‘Un agent em va dur caminant fins a davant de tot, on hi havia l’últim tot terreny de la Guàrdia Civil. Em va demanar que em posés darrere tres persones que hi havia en fila índia i mirant en direcció a Manresa. El silenci era sepulcral.’ Per estranya que sembli l’escena, el testimoni de l’Albert narra un escorcoll del qual va ser víctima el mes d’octubre per part de la Guàrdia Civil a la C-16. De llavors ençà, VilaWeb ha recollit dos testimonis més que denuncien una situació exacta, de persones a qui van escorcollar el vehicle sense la seva presència, una pràctica que és il·legal.

El 8 d’octubre, als volts de les sis de la tarda, l’Albert anava de Castellbisbal a Manresa quan, passat el peatge de Martorell, va veure que hi havia quatre tot terrenys de la Guàrdia Civil. Estaven entravessats al mig de la via i només es podia passar pel carril esquerre. Un grup entre vuit i deu agents armats amb armes llargues feien de filtre i van demanar a l’Albert que s’aturés. ‘Em van demanar el carnet d’identitat i el de conduir, em van fer baixar i em van dir que em buidés les butxaques’, recorda. En un to amable –’no se m’havien adreçat mai en tantes ocasions dient-me “caballero”’–, un dels agents se’l va endur fins a un dels vehicles on hi havia tres civils més esperant. Va ser llavors quan li va demanar que es posés darrere seu.

‘Era una situació estranyíssima’, recorda l’Albert. Des d’aquell punt li era impossible de veure què hi feien, al seu cotxe. Al cap d’una bona estona els van anar cridant un per un pel nom i un policia els anava a buscar per tornar-los al seu vehicle. ‘Jo em vaig sentir violentat, humiliat. Si volien escorcollar-me el cotxe, ho podien fer davant meu. Semblava que fessin una demostració de força, d’autoritat.’

La Guàrdia Civil és l’única policia amb competències, també a Catalunya, en el control d’armes i explosius, i poden fer els escorcolls pertinents sempre que tinguin sospites. Tanmateix, sempre ho han de fer amb la presència dels afectats. Fonts de la Guàrdia Civil expliquen a VilaWeb que si aquests relats fossin certs, hi hauria hagut mala praxi: ‘La llei empara el ciutadà perquè sigui present quan hi ha un escorcoll. Si va passar això, que ho denunciïn.’

Un mes més tard en Fèlix va viure una situació molt similar. Passat el peatge de Martorell, cap a mitjanit, la Guàrdia Civil acabava d’organitzar un control. Al cotxe, conduït pel seu fill, hi anaven també ell i la seva dona. Van ordenar que s’aturés: ‘Jo portava un llaç groc a la solapa. No sé si el van veure, només sé que ens van fer parar, ens van fer sortir a tots tres i ens van dir que deixéssim els objectes personals dins el cotxe.’

El peatge on es va produir l’escorcoll

Tot seguit els van conduir fins a darrere d’un dels cotxes dels agents. Mentre esperaven, un guàrdia civil armat amb una metralladora els custodiava. Entre ells no es deien res; l’ambient era tens. Vint minuts o mitja hora més tard –no ho saben exactament perquè els havien fet deixar els mòbils al cotxe i no duien rellotge–, un altre agent els va dir que ja podien tornar al cotxe. ‘Els vàrem preguntar a què es devia l’escorcoll, i em van dir que no passava res. L’ambient no convidava a fer més preguntes’, rememora en Fèlix, que per desconfiança va revisar que tot fos a lloc.

El tercer cas, el més recent, va ser divendres al migdia. La Núria es va trobar un control de la Guàrdia Civil en una rotonda sortint d’Igualada. Anava amb la seva filla i la seva companya. ‘Em van preguntar d’on venia i on anava, i quan els vaig respondre em van fer passar més endavant, on hi havia un segon guàrdia civil, que ens va fer aparcar.’ L’agent els va fer aturar el cotxe, treure les claus del contacte i posar-les sobre el quadre de comandament. Després de demanar-li la documentació, la van fer sortir a fora i li van exigir que es tragués tot allò que portava a sobre. L’agent, en veure la cara de sorpresa de totes tres, li va dir: ‘Aquí no hi esteu acostumats, a això, oi? Doncs en uns altres indrets es fa.’

Metres enllà hi havia un guàrdia civil amb una arma llarga i el dit al gallet davant d’una fila de gent. ‘Tregui’s les mans de les butxaques i posi’s aquí’, va dir-li l’agent secament. Després van arribar la filla i la seva companya i també les van fer posar a la fila. ‘De lluny, veia com eren dins el meu cotxe i el regiraven. No hi havia ningú present mentre me’l regiraven. Dins el moneder hi tinc l’estelada i patia per si la veien’, recorda. Després d’uns deu minuts retingudes mentre escorcollaven el cotxe, van deixar que se n’anessin: ‘Em van dir que podia recollir les meves coses i tornar al cotxe. No em van donar cap paper ni res.’ Explica que la situació li va causar impotència i ràbia. ‘De primer m’hauria queixat, però calles com un ruc. Potser en comptes de perdre mitja hora n’hauria perduda una de sencera’, diu.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.