‘Mira els hòmens!’ El primer consell, diguem-ne, professional de la meua vida el vaig rebre de mon pare. Jo devia tenir aleshores dotze anys o tretze i ell m’explicava com havia de treballar, com havia d’ajudar, en el cafè que la meua família regentava al poble. Aquell ‘mira els hòmens’ avui segurament el diria d’una altra manera: ‘Mira la gent’, per exemple. Però aleshores, a principi dels anys setanta del segle passat, limitar la condició de client a la condició d’home era simplement una expressió exacta. Resultava impensable que cap dona entràs al bar com a client i per tant tot eren homes. Parle, cronològicament, d’un temps que he viscut jo, no pas de la vida en l’edat mitjana. I si ho faig és solament perquè crec que l’anècdota explica perfectament que el feminisme ha estat la revolució més eficaç de totes les revolucions que varen esclatar al segle XX.

Cap revolució contemporània no ha canviat tant la vida de les persones, de totes les persones, com el feminisme. Fins i tot aquells que neguen el valor del feminisme o que se’n consideren contraris viuen en un món diferent i millor gràcies al feminisme. És clar que tot el que s’ha aconseguit fins ara no és prou. És evident que hi ha problemes molt greus que subsisteixen encara arreu del món, amb més o menys intensitat segons la geografia. Alguns, com l’assassinat constant de dones a mans d’homes, són d’una gravetat fora mida i requeriran encara molta feina, per desgràcia segurament durant molts anys. Però, sense perdre de vista en cap moment el camí que cal fer encara, és molt important que el conjunt de la societat assumesca sense cap reserva la importància del feminisme com a vector de canvi social i de millora de les condicions de vida de tothom.

En aquest sentit, el feminisme es destaca per dues coses. Per una banda perquè estatísticament toca de manera directa la meitat de la població, en representa la mirada. Però, per una altra, perquè arriba a tots els camps possibles: de l’activitat econòmica al qüestionament de la sexualitat tradicional, del debat sobre la representació i la paritat a la lluita contra la violència. Les dones reclamen un dret de decidir que és alhora global i compacte, i aquesta lliçó impulsa un model de societat respectuós amb la diversitat, que ens resulta absolutament imprescindible a tots.

En part per això mateix l’extrema dreta fa de la lluita contra el feminisme una prioritat. Els fan por. Temen una societat de dones apoderades que ni accepten cap limitació del que volen ser ni deixen que ningú els dicte de fora estant com han de comportar-se, com han d’actuar o què han d’exigir. I això és així perquè saben els canvis enormes que ha originat aquest moviment i són conscients que s’hi pot reconèixer amb facilitat, des de la pròpia pell, una quantitat immensa de persones. És ben evident que el feminisme, la revolució més eficaç dels segles XX i XXI, pren ara un valor nou, també d’escut contra l’autoritarisme i la tirania.

(Avui VilaWeb s’afegeix a la vaga i, tal com ha fet durant les altres vagues generals, només informarà els lectors del seguiment d’aquesta protesta. Els homes ens encarregarem dels serveis mínims del diari, que avui publica un dossier especial titulat ‘Vaga feminista: la lluita continua’. A conseqüència de la vaga, aquest divendres al vespre els subscriptors no rebran l’edició de VilaWeb Paper.)

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb