La catalanofòbia torna a sobrevolar les eleccions andaluses

  • PP, Ciutadans i Vox alimenten els seus discursos amb retrets i acusacions contra Catalunya · El PSOE no vol convocar la taula de diàleg ni el cara a cara amb Aragonès per no fer enfadar el seu electorat

VilaWeb
Redacció
03.06.2022 - 21:40
Actualització: 04.06.2022 - 08:44

La campanya electoral d’Andalusia fa dies que ha començat, tot i que el tret de sortida oficial es va fer ahir a la mitjanit, i els missatges catalanofòbics hi tornen a tenir molt de pes. Això contrasta amb el fet que en el darrer sondatge del CIS pràcticament ningú no va respondre que “els nacionalismes” –enguany no s’ha preguntat directament sobre la independència de Catalunya– fossin un dels principals problemes per als andalusos.

Tanmateix, PP, Ciutadans i Vox, tal com van fer el 2018, mantenen l’estratègia de propagar discursos incendiaris en contra de Catalunya per arreplegar tots els vots possibles en una Andalusia que, com més va, està més escorada cap a la dreta, segons els estudis demoscòpics (la suma del PSOE i les coalicions d’esquerra aplega una intenció de vot inferior a la del PP).

El PP, que comanda l’actual president, Juanma Moreno, és el gran favorit per a guanyar les eleccions andaluses. La formació ha filtrat a la premsa que el seu dirigent assumirà un rol més moderat durant la campanya amb la intenció de pescar votants desafectes del PSOE i Ciutadans. “No ens conformem amb res més que ser el motor econòmic i social d’Espanya. Volem el mateix que Catalunya, Madrid i el País Basc“, ha dit en el seu primer míting.

Durant la legislatura, Moreno ha fet servir Catalunya per treure rèdit polític. En aquest sentit, ha acusat el president espanyol, Pedro Sánchez, de cedir al xantatge de l’independentisme per concedir o consolidar privilegis a la Generalitat. Aquesta tardor passada, per exemple, va exigir a Sánchez que també organitzés una taula de diàleg amb Andalusia.

Uns mesos abans, havia anunciat que obriria una “ambaixada” de la Junta a Barcelona, fent mofa de les delegacions exteriors de la Generalitat –Moreno també va acollir Enric Millo com a secretari d’Acció Exterior, un nomenament que el parlament andalús va rebutjar pel seu origen català–, amb la intenció de donar suport a la cultura andalusa a Catalunya i atraure inversions d’empresaris catalans a Andalusia arran “de la difícil situació creada per l’independentisme”.

De totes maneres, qui s’ha encarregat d’incendiar la campanya electoral per part del PP ha estat el president de la formació, Alberto Núñez Feijóo, que en una entrevista a Onda Cero ha declarat que la Generalitat aplicava un règim de “apartheid lingüístic” en contra dels nens i de les famílies que volen estudiar en espanyol a les escoles catalanes.

Atacar Catalunya per evitar la desaparició

Ciutadans, que fins ara ostentava la Vice-presidència de la Junta i tenia vint-i-un escons, corre el perill de desaparèixer del parlament andalús, tal com li va passar a l’Assemblea de Madrid. Per això, la direcció del partit ha decidit de fer una campanya radical i agressiva, tot prement l’accelerador en el discurs contra Catalunya.

Ciutadans fa el ridícul a la ciutat natal d’Inés Arrimadas a l’arrencada de la campanya electoral andalusa

En l’acte a Sevilla de presentació de Juan Marín com a candidat a la Junta, Inés Arrimadas va dir que el PSOE i el PP havien pervertit l’article segon de la constitució espanyola, que diu que “reconeix i garanteix el dret a l’autonomia de les nacionalitats i regions”. I va explicar que Ciutadans proposava una reforma de la constitució per a eliminar l’expressió “nacionalitats i regions” i evitar, segons Arrimadas, que hi hagués ciutadans de primera –Catalunya, País Basc i Galícia– i ciutadans de segona.

Així mateix, Edmundo Bal, en el primer míting de la campanya a Jerez, ha insistit amb aquesta reforma de la constitució i ha dit que a tothom li hauria de semblar raonable. “Aquesta nació es diu Espanya i és una nació de ciutadans lliures i iguals. I no pas de privilegis ni de diferències”, ha afegit, abans d’atacar directament Catalunya sense cap mena de pudor.

“Heu vist el vídeo que hem tret? Aquest vídeo, us en recordeu?, on ens deien des de Catalunya: ‘Espanya ens roba.’ No, no, no. No és l’andalús subsidiat, no. És el nacionalista subsidiat per l’Andalusia productiva. Per l’Andalusia que genera riquesa, que genera feina, que genera autònoms, que generen empreses… I ells gastant-s’ho amb ambaixades a l’exterior… Subsidiats pels andalusos, els catalans. Qui els ha vist i qui els veu”, ha declarat.

El vídeo en qüestió, compartit per Juan Marín a Twitter, diu que el nacionalisme català ha fet befa d’Andalusia durant anys i intercala unes declaracions de Gabriel Rufián, una cita d’un llibre de Jordi Pujol, un tall del programa Bricoheroes i un cartell electoral de CiU mentre sona una música més pròpia d’un enjòlit que d’un espot de campanya. “El que ens costa diners són totes les cessions als nacionalistes. Que no t’enganyin. El nacionalisme subsidiat viu a costa de l’Andalusia productiva”, conclou.

“Juanma Moreno és nascut a Barcelona”

El partit d’extrema dreta Vox aspira a convertir-se en la tercera força del parlament andalús i a condicionar el futur govern de Juanma Moreno, tal com passa amb l’executiu d’Alfonso Fernández Mañueco a Castella i Lleó. El començament de la campanya electoral ha quedat marcada per la viralització a Twitter d’un document del 2018, abans que Vox irrompés a la cambra, en el qual es comprometia a “suspendre l’autonomia catalana fins a la derrota del colpisme sense pal·liatius” i a la “depuració de responsabilitats civils i penals per als dirigents independentistes”.

Enguany, el programa electoral que defensa Macarena Olona no esmenta cap vegada a Catalunya. Ara bé, els problemes que ha tingut la candidata amb el seu empadronament –es va inscriure en el domicili del líder de Vox a Granada, tot i no viure-hi– ha servit com a pretext perquè el portaveu adjunt del partit, Rodrigo Alonso, recordi públicament que Juanma Moreno va néixer a Barcelona. “Potser el problema no és on hagi nascut Macarena Olona [va néixer a Alacant, on encara té una casa], sinó les màscares i els negocis que escombrarà”, ha piulat.

En la seva etapa al congrés espanyol, Olona ha omplert el seu historial polític de declaracions contra Catalunya i l’independentisme, amb una actitud més similar a un perdonavides que no pas al parlamentarisme. Ara fa poques setmanes, en ple esclat de l’escàndol de Catalangate, va etzibar als partits catalans: “On és el problema? Poc els han espiat. Són una amenaça per a l’estat.”

Ara bé, qui ha atiat amb força el fantasma de la catalanofòbia aquesta setmana ha estat el president de Vox, Santiago Abascal, que en un acte per a celebrar l’entrada de l’extremisme al Parlament de Catalunya va dir que s’havia reunit amb un representant de la burgesia catalana, que no va voler identificar, i que li va demanar si Vox veuria bé de reconèixer la singularitat de Catalunya.

“Nosaltres estem a favor d’un reconeixement especial a les regions històriques, és a dir, a Castella, a Lleó, a Navarra i a l’Aragó, perquè sempre hem fet la història junts. I Catalunya sempre ha format part de la història d’Espanya. I nosaltres venim aquí a dir la veritat […] I no acotem el cap davant la burgesia poderosa que ha estat còmplice del separatisme, que si pogués emmordassaria l’Ignacio i els onze diputats de Vox. No ho aconseguiran. Aquesta burgesia poruga acabarà rendint homenatge als qui hem aixecat la bandera de la igualtat i de la llibertat”, va declarar.

Sense taula de diàleg ni trobada amb Aragonès

Finalment, el PSOE afronta la carrera electoral com una batalla per a minimitzar la desfeta, tenint en compte que, segons els sondatges, perdrà per primera vegada uns comicis a la Junta. Així doncs, el candidat Juan Espadas, fins ara batlle de Sevilla i opció personal de Sánchez, ho té tot en contra, sobretot perquè és una cara poc coneguda en una formació que encara arrossega la llarga ombra de Susana Díaz i la corrupció.

Aquests darrers mesos, Espadas no ha tingut cap estirabot amb Catalunya i ha defensat els indults als presos polítics. “S’ha fet d’acord amb l’interès general d’Espanya i de Catalunya, i per a recuperar el diàleg i la convivència a Catalunya”, va declarar.

De totes maneres, la setmana passada, la premsa afí al PSOE va publicar que Sánchez i Espadas havien acordat que, fins passades les eleccions, el govern espanyol no convocaria la taula de diàleg amb la Generalitat ni la trobada cara a cara amb Pere Aragonès arran del Catalangate, per no alimentar la desafecció entre els seus votants. En públic, el PSOE sempre ha al·legat problemes d’agenda.

“El PSOE andalús tem que una foto [de Sánchez] amb Pere Aragonès, sigui en una convocatòria de la taula de diàleg o en una trobada a dos, doni munició al PP durant la campanya […] En les files socialistes saben que les aliances amb l’independentisme català són refusades per part del seu electorat”, explicava un article d’El Periódico d’España.

 

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any