Joaquín Urías: “No es pot fer una llei que s’adapti a la imaginació de García-Castellón”

  • Entrevista a Joaquín Urías, ex-lletrat del TC, que adverteix que no es poden tapar tots els forats de la llei d'amnistia

VilaWeb
Oriol Bäbler Mata
31.01.2024 - 21:40

El projecte de llei d’amnistia ha tornat a la Comissió de Justícia del congrés espanyol després del vot en contra del grup parlamentari de Junts. En aquesta entrevista, l’ex-lletrat del Tribunal Constitucional i professor de dret constitucional, Joaquín Urías (Sevilla, 1968), diu que això és una victòria del jutge Manuel García-Castellón, que amb les seves filigranes jurídiques vol fer descarrilar el govern de Pedro Sánchez.

Urías també considera que el projecte de llei original és la millor garantia perquè l’amnistia passi pel sedàs del Constitucional i el Tribunal de Justícia de la Unió Europea. En aquest sentit, diu que entén el rerefons de Junts per esmenar el text, però adverteix que és tècnicament impossible de tapar tots els forats de la llei. “No hi ha una garantia jurídica que tregui de l’àmbit judicial totes les actuacions contra l’independentisme”, assenyala.

Què en penseu, de la decisió de Junts de votar en contra del redactat final de la llei d’amnistia?
—Políticament, és una victòria del jutge García-Castellón i de la dreta judicial, que han seguit la crida que va fer José María Aznar, que va dir allò del “qui pugui fer, que faci” en contra de l’amnistia. Aquesta gent ha utilitzat tots els recursos de l’ordenament jurídic per a intentar de debilitar el suport al govern i trencar la majoria de la investidura. Tant Junts com el PSOE estan en una situació molt complicada. Una situació forçada pels jutges, evidentment.

Sou partidari d’haver mantingut el text original de la llei?
—Crec que el primer projecte de llei era bo, sòlid i, sobretot, podia passar fàcilment el control del Tribunal Constitucional i el Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Ara bé, els jutges García-Castellón i Aguirre han trobat forats en el redactat i van adaptant les seves decisions judicials, amb el terrorisme i la traïció, per aconseguir que la llei no s’apliqui en casos determinats. Però les seves intencions van més enllà. Fent públics els seus posicionaments, explicant que persegueixen Puigdemont i el seu entorn, volen dinamitar la majoria de la investidura. Volen espantar Junts.

Amb les esmenes, Junts volia eliminar les referències al terrorisme i a la traïció.
—Si es fa el que demana Junts, es debilita molt la llei. Tècnicament, la debilita molt. Quan això arribi al TJUE pot donar la imatge que a Espanya es perdonen persones que són terroristes. A més, amb aquest joc, entres al parany de considerar que els del Tsunami i els CDR són terroristes. Del meu punt de vista, és un error i és posar molta més pressió al TC i al TJUE. Ara bé, si es deixa la llei tal com estava inicialment, Junts també corre el risc que les bases independentistes li retreguin que no fa prou per a encabir tothom en l’amnistia. És un trencaclosques molt complex. Per això dic que, amb les seves amenaces, García-Castellón ha aconseguit d’enfrontar Junts i el PSOE.

En una entrevista a VilaWeb, l’advocat Gonzalo Boye, negociador de Junts, deia que el redactat parcialment esmenat que havia arribat dimarts al ple del congrés espanyol obria a la porta a estendre les causes per terrorisme molt més enllà del Tsunami i els CDR del 23-S, cosa que comportaria nous empresonaments. Què en penseu?
—Això que diu Gonzalo Boye és veritat, té tota la raó. No tinc cap dubte que els jutges utilitzaran qualsevol esquerda en la llei d’amnistia per acusar tanta gent com puguin. L’objectiu principal és Carles Puigdemont, però pel camí pot caure molta més gent. Ara bé, no ho pots encabir tot en la llei d’amnistia, i aquest és el problema de fons, perquè els jutges instructors trobaran un altre forat, un altre delicte… Els forats no es poden tapar, tècnicament és impossible. No hi ha una garantia jurídica que tregui de l’àmbit judicial totes les actuacions contra l’independentisme. És impossible. Es pot fer una llei nova, però els legisladors tampoc no poden estar pendents cada dia de les actuacions dels jutges, perquè, en el fons, la seva estratègia és aquesta: influir en el legislador, obligar-lo a sotmetre’s als seus designis i fracturar les relacions entre els partits de la majoria parlamentària.

I què proposeu?
—Crec que, malgrat els riscs, convé aprovar la llei d’amnistia tal com es va redactar originalment, de manera que cobrirà la majoria de les situacions. I, a partir d’aquí, intentar de demostrar l’absurditat de les acusacions de terrorisme i traïció. Crec que és el que més convé. No es pot fer una llei que s’adapti a la imaginació de García-Castellón… Serà una llei que el TC tombarà i que no es podrà aplicar.

I com es para els peus a jutges com García-Castellón i Aguirre?
—El sistema és fet perquè no es pugui parar els peus als jutges, aquest és el problema. Encara que la llei tapi tots els forats, els jutges espanyols no l’aplicaran. La suspendran mentre el TC i el TJUE no s’hi pronuncien. Per molt que el redactat digui que l’aplicació és gairebé automàtica, no hi ha res automàtic. Per exemple, l’aixecament de mesures cautelars i d’ordres de detenció, com ara en el cas de Puigdemont, es fa mitjançant una interlocutòria… La figura del jutge és indispensable i té la potestat de preguntar al TC i a Luxemburg, de manera que l’aplicació queda suspesa. L’amnistia té aquest problema, no s’aplicarà durant mesos o anys, quan el TC es pronunciï finalment. I cal una llei que passi aquest sedàs i rebi l’aval constitucional. Arribats a aquest punt, si hi ha jutges que continuen cercant forats per fer acusacions que no són amnistiables, doncs caldrà combatre-ho.

Millor no fer calendaris amb el possible retorn dels exiliats.
—Fer un calendari és jugar amb la voluntat d’unes altres persones. Això és una partida d’escacs, i encara que tu moguis les teves peces, el teu rival també les mou. I a vegades això s’oblida. Juguem a escacs contra els jutges i és molt difícil de preveure què passarà. Jo no m’atreviria a fer un calendari sobre el retorn de Carles Puigdemont i Marta Rovira, com a mínim, fins que el TC no es pronunciï sobre la llei. I dit això, voldria afegir una cosa més.

Digueu.
—Les investigacions de terrorisme de García-Castellón i de traïció d’Aguirre em sembla que es comencen a veure fora d’Espanya com un disbarat. És a dir, quan un jutge espanyol diu públicament que Puigdemont sabia que envairien Ucraïna tres anys abans que no passés, abans que la CIA i els EUA… Crec que queda palès per al món sencer que els jutges han perdut l’oremus i que hi ha una persecució i que estan disposats a fer qualsevol barbaritat. El mal que això fa al prestigi de la justícia espanyola és tan gran que crec que convé continuar endavant amb la llei d’amnistia. En l’àmbit internacional quedarà clar que, davant jutges esbojarrats, no hi ha més remei que l’amnistia.

Hem parlat molt de García-Castellón i Aguirre, però la realitat és que hi ha molts més jutges fent pinya per boicotar l’amnistia. De fet, la Plataforma Cívica per la Independència Judicial ha elaborat una guia i plantilles perquè els jutges portin la llei al TC i al TJUE.
—El debat sobre l’amnistia ha tret a la llum que bona part de la justícia espanyola està polititzada, és a dir, molts jutges no es veuen com a àrbitres sotmesos a la llei, sinó com a actors polítics. Diuen, nosaltres sabem millor que ningú com aturar l’independentisme català sense claudicar. Per a ells, l’amnistia és una claudicació. Consideren que no s’ha de negociar res i que cal mà de ferro. Aquests jutges admeten públicament que no se sotmeten a la llei, però no tan sols no l’accepten, sinó que també participen del debat polític que l’envolta. Això és un disbarat en un país democràtic. Ara mateix, la principal amenaça contra l’estat de dret espanyol no és la llei d’amnistia, que és una llei com qualsevol altra, són els jutges que actuen com a polítics.

Parlàveu del desprestigi judicial que comporten causes per terrorisme com la del Tsunami. Ara bé, les accions del jutge tenen efectes directes sobre els investigats. En aquest sentit, Ruben Wagensberg ha decidit de traslladar-se a Suïssa. Veieu possible que en aquest context que García-Castellón activi ordres de detenció contra els investigats?
—Hi insisteixo, el poder judicial a Espanya creu que té la tasca d’aturar l’independentisme. Creuen que Déu o la pàtria els ha assignat la tasca de defensar la unitat d’Espanya per sobre de tot i de tothom, encara que impliqui vulnerar les lleis. I això ens porta a situacions absurdes amb resolucions judicials encara insostenibles. El més increïble és que llegint les xarxes socials i els diaris et trobes molts jutges que defensen l’honestedat i la sensatesa de García-Castellón i Aguirre. Aniran més enllà, i detindran diputats en actiu o enviaran ordres de detenció? No ho sé, la veritat. És una situació absurda, però tampoc no la descarto. Aquesta gent està rebentant la justícia espanyola.

El catedràtic Javier Pérez Royo escrivia fa uns dies que veia molt difícil que el Tribunal Suprem acceptés de fer-se càrrec de la instrucció per terrorisme del Tsunami, que ha començat a tramitar García-Castellón. Què en penseu?
—Això és molt imprevisible. Del meu punt de vista, i el del molts juristes, és que la causa no ha de recaure en el Suprem, sinó que el competent és el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Dit això, crec que la decisió del Suprem no es farà estrictament amb arguments jurídics… En aquest moment, García-Castellón està molt exposat públicament, és a punt de jubilar-se, i no té res a perdre. Em sembla que un instructor del Suprem s’ho pensarà dues vegades abans d’exposar-se de la mateixa manera. De moment, em sembla que el cas el mantindrà García-Castellón i ja anirem veient què passa, segons els esdeveniments polítics i les ganes que tingui d’incidir-hi. Tot és molt imprevisible.

L’ex-diputat i negociador de Sumar Jaume Asens ha fet una proposta per a corregir excessos com el de la causa contra el Tsunami. En aquest sentit, ha demanat d’aprovar la llei d’amnistia tal com és redactada ara i, posteriorment, reformar el delicte de terrorisme al codi penal. Ho veieu viable?
—Sempre he defensat, tal com fa Jaume Asens, que la cosa més democràtica i menys atacable és reformar el codi penal. Una reforma del codi penal s’aplica a tots els ciutadans, no s’aplica només a un grup, i és més defensable que una amnistia. Ara bé, la interpretació del codi penal la fan els jutges, i ja han demostrat amb la malversació que la llei pot dir una cosa i ells apliquen la contrària si els convé. En essència, estic d’acord amb Asens, però ja veurem com acaba.

Heu estat molt crític amb el redactat del delicte de terrorisme.
—La redacció que se’n va fer en la reforma del 2015 deixa un marge molt ampli perquè els jutges facin les seves interpretacions. El Tsunami no és terrorisme, tal com diu molta gent i tal com es concep socialment el terrorisme. Ara bé, amb el codi penal a la mà és molt fàcil de qualificar el Tsunami de terrorisme. S’esmenten tota mena d’actes, com ara danys al patrimoni i amenaces, que si es fan per motius concrets, com ara alterar greument la pau pública, es poden considerar terrorisme. Una persona assenyada té prou prudència per a fer la distinció, però el redactat obre la porta perquè qualsevol protesta i manifestació, com les de les drassanes de Cadis, pugui ser terrorisme en mans d’un jutge. Per tant, seria una bona idea reformar el delicte i adaptar-lo a la gravetat que comporta, perquè ara té un efecte dissuasiu sobre els ciutadans que volen exercir els seus drets. Això s’ha de corregir.

La simple intenció d’esmenar la referència al terrorisme en la llei d’amnistia ha desencadenat tota mena de pressions i escarafalls per part de la dreta. Què pot passar si es reforma directament el delicte?
—Cal centrar bé el debat. Pensa que també s’havia d’esfondrar el món amb la reforma de la sedició. És a dir, s’ha de reformar el delicte perquè és molt obert i es pot aplicar a qualsevol protesta, fins i tot, a les que es fan davant la seu del PSOE a Madrid. El risc social que comporta aquesta indefinició és motiu suficient per a intervenir. En aquest punt, el codi penal es modifica per majoria parlamentària, i ni la minoria, ni els jutges, no hi poden fer res.

 

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any