Fer antipolítica és una manera de fer política, Xavier

  • Si avui hi ha una tensió palpable cap als polítics i cap a la política en aquest país, no és perquè la gent no crega que la política és important, ans al contrari

Vicent Partal
05.12.2022 - 21:40
Actualització: 05.12.2022 - 21:45
VilaWeb

Xavier Antich, president d’Òmnium Cultural, va concedir una entrevista ahir a La Vanguardia en la qual criticava la manifestació d’avui convocada per l’ANC, i deia que Òmnium no volia contribuir a “la confrontació entre diferents agents del moviment independentista i a fer antipolítica”.

Entenc perfectament que Òmnium no vulga contribuir a la confrontació; és una postura de la qual puc dubtar o discrepar, però que considere respectable sempre que tinga el suport dels socis. Ara bé, m’interessa molt comentar l’ús d’aquesta expressió, “fer antipolítica”, que veig que darrerament es va repetint amb ànim crític arran de qualsevol qüestionament d’allò que fan els partits polítics catalans. I m’interessa perquè és una expressió que, en el context de la resposta que el president d’Òmnium dóna a La Vanguardia, apunta clarament a la manifestació i als manifestants i s’infereix que l’associa a postures perjudicials per a la societat en el seu conjunt i per al debat públic. Cosa que, d’entrada, em sorprèn molt.

Em sorprèn molt perquè l’antipolítica, estar contra els polítics, no és necessàriament la negació de la política –i en tenim exemples històrics, com a mínim, des de la Grècia de Pèricles–, sinó que pot ser, i crec que al nostre país és això avui, una posició crítica –hostil, diuen algunes definicions i no em sembla pas malament– cap a la política formal. I això, en definitiva, la converteix en política, també. O és que les reflexions i les actituds dels ciutadans que s’oposen a la política institucional actual, jutjant-la com una simple pràctica de poder, desinteressada dels valors i centrada en els interessos personals i de grup, no són política?

Dit això, a mi em sembla molt evident que si avui hi ha una tensió palpable cap als polítics i cap a la política en aquest país, no és perquè la gent no crega que la política és important. Tot al contrari. És perquè hi ha, és viva, una contestació –que només puc suposar que tots acceptarem com a legítima– a allò que els nostres polítics han fet, com a mínim, d’ençà del 2017. I al seu gir estratègic i tàctic, que no es pot negar, perquè és un fet.

Per aquesta raó no em sembla gaire adequat parlar en l’aire i en abstracte d’antipolítica avui i ací. Com si no existís un trajecte històric constatable i viscut per la gent que ens ha portat fins ací. Com si els polítics no tinguessen cap responsabilitat en el creixement d’aquest sentiment. O com si la gent es girés contra la política formal, contra les institucions, sense tenir cap raó objectiva per a fer-ho i només amb ànim destructiu. Perquè això passa en altres latituds del planeta, sí, i ben alimentat. Però, ho dic amb el més gran dels respectes, Xavier, no és això el que passa a Catalunya ni respon a això el sentit de la manifestació d’avui.

 

PS. Avui VilaWeb entrevista per primera vegada un no-humà. Ahir, de la redacció estant, vam parlar amb ChatGPT, una entitat –no sé gaire com definir-ho– d’intel·ligència artificial, que parla un català exquisit i té respostes sorprenents a preguntes profundes. Crec, sincerament, que paga la pena de llegir la conversa que Blai Avià hi ha tingut.

 

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any