S’acaba d’inaugurar a la Seca, la nova seu barcelonina de la Fundació Joan Brossa, l’exposició ‘La xarxa al bosc. Joan Brossa i la poesia experimental‘. S’hi repassen les tendències de la poesia experimental a Europa i Amèrica entre els anys 1946 i 1980, quan Joan Brossa desenvolupava el seu llenguatge poètic. S’ha organitzat amb motiu del centenari del poeta i és un dels projectes destacats de l’Any Joan Brossa. Coordinada per Eduard Escoffet, es podrà veure fins el 29 de setembre.

Amb l’objectiu de contextualitzar la recerca poètica de Brossa, ‘La xarxa al bosc’ vol oferir una mirada àmplia i necessàriament fragmentària de la galàxia de poetes que van eixamplar el camp d’expressió poètica i van influir en la resta d’àmbits creatius. El període de l’exposició és determinat per l’aparició del lletrisme a París, que va organitzar la primera activitat pública el gener del 1946, i pel començament d’una dècada, la de 1980, en què Brossa va començar a ser àmpliament reconegut.

És una de les exposicions més ambicioses que s’han presentat aquests últims anys a Europa dedicades a la poesia experimental, tant per l’abast geogràfic –inclou poetes de tots els racons d’Europa i d’Amèrica– com pel cronològic –més de tres dècades– i la quantitat de peces –més de dues-centes. Un esforç únic per a capbussar-se en aquesta escena, tan difícil de delimitar i tan vinculada a uns altres àmbits, com ara l’experimentació sonora, les arts visuals i el disseny.

L’exposició es divideix en tres parts. A la paret d’entrada, hi ha obres icòniques d’alguns dels autors més destacats: Brossa mateix, Salette Tavares, Eugen Gomringer, Marcel Broodthaers, Ronaldo Azeredo, Décio Pignatari i Felipe Boso. A la planta baixa hi ha el gruix del material, en forma de bosc o constel·lació que es va expandint de manera laberíntica. Aquesta part inclou poemes de diversos autors coetanis de Brossa, revistes, documentació i obra original. La planta superior se centra en les aliances personals entre els poetes i en els espais de relació hi ha tot el material referit a revistes, antologies i festivals. Finalment, com a apèndix, a la sala Fregoli es pot veure el Gabinet Brossa, dedicat únicament a ell, que es pot visitar durant tot l’any.

Aquest projecte té un doble objectiu: difondre la poesia experimental del segle XX entre el gran públic i, alhora, aportar nous elements de reflexió sobre el moviment que avui és al centre dels interessos de bona part dels museus de tot el món. Així mateix, l’exposició vol destacar el fet que el primer poema concret el va escriure Eugen Gomringer a Barcelona el 1951. De Gomringer a Brossa es vol estendre i entendre tota aquesta constel·lació internacional de poetes que, després de la Segona Guerra Mundial, van voler reconstruir el valor de la poesia amb unes formes obertes i experimentals que tenien en compte els canvis tecnològics i polítics i que volien traspassar tota mena de fronteres. Autors que també volien abandonar la idea de la poesia com a pràctica elitista o inaccessible.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb