la presa de decisions arbitràries, com ha passat fins ara, i preveure prou eines i criteri per a portar-la a terme “sense tensions”. “A més, ha de garantir que les reformes responguin a un objectiu clar que vagi a favor de l’equitat, la millora de les oportunitats educatives i que donin resposta a les necessitats reals d’escolarització”, conclou Segurola.

Paneque diu que el departament “ja ha començat a treballar-hi”

La portaveu del govern, Sílvia Panque, ha dit avui que des del departament, tot i no disposar encara dels resultats de l’informe, “ja han començat a treballar en l’àmbit territorial”.