Convergència es prepara per refundar-se. El primer cap de setmana de juny farà un congrés per decidir el nom del secretari general i també el nom del nou partit. Artur Mas, que s’ha situat al capdavant després d’haver renunciat a la presidència de la Generalitat, ha volgut que Francesc Sanchez fos un dels homes forts de la formació. El responsable de règim intern i comunicació serà un dels encarregats de menar la nau convergent en aquesta etapa pre-congressual. En aquesta entrevista de VilaWeb parla de la refundació, de Mas i de la corrupció.

—Què penseu quan us presenten com un dels homes forts de la nova CDC?
—No m’agrada posar etiquetes. Ni a mi ni a ningú. Sóc un membre del partit, estic al servei de Convergència. M’han encarregat aquesta tasca i estic encantat de fer-la i la faré, dins les limitacions humanes, tan bé com pugui i amb la participació de tot l’equip que hi ha a CDC. Intentarem que això funcioni com un rellotge suís i que puguem arribar a superar tot aquest procés congressual per reforçar l’espai polític que representem.

—Formareu part del nucli més pròxim i de confiança de Mas, juntament amb Francesc Homs i Lluís Corominas…
—Ens han encarregat que aquest congrés sigui tan participatiu com es pugui, que aquella gent que estima allò que representa Convergència i que en algun moment s’hi ha sentit representada, continuï confiant en CDC o hi torni a confiar. Aquesta és la nostra tasca principal: encapçalar, juntament amb el president, tot aquest procés que ha de culminar en una renovació profunda de Convergència.

—Quan Oriol Pujol era secretari general, vós n’éreu un dels homes de confiança. Veig que no us ha perjudicat, dins el partit.
—No, no. Milito en aquest partit polític des de fa molts anys. He estat regidor a Vilanova i la Geltrú, tinent d’alcalde, gerent d’ajuntaments, coordinador del grup parlamentari i president comarcal. Tinc una trajectòria, des del punt de vista territorial i sectorial, prou àmplia. També he militat a la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC). Per tant, em coneixen per moltes coses en aquest partit, i també he estat aquí amb l’Oriol Pujol, i orgullós d’haver vingut. No tinc cap problema perquè em valorin d’una manera o d’una altra, estic absolutament cofoi de poder treballar per CDC.

Francesc Sanchez

—Parlem del congrés que fareu el 3, 4 i 5 de juny. Al consell nacional d’aquest dissabte començareu a preparar aquesta etapa. Un dels punts de què es parlarà serà les primàries per a escollir secretari general. Una consulta a tota la militància?
—Ho explico al revés. No plantejarem res que prèviament no hàgim discutit profundament dins la nostra organització. Això a vegades sorprèn perquè estem acostumats a una manera tradicional de fer les coses, com ara que el partit faci una proposta tancada, formalitzi un reglament i es tanqui tres dies en un lloc per decidir com fa les coses. Ara ho volem fer a l’inrevés. De primer volem escoltar què ens diu la nostra militància i tota aquella gent que en algun moment ha estat a Convergència. Després arribar a unes conclusions tots plegats i, d’acord amb aquestes conclusions, fer una proposta de procés congressual. Ho entenem com una evolució de tot allò que volem representar. No ens preocupa tant com ens escollirem, que ho farem de manera transparent i amb els millors recursos possibles, sinó què volem representar. Ens equivocaríem si la nostra obsessió fos com escollim els càrrecs. Estic convençut que entre tots arribarem a definir quina és la millor manera d’escollir els càrrecs d’un partit. L’objectiu més important és que aquesta eina d’èxit que ha estat CDC sigui una eina d’èxit per als futurs trenta anys. I, per tant, hem de posar les bases ideològiques, d’estructura i de funcionament intern perquè aquesta eina sigui més transparent, més àgil, amb més interlocució amb la societat, més permeable. I quan hàgim trobat el desllorigador de tot això segur que trobarem el millor mecanisme per a escollir els nostres càrrecs.

—Ara sembla que qui no fa una consulta interna a la militància fa vella política… El fet de no convocar primàries és un risc per a un partit que vol renovar-se?
—Nosaltres de segur que trobarem el millor mecanisme i el més transparent per a escollir els nostres càrrecs. Perquè d’exemples de primàries mal fetes en tenim, en aquest país. I això no ho volem reproduir. Hem d’aconseguir que la reformulació d’aquest partit àgil i transparent sigui la que més satisfaci la gent que ens vota o ens vol votar. I és això que hem de trobar.

—Parlem de les persones que volen optar a la secretaria general del partit. Germà Gordó i Jordi Turull són dos dels candidats que hi aspiren. Ho han transmès a la direcció?
—Això passarà quan s’obri un procés per escollir secretari general i serà en el moment oportú…

—Però no han transmès a la direcció el desig de presentar-se?
—A hores d’hora no hi ha cap procés obert de presentació de candidatures ni cap procés obert per a escollir secretari general. Això seria començar la casa per la teulada. Hem de traslladar a la població que volem ser una eina útil per a la Catalunya independent. Per tant, hem d’establir les bases ideològiques i les bases d’organització, i un cop tinguem el discurs treballat i puguem copsar la voluntat de la gent mirarem com escollir els càrrecs. Evidentment, com en totes les organitzacions, s’hauran de definir els lideratges i establir qui dirigeix aquestes organitzacions. A partir d’aquí, quan pertoqui, obrirem el procés, però ara no hi ha cap procés obert. Per tant, no hi ha debat.

—També heu dit que sotmetreu el nom del partit a debat de militants i simpatitzants. Potser per a molts militants perdre el nom seria massa…
—Volem fugir dels debats nominalistes. Hem de mirar quines són les millors eines i les millors virtuts que ha de tenir la nostra opció política per representar l’espai que volem representar. Aquell centre ampli de gent que es mou des de l’eix nacional, decidit clarament per un estat propi, però des de l’eix social que es mou en un espai molt de centre. La gent que se sent molt socialdemòcrata, que se sent liberal o que té posicions social-cristianes. Una formació que no és extremista i té una posició moderada. El fet més transcendent i important és aquest procés polític. El nom de la formació i els noms de qui la representin són una segona fase d’aquest procés. Ara és fonamental com ens presentem davant la gent i amb una proposta d’èxit des del punt de vista polític per a aquella gent que vol ser representada per un partit moderat en les formes i radical en els objectius. I amb el concepte de fer-ho bé per fer-ho possible.

—Germà Gordó, que s’ha obert un compte de Twitter, ha dit en un piulet: ‘Sempre és bo saber què en pensa la gent, però la decisió final sobre el nom del partit ha de ser dels militants.’ Sou conscients que la manera com es decideixi el nom del partit també suscitarà un debat intern?
—En som molt conscients i ho sabrà la gent abans que els mitjans.

—Està bé això…
—El ritme d’un partit polític, entre més coses, fa que en puguem parlar amb la militància i dins el partit polític. Crec que seria un error de fer un debat sobre què volem ser i que la nostra gent se n’assabentés pels mitjans. Moltes vegades els partits polítics hem tingut el defecte, com tots els partits, de prendre decisions i mirar la militància com un paisatge del teu partit polític. I nosaltres no la volem tractar com un paisatge, sinó com un actor principal. Volem que pugin a l’escenari i que decideixin per nosaltres. Crec que és lícit que tota aquella gent del partit que no té l’encàrrec directe d’organitzar el congrés doni la seva opinió sobre com s’organitza tot. És lícit, sa i respectable. Els qui som a l’organització primer hem escoltar la gent i després parlar-ne.

Sanchez

—La nova Convergència vol girar full de tota l’etapa del pujolisme?
—No. Volem ser un partit del segle XXI i per tant hem d’actualitzar el partit segons les demandes de la nostra societat. Volem això. Volem girar full de l’autonomisme. I crec que en aquests dos o tres anys últims ha quedat clar que CDC ja l’ha girat, aquest full. No renunciarem al que ha fet Convergència durant aquests trenta anys per Catalunya. Ni a l’etapa de Jordi Pujol, ni a l’etapa d’Artur Mas ni quan hem estat a l’oposició. Tenim un cabal polític molt important. No som els independentistes de fa trenta anys, som aquella gent que ha intentat que l’estat espanyol fos el dels catalans i malauradament hem arribat a la conclusió que no tenim cap altre camí. L’única viabilitat que té el nostre país és tenir un estat propi. I sobre aquesta base treballarem. Però més que girar full, volem renovar el nostre discurs polític per ser un partit amb les eines i les demandes socials del segle XXI, perquè no és igual un partit dels anys vuitanta que escoltar la gent. I crec que això el president Mas ho ha fet.

—En una Catalunya independent, la nova CDC voldria ser un partit de centre sobiranista per competir electoralment amb Esquerra i la CUP?
—Nosaltres som un partit molt estrany, en aquest sentit, i no parlem pas de què passarà d’aquí a divuit mesos. La nostra gran aposta institucional en aquests moments és el govern de la Generalitat i la coalició electoral de Junts pel Sí. Aquesta és la nostra aposta electoral i farem tots els esforços tant des del partit com des del govern perquè això funcioni com un rellotge i puguem assolir l’objectiu que ens vam proposar quan ens vam presentar a les eleccions plebiscitàries del 27-S. Per tant, no pensem quins adversaris hi haurà en un futur. Pensem que ara tenim uns aliats per a construir una realitat nova per al nostre país, que això ara és fonamental per a CDC, com per als partits que formen Junts pel Sí, com per a aquells partits que poden donar suport a aquest procés constituent. I estem molt contents perquè fa un mes en aquest procés constituent hi havia tres partits i ara n’hi ha quatre. Crec que ja no es pot dir que hi ha una majoria que no vol la independència perquè la gent de Catalunya Sí que es Pot té diversos pensaments respecte d’això. CDC els agraeix profundament que s’incorporin a aquest procés constituent que ha de ser el mecanisme perquè molta gent que té dubtes s’hi incorpori. El procés ha de ser atractiu per a la gent, hem de ser capaços de muntar una constitució catalana aglutinant el màxim nombre de gent. Aquesta és la nostra única voluntat i no ens interessa la confrontació a llarg termini. Seria un error.

***—Un dels objectius de CDC seria convèncer Catalunya Sí que es Pot que la proposta de referèndum no és viable…
—No solament aquesta gent, sinó molta més. En aquest procés hem d’aconseguir sumar, sumar i sumar. Va faltar poc perquè els partidaris de la independència arribessin al 50% de la població catalana. Aquest procés constituent és la nostra oportunitat de convèncer una majoria de catalans que aquest camí s’ha de fer de baix cap amunt. En aquest procés la gent hi ha de poder participar, s’ha de construir un país on la gent se senti còmoda i tothom ha de veure que l’alternativa que presenta Espanya és la no-alternativa… Convèncer el màxim de gent possible que el camí que hem començat persones tan diverses és el camí que ha d’encetar Catalunya; que no volem ser independents per ser independents, sinó perquè tothom visqui millor.

—Parlem del paper d’Artur Mas en aquesta nova etapa. Que renunciés a la presidència ha servit per a calmar internament el partit?
—Més que calmar el partit, ha tranquil·litzat la vida política catalana. Tenim un president, el president Puigdemont, de CDC, amb un lideratge que ve de l’alcaldia de Girona, que serà un lideratge ferm. Els primers dies de presidència ha demostrat prou solidesa. Com a partit, tenim un gran avantatge: la persona que ha liderat tot aquest procés, juntament amb més gent, el procés que el poble va començar el 2010, ara ens ajuda a dur a terme aquesta transformació de la CDC autònoma a la CDC cap a l’estat propi. És un canvi fonamental d’una força que considerem essencial en la construcció d’un nou país. En termes col·loquials, un cop passat el dol –perquè hem tingut dol, per a nosaltres no ha estat senzill que Mas fes aquest pas– ara ens adonem que és una oportunitat que no deixarem escapar. Estarà molt ocupat, perquè serà el principal actor, conjuntament amb altra gent, de la transformació del partit.

—A l’entrevista del Punt Avui Televisió amb el president Puigdemont, Mas semblava més alliberat i amb ganes de passar comptes amb una part de la CUP…
—Coneixent Mas, això de passar comptes no té sentit. Ell és més de ‘menjar-se gripaus’. No passa comptes amb la gent, sinó que entén la política com una manera de transformar les coses. És una persona que ha hagut de ‘menjar-se molts gripaus’ durant la seva vida política. Ni el veig estressat ni alliberat, el veig compromès a fer de CDC una eina de futur polític per a aquest país. Està molt concentrat en això i poc concentrat a passar comptes amb ningú. No és el seu estil, no ho ha estat mai ni ho serà.

Francesc

—Parlem de corrupció. La ciutadania té la percepció que el cobrament del 3% per adjudicació d’obra pública és real…
—Que això no ha format part de la història dels partits només es pot garantir amb fets. Podem garantir que la nostra gent ha actuat dins de CDC d’una manera pulcra. Però ens hem adonat que, tot i actuar bé, tot i complir la llei, estar dins els marcs que la llei ens ha marcat en cada moment, fer les coses com la normativa ens marcava, aquesta cançó ha continuat sonant. I això després d’anys de mirar-nos per dalt i per baix i no haver-nos trobat res. Per això hem fet una cosa més: des de l’1 de gener hem renunciat a rebre donacions. Perquè, malgrat que hem fet tots els esforços d’explicació, hem donat els nostres comptes al Tribunal de comptes, els té la Guàrdia Civil, els té tothom i tothom pot veure que hem actuat d’una manera correcta… malgrat tot això, hem hagut de fer aquest altre pas: deixar de rebre donacions. No hi ha donacions d’empreses.

—Si no hi ha donacions d’empreses, com es finança el partit?
—Ens hem preparat per a aquesta decisió, que potser algú es pensava que no prendríem. Hem canviat a una seu més petita, anem fent un partit més dinàmic, hem reduït la plantilla i els costos, com qualsevol empresa. Amb els diners que rebem dels nostres militants, els càrrecs institucionals i les subvencions públiques que reben tots els partits, hem fet prou ingressos per a mantenir una estructura important, perquè som un partit que ens presentem gairebé al 96% de municipis catalans.

—En una entrevista l’any 2013, vau dir que el cas d’Oriol Pujol i les ITV acabaria en no res. Encara ho penseu?
—És una qüestió que no porto directament. Que plegués com a secretari general ha fet que no portéssim aquest afer directament. Espero que acabi en no res, espero que sigui així.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb