TEMA DEL DIA
Exhumar.
El congrés espanyol ha aprovat finalment d’exhumar les restes del dictador Francisco Franco del Valle de los Caídos, on reposen oficialment. Pedro Sánchez ja té el gest que l’ajudarà a passar a la història com un home d’esquerres, perquè l’extrema dreta tronada reaccionarà amb indignació i la moderna s’abstindrà, com ha fet avui. Afortunadament per a ell, Pablo Iglesias no l’acusarà de ‘contribuir a despertar el feixisme’, perquè això ja va atribuir-ho a l’independentisme català. L’esquerra espanyola està tan domesticada que no s’atreveix a demanar la demolició d’aquell monument infecte, que seria la cosa més higiènica per a la democràcia. No cal que s’amaguin darrere l’excusa de la memòria, que no l’oblidarem mai.

Però Sánchez fa tard. Les restes de Franco ja no hi són, al Valle de los Caídos. Quan hi vagin els operaris del ministeri corresponent, de nit i protegits per la policia, ja no hi trobaran res, perquè fa molt de temps que el dictador va sortir de la tomba per assegurar que allò que ell havia deixat ‘atado y bien atado’, designant a dit Joan Carles I, es continuava respectant. Si Pedro Sánchez vol exhumar les restes de Franco, que vagi al Tribunal Suprem espanyol, que és el lloc on probablement les tenen custodiades i vetllen pel manteniment del seu llegat.

És en les tenebroses sales d’aquest tribunal on es manté viu l’esperit del franquisme, on la unitat d’Espanya passa per damunt de la llei i el concepte de justícia resta supeditat a la raó d’estat. És ací on es decideix sobre la llibertat o no de persones que no han comès cap delicte, com Joaquim Forn, a qui ha estat denegada novament la llibertat malgrat l’agreujament de la malaltia de la seva mare. La sala penal, la que els jutjarà, considera que hi ha risc de fugida i reiteració del ‘delicte’. El delicte és organitzar un referèndum, però ells hi veuen rebel·lió amb violència, un delicte que ni Bèlgica ni el Regne Unit ni Alemanya ni Suïssa no veuen. Perquè són països democràtics. En el cas d’Alemanya, després de la dictadura van fer un judici de Nüremberg als seus responsables, cosa que no s’ha fet mai a Espanya. A l’inrevés, a Espanya es fan monuments en honor del dictador que més de quaranta anys després de mort encara són dempeus.

En lloc d’un judici, es va fer una transició sota el soroll de sabres que va servir per a tapar les vergonyes de la dictadura i algunes de les seves estructures continuen vigents. El règim pactat el 78 és sagrat i solament l’ha intentat qüestionar Catalunya, amb el procés independentista. Quan la ministra Meritxell Batet diu que es pot parlar de tot llevat d’autodeterminació, es mou dins les coordenades del règim del 78 i demostra, en el fons, que l’esperit de Franco encara hi és present. Hi ha punts que no es poden tocar. Ho va dir Pedro Sánchez al president de la Generalitat, Quim Torra, el mes de juliol proppassat: qualsevol votació que es faci no pot afectar la sobirania nacional. Si realment volen exhumar les restes de Franco per girar full, a més dels ossos, que exhumin també el seu llegat polític, vigent encara en massa institucions de l’estat espanyol.

MÉS QÜESTIONS
El Botànic tanca les ferides sobre el finançament en el debat de política general. Després d’un estiu tens sobre finançament pel suport del conseller d’Hisenda Vicent Soler al govern del PSOE al Consell de Política Fiscal i Financera, el PSPV i Compromís han fet evident en el debat de política general que es va fer a les Corts que les ferides són tancades. Els socis del Botànic han registrat de manera conjunta les seves propostes de resolució, que tenen com a mesura destacada la petició al Consell de continuar reivindicant al govern estatal, ara amb Pedro Sánchez al capdavant, la reforma del sistema de finançament i unes inversions en el pressupost del 2019 proporcionals al pes poblacional del País Valencià, a més d’un dèficit asimètric que compensi el mal finançament i la condonació de la part del deute que se n’ha derivat. Mesures que Ximo Puig proposarà en la reunió que ha de fer a començament d’octubre amb Pedro Sánchez a la Moncloa. En canvi d’això, Compromís cedeix i dóna suport al dèficit del 0,3% que defensa el govern de Pedro Sánchez. El portaveu socialista, Manolo Mata, ha explicat que amb aquesta proposta es demostra que el seu grup diu les mateixes coses que el 2015, és a dir, amb Mariano Rajoy i amb Pedro Sánchez, mentre que la portaveu adjunta de Compromís, Mireia Mollà, ha subratllat que el relat valencià sobre finançament és ‘molt definit’ i ara hi ha un govern a la Moncloa amb el qual estan ‘més còmodes’ per a negociar.

La Plataforma per la Llengua reclama la retolació en català de les vies de circumval·lació d’Alacant. La Plataforma per la Llengua ha requerit oficialment a la Direcció General de Carreteres espanyola que normalitzi 21 rètols de les autovies i autopistes de la circumval·lació d’Alacant, que ara són en castellà i prou. A més a més, l’entitat ha assenyalat que en alguns casos els senyals contenen topònims incorrectes. Segons Manuel Carceller, portaveu de la Plataforma per la Llengua al País Valencià, el cas de les autovies de l’àrea metropolitana d’Alacant és una mostra més d’incompliment de la normativa que protegeix l’ús oficial de la llengua valenciana’. La senyalització denunciada per l’entitat, a les autopistes A-7, AP-7, A-31, A-34 i A-70, és fora de la legalitat. L’article 138 del reglament general de circulació estableix que les indicacions escrites de senyalització de vies públiques han d’anar, també, en la llengua oficial de la comunitat autònoma corresponent.

Àngel Ros no accepta les crítiques sobre el caràcter polític del seu nomenament com ambaixador a Andorra. L’ex-paer de Lleida, Ángel Ros, ara reconvertit en ambaixador d’Espanya a Andorra, refusa les crítiques que ha rebut pel seu nomenament ‘polític’ fetes per l’Associació de Diplomàtics Espanyols. Aquesta entitat ha recordat que Ros no té la carrera d’ambaixador però ell s’ha defensat dient que el govern de Pedro Sánchez és el que ha fet menys nomenaments ‘polítics’, concretament tres, entre els quals el seu. També s’ha referit a l’afer dels dos ex-agregats d’Interior de l’ambaixada d’Espanya que van ser acusats d’haver pressionat la família Cierco per aconseguir les dades bancàries de la família Pujol: ha dit que l’afer encara és judicialitzat i s’ha de provar que ho van fer realment. Finalment, també ha desmentit que deixés la paeria per por de perdre les eleccions municipals de l’any vinent. Segons Ros, hi havia sondatges que revelaven que podia tornar a guanyar les eleccions, però va considerar que feia massa temps que estava en el càrrec. ‘Més de quinze anys al capdavant d’una ciutat ja és una xifra important i quan el ministre Borrell em va proposar de venir d’ambaixador a Andorra, li vaig dir que sí perquè ser diplomàtic era una vella aspiració’, ha explicat.

L’estat espanyol veta la creació d’un Col·legi Professional de Docents a les Illes. La creació d’un Col·legi Professional de Docents a les Illes, que impulsa el parlament a petició de l’Assemblea de Docents, ha estat vetada pel govern espanyol. En un escrit remès a la cambra balear, el director general del Règim Jurídic Autonòmic, Tomàs de la Quadra-Salcedo, diu que la creació d’aquest organisme no és justificada i que és competència exclusiva de l’estat. Segons el director general, la cambra balear només pot aspirar a crear un col·legi professional de caràcter voluntari, que podria defensar solament els interessos dels seus col·legiats, i que en cap cas no tindria capacitat per a regular aspectes de l’exercici professional. Per tant, el govern espanyol descarta que aquest organisme pugui definir els requisits professionals dels futurs professors i mestres, o regular aspectes com ara l’accés a la funció docent i la carrera professional, tal com recull el projecte de llei ara en tramitació al parlament.

LA XIFRA
75 persones dels serveis de neteja municipals de l’Ajuntament de Barcelona van dedicar tota la nit de dimarts a treure els llaços que la gent havia posat a la Diagonal durant la manifestació de la Diada en arbres, semàfors o baranes. El consistori que encapçala Ada Colau assegura que va actuar per raons de seguretat viària i de preservació de l’espai públic.

TAL DIA COM AVUI
El 13 de setembre de 2013
la comunitat educativa de les Illes Balears comença una vaga indefinida contra les retallades i el Tractament Integrat de Llengües (TIL), que reduïa les hores de català a les aules.

Missatge de Vicent Partal

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb