La delegació catalana de familiars de presos polítics ha denunciat el cas dins el Parlament Europeu, a Estrasburg. No hi anaven pas sols. Els acompanyaven el grup de suport al cantant de rap Valtònyc i familiars dels joves d’Altsasu. De fet, l’acte es titulava ‘Defensant drets fonamentals a la UE: el cas espanyol’.

Si l’èxit de l’acte depèn de la presència d’eurodiputats, aquest n’és el resultat: Mark Demesmaeker, Bodil Valero, Ivo Vajgl, Miguel Urban, Miroslavs Mitrofanovs, Jill Evans, José Bové, António Marinho e Pinto i els catalans Ramon Tremosa, Jordi Solé, Ernest Urtasun i Josep-Maria Terricabras eren presents a la sala. Si l’èxit de l’acte depèn de la potència dels discursos, aleshores s’han de citar els d’Andreu Van den Eynde, advocat dels presos, i Mukay Embarak (grup de suport a Valtònyc). Van fer emmudir la sala. I si l’èxit de l’acte depèn de l’emoció tramesa, aleshores Edurne Goikoetxea (Altsasu), Diana Riba, esposa de Raül Romeva, i Anna Forn, filla de Joaquim Forn, són les qui van emocionar. Van fer petita la sala. Per a acabar la introducció, una dada final: cap televisió espanyola no ha vingut a cobrir l’acte.

Cantar rap no és terrorisme
Eren les nou del matí i Embarak (del grup de suport a Valtònyc), en preciós català de Mallorca, deixava anar: ‘Nosaltres, com a grup de suport, ja vam denunciar que el 24 maig de 2018 era marcat perquè és el dia que la injustícia espanyola, i l’Audiència Nacional, hereva del franquisme, van sentenciar un jove pel simple fet de cantar. Nosaltres venim a denunciar les injustícies socials, la corrupció i el feixisme que patim a l’estat espanyol. Cantar rap no és terrorisme. Que una persona hagi d’anar a la presó tres anys i mig pel fet de cantar és una mostra de la situació que patim a l’estat espanyol. Som aquí perquè volem denunciar i demanar que la Unió Europea, com el Tribunal dels Drets Humans, es pronunciïn sobre aquesta situació.’

D’esquerra a dreta: Mukay Embarak,Isabel Pozueta, Josep Maria Terricabras, Anna Forn, Francesc Riera.

El potent discurs de l’advocat dels presos, Van den Eynde
Un altre dels moments més intensos del dia l’ha protagonitzat Andreu Van den Eynde, que en un discurs ben travat, sense llegir i mirant als ulls, ha explicat de manera precisa i tècnica de què parlem quan parlem de vulneració de drets. Són sis punts. I són dramàtics:

«En primer lloc, a Espanya ha canviat la interpretació de la llei. Delictes com el de rebel·lió ara ja no precisen de la violència, es veu. Segon, tenim quatre instàncies que estudien el mateix cas. Com pot ser que hi hagi quatre jutges diferents per al mateix cas? Us explico per què: perquè tota la investigació es porta extraprocessalment. Totes les proves les practica la policia (sense advocats de les defenses). Tota la construcció jurídica es basa en investigacions en què no podem participar. De fet, les defenses no hem pogut fer preguntes als testimonis i algunes defenses, com les dels exiliats, no han pogut ni entrar a la sala de justícia. En quart lloc, la majoria de les proves comencen a partir d’una notícia d’un diari. Aleshores van intervenir tots els telèfons dels polítics. I va començar això que en diem una causa general. No s’investiguen fets. S’investiguen persones. Quan els investigats demanen de què els acusen, hi ha jutges que els responen: ja ho anireu veient.

Cinquè: els escrits de la defensa no es transmeten amb celeritat, no ens admeten proves. I la primera cosa que demanen als nostres testimonis és si són independentistes o si van votar en el referèndum. Així ja ho tenen resolt.

I per a anar acabant: quan els investigats es defensen, es pren com un indici de criminalitat. Defensar-te et fa culpable. Manifestar-te innocent és indici de criminalitat, et portarà a la presó. Això va passar al conseller Romeva. Qui fa tot això? Uns jutges i policies de qui no sospitem i prou, sinó ells mateixos es declaren víctimes. Sí, el mateix jutge ha dit que se sent víctima del que passa a Catalunya. I ell és qui jutja? Amb aquestes condicions, només us demano que exporteu aquesta informació, perquè com a mínim els qui resistim tinguem la satisfacció que tot això se sàpiga.»

Sala del Parlament Europeu.

Els cinc minuts d’Anna Forn
Anna Forn, la jove filla de Joaquim Forn, que precisament va estudiar l’Erasmus a Estrasburg, va deixar anar un dels titulars del matí. Una sola frase, com a resum: ‘Avui he tingut cinc minuts per a parlar amb vosaltres, també són de cinc minuts les trucades del meu pare des de la presó.’ I després va continuar: ‘Membres d’un govern, la presidenta del parlament i dos activistes es troben en presó preventiva per haver permès el més fonamental dels drets. Els acusen de delictes que requereixen violència. Però l’única violència exercida va ser la dels policies.’

‘Espero que la meva presó serveixi’
Diana Riba, esposa de Romeva, ex-eurodiputat, va adreçar-se a la sala en un dia dur. Avui no és solament l’aniversari de Carme Forcadell (63 anys) sinó que també fa cent dies que Romeva és a la presó. Potser per això va fer un discurs emotiu, i en algun moment se li va trencar la veu: ‘Se’m fa difícil ser avui aquí, sempre hi ha estat ell. Veig cares conegudes, persones que el coneixeu i aprecieu. Costa molt intentar explicar-lo quan el coneix tan bé. Ell sempre diu que no hem aconseguit parlar i dialogar amb l’estat espanyol, i els qui l’han posat a la presó han deixat de fer política. Demano al Parlament Europeu que tingueu la força i ens ajudeu a denunciar-ho. Estem a la vostra disposició. I demano ara que escolteu un moment la carta que us envia ell des de la presó.’

I efectivament, la senyora Riba, ex-llibretera a Sant Cugat, pedagoga de professió, va llegir una carta de l’ex-eurodiputat Romeva als seus antics col·legues: ‘Els casos que s’exposen en aquesta jornada han de ser un instrument per a evidenciar a tot demòcrata que no es pot acceptar la manipulació del dret penal per a reprimir ideologies; que no es pot respondre a posicionaments i expressions polítiques amb coerció judicial i amb la vulneració de drets i llibertats; i que ocultar la política i optar per la repressió no solucionarà mai absolutament res. La política sempre és prèvia al dret, utilitzar-lo com una coerció per no enfrontar els problemes polítics a la llarga només fa impossible la convivència. Avui passa això a Espanya, però la responsabilitat d’enfrontar-se a aquestes vulneracions recau sobre tots els demòcrates. Espero que la meva presó serveixi perquè tots ells comprenguin que no poden acceptar aquests excessos i els perills que comporta. Gràcies per ser avui aquí.’

De dreta a esquerra: Laura Masvidal (esposa Quim Forn), Xavier Sánchez (germà Jordi Sánchez) i Ferran (fill Forcadell).

Altsasu
Per acabar, un dels moments que també va tocar la fibra dels assistents va ser la intervenció d’Isabel Pozueta, mare d’Anur, un dels nois d’Altstasu empresonats per una baralla de bar. No únicament va emocionar quan va explicar el conegut cas davant l’audiència, sinó que va fer emocionar els presents quan, al final de l’acte, va demanar la paraula ja des del públic, i va agrair l’enorme solidaritat que havia trobat a Catalunya, que havia pensat molt en els familiars el dia que entraven per primera vegada a la presó (‘un dia que va ser molt dur per a mi’), cosa que va fer que Diana Riba i altres familiars s’aixequessin per abraçar-la.

Una fotografia final de família, i un discurs de Miguel Urban de Podem (no només passa a Espanya, tot això, sinó també a Polònia, França, i Turquia, va venir a dir) va cloure un acte intens, i que tindrà continuació amb una visita de Diana Riba, i altres, al grup dels Verds del Parlament Europeu durant el dia d’avui, dimarts. El grup al qual, precisament, pertanyia Raül Romeva.

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb