Francesc Mauri: “Pateixo per la jutgessa de Catarroja, pateixo per la seva salut”

El meteoròleg Francesc Mauri (Barcelona, 1966) ens rep als estudis de 3Cat amb un somriure. El cel s’infla de núvols grisos mentre fotografiem Mauri. Un any després de la tragèdia al País Valencià, una nova gota freda, ara anomenada Alice, amenaça de fer estralls. “El Mediterrani occidental el tenim ple de pólvora, ple de combustible, el que no sabem és quan hi haurà la guspira”, explica.

Durant l’entrevista, parlem de la sequera –”està superada, però falta poc per a la següent”– i de la tardor que s’obre pas, però Mauri canvia de posat quan es refereix a la tragèdia de fa un any. “La gestió de l’emergència per part de la Generalitat va ser nefasta. Aquelles cinc hores de desori, en una societat com la nostra, no es poden tolerar”, diu.

Evidentment, entoma totes les preguntes i no defuig de comentar els canvis polèmics en els mapes de l’espai d’El temps: “Està clarament en vies de solució. Cada dia es treballen millores per a fer la informació pedagògica i entenedora.”

—La tardor sembla que ha començat carregada de pluja, però fa dos dies encara patíem pels embassaments. Hem superat la sequera?
—La sequera a gran part de Catalunya està superada, però encara queda algun raconet força just d’aigua. Està superada, però falta poc per a la següent sequera. Quan serà, quan buidarem les reserves dels pantans? No ho sabem. En general, tant a la Confederació de l’Ebre com a les conques internes els nivells són bons. De totes maneres, hem de tenir present que, fa unes dècades, el buidatge dels pantans era lent, teníem un marge d’un parell d’anys, ara no. Tenim temperatures més altes, més insolació i més consum d’aigua. Les dessaladores ens ajuden, però la gestió de les reserves és molt diferent ara.

—On perviu la sequera?
—Hi ha alguns raconets on el començament de la tardor ha estat molt sec. Són racons petits on, a diferència de gran part de Catalunya, ha plogut molt poc o gairebé gens durant el setembre. Són alguns racons entre el Priorat i les Garrigues.

—Hi ha el risc que banalitzem la sequera, ara que s’ha acabat?
—La nostra espècie funciona així. Gairebé diria que és una cosa atàvica. Quan hi ha els problemes, correm-hi tots, i quan no n’hi ha o no són visibles, ben relaxats. Dit això, pel que fa a l’abastament estructural d’aigua, a grans trets a Catalunya, les obres i les licitacions em consta que es van fent. El 2007 i el 2008, la sequera va coincidir amb la batacada de la crisi i tot el que s’havia de fer va quedar aparcat. Ara, en termes macroeconòmics, de moment hi ha diners, dic “de moment” perquè Europa sembla que té fred. Es va avançant amb tot? Segurament no.

—Quina mena de tardor hem d’esperar? Continuaran els temporals?
—No ho sabem. La tardor pluviomètrica funciona d’una manera molt erràtica. Això es deu als sistemes convectius, que normalment són molt locals, però poden ser molt abundants i amb repercussions molt potents. Aleshores, el pronòstic meteorològic a curt termini és difícil de fer, però a llarg termini sabem que allò que alimenta aquests sistemes, que són les tempestes, és més potent que mai.

—Us referiu a la temperatura de la mar?
—El mar ha batut tots els registres de temperatura, aquests darrers mesos. El mes de juny va ser estratosfèric i va trencar tots els esquemes en les dades climàtiques. Va ser un dels mesos més càlids dels últims cent anys en alguns observatoris. És excepcional. Algun valor va vorejar els 30 graus a la superfície del Mediterrani. Això és temperatura d’un mar tropical. És energia pura. El Mediterrani occidental, com a magatzem, el tenim ple de pólvora, ple de combustible, el que no sabem és quan hi haurà la guspira. Si s’encén al golf de Cadis o al mar d’Alborán, ja tenim castanya.

—Per què?
—La configuració de les borrasques, les gotes fredes, sovint no se situa en la vertical, si ho fa, allà on plourà més és a llevant. Per tant, si se situa al mar d’Alborán, ens plourà molt a casa nostra. Aquest element és impossible de dir. No sabem si tindrem moltes guspires o no. El magatzem de pólvora és ple i, en conseqüència, la capacitat de sorprendre’ns hi és.

—Ens hem d’habituar a esclats com els que van afectar Amposta i Eivissa?
—Sí, al Mediterrani, això ho hem tingut sempre. Passa que, si aquests fenòmens es repeteixen amb més freqüència i són més potents, tindrem més violència. Evidentment, serem més vulnerables, més sensibles. Aquest és l’element principal. Si continuem insistint a no prendre segons quines decisions, com ara urbanístiques, la vulnerabilitat hi serà. Dit això, hem de tenir clar, com passa a Catalunya, que cal activar de manera preventiva els mecanismes d’emergència per salvar vides i evitar incidències.

—La gent és conscient d’aquesta perillositat?
—No en som conscients, no. Si ets centreeuropeu i et passa un riu per davant de casa, allò normalment flueix. Saps que, si hi caus, t’arrossegarà. En el món mediterrani no és així. Gairebé sempre tens les rieres, els torrents i les rambles seques. A vegades, fins i tot, si les veus baixar serà per la televisió, i quan arribis a casa ja només hi correrà un fil d’aigua. Això és una constant en el món mediterrani. Mira, en el cas de Mediona, el torrent del Duc no baixava amb aquella virulència d’ençà del 10 d’octubre de 1994. D’altra banda, en el cas d’Eivissa, es va inundar tot el que marquen els mapes de zones inundables. En teoria, no es pot construir en zones inundables, però aquesta és una constant a casa nostra. Anem collant, collant i collant…

—…
—Ens podem fixar en el que passa a França. Quan adquireixes una nau industrial, un pis o una casa, vas al notari, i et diu: l’habitatge de tal carrer, de tal zona, és en una zona inundable, tot i que l’última va ser l’any tal. Sabent tot això, vostè signa?

—T’ho penses dues vegades.
—Dues i, fins i tot, tres. Saps que allà poden passar coses. La prevenció és clau, però hem de ser conscients que el risc zero no existeix mai a la natura.

—Aviat farà un any de la gota freda del País Valencià. Com heu viscut tot el que ha anat passant?
—Mantinc la indignació. No té el nivell d’aquells primers dies o setmanes, però la mantinc. He seguit la instrucció de la jutgessa de Catarroja amb una grata sorpresa, en molts casos. Pateixo per aquesta jutgessa, pateixo per la seva salut. Imagina’t la pressió que deu tenir en tots els sentits. Crec que està fent una instrucció molt tècnica i molt endreçada. A veure com acaba. La gestió de l’emergència per part de la Generalitat va ser nefasta. Opino sobre això perquè tinc el meu bagatge professional amb gotes fredes i en gestió d’emergències. N’he viscut unes quantes. Aquelles cinc hores de desori, en una societat com la nostra, no es poden tolerar.

—Aquest Nou d’Octubre, Mazón va reaparèixer en unes quantes entrevistes i va dir: “Aquell matí ningú no ens va avisar de la dimensió de la gota freda, per això no vaig suspendre la meva agenda”.
—A primera hora podia pensar això. Es pot equivocar, les previsions es poden equivocar. Però durant cinc hores…

—Al migdia hi havia imatges d’Utiel inundada…
—És clar. Si durant cinc hores continues pensant el mateix… Amb Utiel inundadíssima i gent desapareguda.

—I l’exèrcit mobilitzat…
—Això mateix. I després, a les quatre, a les cinc, a les sis de la tarda, gent arrossegada per les riuades i ell continuava sense alterar la seva agenda. Il·localitzable. No té una explicació possible. Me’n puc imaginar, d’acord, però no n’hi ha cap de sensata. A primera hora del matí, la Universitat de València havia suspès classes amb l’alerta vermella de l’AEMET, que en fa poquíssimes l’any.

—Mazón assegura que va fer trucades tota la tarda.
—Això és més greu encara. Això vol dir doblar la pena de presó. Si estàs localitzable i, a sobre, no fa res, i no apareixes, és que encara és més greu. El 112 estava col·lapsat. Durant la tarda, abans de la reacció del CECOPI, vam rebre el vídeo d’aquella noia demanant ajuda a les xarxes socials des del mig de l’aigua. El 112 no li contestava. Allò no ho havíem vist mai. Semblava una actuació, però era cert. Si res d’això no va fer pensar al senyor Mazón que havia de suspendre l’agenda… Una hora després, dues hores després, tres hores després, quatre hores després, cinc hores després…

—…
—Potser ara m’equivoco i eren tres hores i mitja i no cinc, eh? Perquè segur que la jutgessa de Catarroja això ho està acotant. Són 228 morts i els seus familiars. Aquesta és una tragèdia a l’Europa del 2025 que és impossible de pair.

—Maribel Vilaplana, que va participar en el dinar, diu que Mazón no li va transmetre cap inquietud.
—Tenim un problema greu, no? Jo m’hi podria agafar amb ràbia, a molts d’aquests detalls. Si resulta que era a la Patagònia i no el localitzaven, mira, però era al centre de València. L’havien d’anar a buscar, diguem, del braç i dir-li: vine al CECOPI que fa hores que hi ha un col·lapse monumental amb milers de persones atrapades i demanant ajuda. És dantesc. No tinc paraules.

—Arran de les alertes per la gota freda Alice, la Generalitat va suspendre tots els actes del Nou d’Octubre. S’ha après la lliçó o s’actua de cara a la galeria?
—Segurament, és una suma de totes dues coses. Actuen preventivament, que és el que s’ha de fer sempre, i segur que hi ha una sobreactuació per mirar de maquillar una miqueta el desastre del seu moment, el desastre sideral. A partir d’aquí, la gota freda ha quedat gravada a la memòria i és una ferida absolutament oberta. Si no tanques les ferides, si no les tanques bé, i en aquest cas la ferida sagna, mala peça al teler.

—La Generalitat encara prova de responsabilitzar del desastre el cap de climatologia de l’AEMET al País Valencià, José Ángel Núñez.
—El José Ángel Núñez ha tingut totes les pressions del món. Tu fas bé la teva feina, decretes una alerta vermella –sabent que no encertaràs mai exactament el lloc, els litres, etcètera– i assenyales que una cosa important pot passar… I el resultat? Et qüestionen, t’insulten i t’amenacen de manera massiva i orquestrada els qui volen tapar la gestió nefasta de l’emergència. No m’estranya que ell estigui tocat.

—Per acabar, com heu viscut la polèmica amb els mapes d’El temps, amb la desaparició dels Països Catalans, les comarques i els relleus.
—Mira, comencem per tots els territoris de llengua germana. Per dir això m’han fumut bufetades a les xarxes, imagina’t. La veritat, des de l’espai d’El temps no hem tingut mai la voluntat de desatendre cap territori, que històricament han estat fidels a la nostra informació. Nosaltres hem rebut inputs de tots aquests territoris. Encara més, hem millorat i hem incorporat l’Alguer. Aquí no hi ha hagut cap consigna, ni res. Fa mesos que es dissenya la modificació i la reforma de l’espai d’El temps.

—Calia un canvi tan radical?
—Algú es queixarà que s’hi han gastat molts diners, però la nostra màquina per a fer mapes tenia més de vint anys. Quan petava un xip o qualsevol altra cosa, gairebé havíem d’anar a AliExpress a buscar els recanvis. S’havia espremut del tot. La tecnologia és cara? Sí, però s’havia de reformar i assegurar la informació. Ara toca anar incorporant millores i dominar millor la màquina. L’aprenentatge que anem fent, juntament amb l’empresa que ha comercialitzat aquest software, farà que puguem oferir una informació molt més agraïda.

—Com vau viure l’estrena?
—Ens van caure bufetades per tot arreu. No es llegien les coses, no es veien bé els mapes… Això va ser un accident i els accidents són multifactorials. La casa aposta per un determinat grafisme, però també hi ha la novetat d’una màquina que és potent, molt potent, però enormement complexa. El dia de l’estrena la presentació va ser crítica. A partir d’aquí, cal agrair a la casa que des del primer minut de la crisi donés tot el suport a revertir la situació, però, sobretot, a mirar d’accelerar la implantació de tots els elements tècnics i les modificacions gràfiques.

—Entenc que es van fer proves abans de l’estrena.
—Es van provar els mapes i podíem intuir algunes coses, però aquí hi ha un element, que és que saps de les potencialitats de la màquina, però el dia de l’estrena surt amb la pitjor versió i, és clar, te la fots. A partir d’aquí, durant els dies següents ens vam posar les piles i creiem que està clarament en vies de solució. Cada dia es treballen millores per a implementar i per a fer la informació pedagògica i entenedora, que és la marca de la casa.

—Hauríeu practicat més abans d’estrenar?
—Segurament sí, però som en un vaixell conjunt, que és el dels informatius. És un vaixell molt potent i el nou plató té unes possibilitats brutals que tot just s’han començat a insinuar.

—Com heu entomat les crítiques?
—Al final, entenc les xarxes socials com un alimentador del feedback amb la societat. A mi no se m’acudiria mai insultar o parlar barroerament. No ho he fet mai. Tot el que sigui això, ho descarto perquè no m’aporta res. Però hi ha molts comentaris dels quals pots extreure coses enriquidores.