Som Energia va aconseguir dimecres d’ampliar el capital social en 4.750.000 euros en forma d’aportacions voluntàries en menys d’un sol dia. Aquesta cooperativa d’energies renovables sense ànim de lucre impulsarà així la construcció d’una nova planta solar a Llanillos (Granada) amb què preveu d’abastar 1.500 llars. L’estratègia de l’entitat és crear projectes de renovables i que aquest mercat no acabi a les mans d’Endesa, Iberdrola i companyia. En aquest context, Carles Barbarà, responsable de comptabilitat i finances, ens explica que també tenen previst de crear una planta solar a Lleida. Aprofundim en el futur del mercat energètic, l’esclat de les renovables i per què Catalunya és a la cua de l’estat espanyol en la creació de renovables.

Per a què servirà aquesta emissió de capital?
—Aquesta ronda l’hem feta per cobrir dues coses. D’una banda, perquè a diferència de les altres comercialitzadores, nosaltres volem impulsar projectes de generació d’energia renovable. Llavors, tenim una cartera i un equip de projectes que estudien contínuament on podem situar els projectes. Ara en tenim uns que ja van molt avançats per a tirar-los endavant i, és clar, per això cal finançament. Un és aquest de Llanillos (Granada), que pot abastir unes 1.500 llars.

Aquesta energia que genereu, cap a on va?
—Tots els nostres projectes, i és com funciona el mercat elèctric, generen una electricitat que s’aboca a la xarxa, l’anomenada ‘pool’. I un cop a la xarxa, a partir d’aquí, nosaltres la recomprem com a comercialitzadora i la subministrem als nostres clients.

En aquest ‘pool’ s’hi barreja tant l’energia que ve de Vandellòs com la que podeu produir vosaltres. Llavors, com us assegureu que en subministreu de renovable?
—Nosaltres diem que som cooperativa i comercialitzadora d’energies renovables perquè així ho diu un certificat de garantia d’origen. Però clar, la piscina d’on agafem l’energia, el ‘pool’, no és renovable, perquè s’hi barregen electrons verds i negres, per dir-ho d’alguna manera.

Què us aporta el fet de crear energia renovable si ja la podeu comprar al ‘pool’?
—Nosaltres vàrem començar fa vuit anys a crear projectes d’energia renovable, i costava molt. Ara hi ha hagut un ‘boom’ i hi ha fons d’inversió i grans capitals que també fan projectes. I què passa? Doncs que els projectes de creació d’energia renovable van quedant a les mans dels de sempre, de les empreses que tenen capacitat de fer inversions milionàries i que formen part de l’oligopoli de sempre. De fet, molts dels molins que hi ha per Espanya són d’Iberdrola.

Sí?
—I darrere els grans parcs eòlics i de plaques solars que fan ara hi ha fons d’inversió americans i que en el moment que es venguin valdran molts milions i només seran a l’abast de les grans empreses. Què pretén, doncs, Som Energia? Que la producció d’energia acabi a les mans de la ciutadania, que no en perdem el control.

En menys d’un sol dia heu recaptat 4,7 milions d’euros, que a raó de 1.500 socis, equival a 3.000 euros per persona. Però posàveu un límit d’aportació de 5.000. Per què?
—Sí, hem marcat un màxim de 5.000 euros perquè en les primeres emissions de capital de fa quatre anys no vàrem posar cap topall i en una hora vàrem cobrir l’emissió de 800.000 euros. Vàrem veure que hi havia aportacions de 20.000 i 30.000 euros i que molts s’havien quedat sense poder ser socis. Volem que hi participi com més gent millor. La nostra funció no és la d’un banc i que ens vingui gent pel rendiment que tenim, sinó perquè creu en el projecte. I com més participat sigui, millor.

Hi ha un interès creixent per aquests projectes de caràcter ètic, oi?
—Sí. També és cert que una part és perquè donem un interès d’un 1,75%. I si ara vas a la banca no et donaran res perquè la situació econòmica és la que és i els tipus d’interès van baixos. Per això crec que també som interessants. Però sí que cada vegada n’hi ha més que cerquen on posar els diners i saber quin ús se’n fa. I en el nostre cas és molt directe. Poses els diners a Som Energia i és la mateixa Som Energia la que et fa els projectes. La traçabilitat dels diners que hi poses és fàcil i saps on són i per a què serveixen.

El 2018 la inversió en renovables a l’estat espanyol es va multiplicar per sis. És evident que les renovables han tingut un esclat. Per què ha tardat tant a arribar? Què ho impedia?
—Bàsicament va haver-hi un daltabaix normatiu. Amb l’eliminació de les primes a les renovables hi va haver molta gent i moltes empreses que s’hi van enganxar els dits. Llavors hi ha hagut molts anys d’incertesa legal. D’una altra banda, la tecnologia ha anat millorant i el cost de construir projectes ha baixat.

També s’ha evidenciat que combustibles com ara el carbó es van morint i cada vegada s’opta més per les renovables.
—És clar. El camí cap a les renovables ja és imparable. L’altra cosa és que s’haurà de veure tècnicament com es cobreixen els moments del dia en què no poden subministrar energia. És el gran inconvenient. Moments en què no fa ni vent ni sol i nosaltres continuem consumint igual. Els usuaris ens hem acostumat a consumir quan volem, no segons quan es produeix. Això difícilment canviarà i les tecnologies renovables hauran de compensar aquests buits. Potser no són prou desenvolupades o no s’han volgut desenvolupar prou. Per això de moment encara tenim una dependència important de l’energia nuclear.

Fins que no cobrim aquest forat no ens podrem desprendre de les nuclears?
—Fins que no s’opti per les altres energies renovables que cobreixin aquest forat, cal flexibilitzar la demanda. És a dir, que la demanda dels consumidors es pugui gestionar de manera que, si tens unes plaques a casa però no hi ets, aquesta energia es desviï a cal veí. De capacitat de producció en tenim molta, però el problema és que no l’acabem de gestionar prou bé.

La consellera d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, Àngels Chacón, en referència al decret llei que regula la implantació de les energies renovables, diu que ‘toca fer un debat de país’. En quin punt som i què n’espereu?
—De sempre, a Som Energia, abans de tirar endavant els projectes, ho consultem al territori. Si hi ha una organització ecologista al territori, els ho consultem; si hi tenim socis, els demanem l’opinió… És això que ens val. Sobre això que em dius de la consellera, jo crec que hem de tenir una visió mundial, pensant en el planeta. Som en una situació d’emergència climàtica. A Catalunya a vegades ens hem tancat massa amb la protecció del territori, però al final resulta que a escala espanyola som de les comunitats amb menys producció de renovables. Llavors sí, som els primers que estem en contacte amb el territori per veure que aquella instal·lació que volem fer és acceptada i volguda, però no podem passar per alt tampoc que necessitem generar renovables perquè el planeta ho necessita. Ja no és un tema de Catalunya, és que el necessita el planeta.

S’ha fet tard amb aquest decret llei?
—Sí, totalment. L’endarreriment respecte d’Espanya ve d’aquí. Nosaltres volem que allà on hi hagi el consum es creï l’energia. Això de moment no ho hem aconseguit perquè, si t’hi fixes, la gran majoria de projectes són a Andalusia. Allà la legislació ha donat més facilitats als nostres projectes i, és clar, quan n’estudies un, sense cap prima de l’estat i un cost a preu de mercat, busques el rendiment màxim. I on hi ha el recurs, que és el sol i les hores de sol, doncs és a Andalusia. Ara amb aquest decret sembla que podrem donar una empenta als projectes que tenim prevists aquí.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.