Francesc Ribera ‘Titot’ diu que té una obsessió per l’obra i la figura del polèmic Guillem de Berguedà, que era, igual com ell, un agitador sense pèls a la llengua. Aquest trobador del segle XII va enemistar-se amb gent de molts comtats catalans. Amb els seus sirventesos, atacava nobles de tota mena. Fins i tot en va ser víctima el rei Alfons. El 2003, aquesta devoció de Titot pel personatge va portar-lo a musicar-ne tota l’obra. I ara se submergeix en una novel·la històrica que és un intent de descobrir qui el va assassinar. L’obra porta per títol: ‘L’Assassinat de Guillem de Berguedà’

—Fa uns quants anys vàreu musicar tota l’obra de Guillem de Berguedà i ara n’heu escrit un llibre. Per què us fascina tant la seva figura?
—Per una banda, perquè és de casa. I per una altra, diguem que no era un trobador convencional, sinó que es dedicava a atacar més els seus enemics que no el cor de les dames. Es burlava, ridiculitzava, insultava i amenaçava els seus enemics amb sirventesos, i també feia crides a la revolta. Em vaig adonar que era un personatge que no únicament havia viscut a la mateixa comarca que jo, sinó que a més a més, es dedicava a fer pràcticament això que faig jo. D’alguna manera, me’n sento hereu, marmessor del seu llegat.

—Quan vau conèixer Guillem de Berguedà?
—Al Berguedà és un personatge popular. Hi ha un institut que porta el seu nom, igual com una biblioteca i alguns carrers. Però sobretot m’hi vaig abocar quan vaig musicar la seva obra, el 2003. Va ser una feina molt llarga, pràcticament de dos anys. Des de llavors, sempre més he estat un escriptor abduït pel seu personatge, fins que em vaig decidir a escriure el llibre.

—Va ser un personatge amb molts detractors, però, en canvi, sobta que establís relació amb el rei Ricard d’Anglaterra. Això demostra la seva categoria.
—Sí. Els nobles, els poderosos i els reis s’envoltaven dels millors, en aquest cas trobadors. Quan es van conèixer, Ricard encara no era rei d’Anglaterra sinó duc d’Aquitània. El fet que moltes vegades anés a la seva cort, ens fa tenir una idea del prestigi de Guillem de Berguedà. Més enllà del seu caràcter, va ser un dels millors trobadors dins el millor període de la poesia trobadoresca.

—El llibre reconstrueix la investigació per saber qui va assassinar Guillem de Berguedà. Ha estat complicat documentar-se i ambientar la narració d’uns fets ocorreguts el segle XII?
—Sí, però perquè jo no tinc una àmplia base historiadora ni medieval. Ha estat una feinada perquè una de les coses que m’interessava era no ser traïdor de la història real. He volgut agafar peces que es coneixen i les que no es coneixen inventar-me-les. Però de cap manera no volia substituir els fets per la inventiva. He intentat ser fidel al llegat de la història i, a partir d’aquí, he novel·lat.

Molta gent que ens ha votat no és de l'esquerra independentista, però ha confiat en l'esquerra independentista per resoldre els seus problemes.

—Amb quin material us heu documentat?
—Especialment amb l’rbra de Martí de Riquer. És una base imprescindible per a parlar de Guillem de Berguedà. Després, estudis fets per historiadors. Fins i tot vaig anar a petar a l’arxiu de la Corona de Palma a cercar certa informació. Sóc una mica torracollons, i no volia ser infidel als fets.

—No ha estat prou reivindicat i no ha arribat mai a formar part de l’imaginari col·lectiu català. Potser és un personatge que hauria d’estar a l’altura de Serrallonga, del timbaler del Bruc…
—Segur, i té molta més categoria que aquests que em dieu. Hem de tenir en compte que durant molt temps on es copiaven els textos era els convents. M’imagino que algú tan enemic de l’església i excomunicat, un cafre de categoria, no el volien com un model a seguir. Entenc que aquesta és una de les raons per les quals la seva obra no ha arribat als nostres dies amb la plenitud que es mereix.

—Hem conegut el Titot músic, el Titot actor, el Titot escriptor i ara debuteu com a novel·lista històric. Us hi heu sentit còmode?
—Molt còmode. Feta l’excepció dels moments en què vaig participar en muntatges teatrals, diguem que el meu lligam amb la música sempre ha estat a través de la meva faceta de lletrista. Jo vinc de les lletres, no de la música. Per això, en cap moment no m’he sentit fora de casa. He escrit contes, cançons, articles, novel·les, en cap moment no m’he sentit estrany.

—Sou membre del govern municipal de Berga, la primera capital de comarca que té la CUP. És un símptoma de la implantació que va tenint la CUP al Principat?
—Crec que no és cap anècdota. Fins fa poc érem un partit testimonial amb vocació d’oposició que partia pràcticament de zero. A la tercera legislatura hem aconseguit l’alcaldia en un feu tradicionalment convergent. Això ve la feina i de la certesa que molta gent que ens ha votat no és de l’esquerra independentista, però ha confiat en l’esquerra independentista per resoldre els seus problemes. Per una banda, tenim el desafiament de correspondre a la gent de Berga i, per altra banda, una responsabilitat amb el conjunt de l’esquerra independentista. Som la primera capital de comarca i, si ho fem malament, se’n pot ressentir el conjunt del moviment.

—Aquests dies es negocia una llista conjunta per al 27-S i la CUP ha demanat una llista ‘cívica’ sense polítics. Què us sembla tot plegat?
—Si he de ser franc, i sempre ho he dit, veia més clar i més oportú fer tres llistes perquè crec que tindria més suport. Ara, per un seguit d’informacions que jo no tinc, és possible que vagi equivocat. Es tracta de guanyar i s’ha de fer amb el format que doni més garanties de victòria. Jo creia que en tindríem més amb les tres llistes. Si no ha de ser així, rectificaré ràpidament. No es tracta de sortir-me amb la meva, sinó de guanyar.

—Quin 27-S somnieu?
—El somnio amb una celebració molt llarga. Voldrà dir que haurem de posar-nos a treballar de valent. Som en una lluita en què, anant molt bé, i l’Ajuntament de Berga ens ho ha demostrat, se’ns girarà més feina. I ja ho volem. Més feina perquè el 28 de setembre ens puguem posar a preparar el procés constituent per a tenir un nou estat. Sense renunciar a cap dels nostres somnis ni objectius, situant-los d’acord amb la realitat.

El vídeo és ‘Cançoneta lleu i plana’, un sirventès de Guillem de Berguedà musicat per Titot:

Ajudeu VilaWeb, fent-vos subscriptors

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent encara. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Vicent Partal
Director de VilaWeb