Entitats i partits responen a l’ofensiva judicial contra l’èuscar

  • Una manifestació a Bilbao denunciarà les nombroses sentències que s’han publicat contra l'ús normal i habitual de l'èuscar als ajuntaments arran de recursos del PP i Vox

VilaWeb
La pancarta que encapçalarà la manifestació contra l'ofensiva judicial al basc (fotografia: Europa Press).
Clara Ardévol Mallol
03.11.2023 - 21:40
Això és una prova de lectura dels articles de Vilaweb amb veu sintètica, que ben aviat serà a disposició dels subscriptors del diari. Subscriviu-vos-hi ací. Si trobeu algun problema, escriviu-nos a suport@vilaweb.cat.

Indignació al País Basc pels darrers cops judicials contra l’èuscar. Darrerament, s’han fet públiques dues sentències del Tribunal Superior de Justícia que anul·len alguns articles del decret 179/2019 sobre la normalització de l’èuscar a les institucions i administracions locals. Arran d’això, i també de sentències anteriors, el PNB, EH Bildu, Sumar, organitzacions per la llengua i sindicats sobiranistes han fet una crida a participar en una manifestació avui a Bilbao que es preveu multitudinària.

La primera d’aquestes dues sentències que han fet vessar el got es va publicar fa un parell de setmanes. El Tribunal Superior de Justícia basc, com a resposta a una denúncia de Vox, va invalidar un article sencer i algunes parts de cinc articles del decret esmentat, de manera que impedia l’ús normal i habitual de l’èuscar als ajuntaments. L’altra sentència, publicada dos dies després, estimava en part un recurs del PP per a anul·lar tres articles. Entre més, fan referència al fet que les convocatòries, ordres del dia, mocions o vots particulars de les entitats locals, així com la resta de la documentació municipal, puguin ser redactats en èuscar, amb opció de traducció si la llengua es desconeix.

Posicionament del Tribunal Constitucional

“Sofrim una ofensiva judicial amb una sèrie contínua de sentències que van en contra de mesures, normes i lleis que faciliten la normalització de l’èuscar”, denuncia Idurre Eskisabel, secretària general d’Euskalgintzaren Kontseilua, una de les entitats convocants de la protesta. “Passa a la part del País Basc que correspon a les comunitats autònomes del País Basc i Navarra. A Navarra, aquesta ofensiva ja ve de lluny: quan es requereix com a mèrit el coneixement de l’èuscar, es recorre sistemàticament contra concursos públics i les sentències hi van en contra.”

La comunitat autònoma basca fins ara era la que havia tingut més eines per a enfortir la normalització de l’èuscar, però aquestes darreres sentències han significat un escull. “Quant als requisits lingüístics a l’administració pública, alguns sindicats hi recorren contínuament en contra i el poder judicial els dóna la raó”, explica Eskisabel. “Darrerament, a més, s’han posat en qüestió lleis senceres. La llei d’entitats locals s’ha portat fins al Tribunal Constitucional perquè, a partir d’una demanda de Vox, el Tribunal Superior de Justícia va fer un requeriment. Arran d’això, el Constitucional invalida parcialment un article que possibilita que alguns ajuntaments facin ús normal de l’èuscar en tot el funcionament municipal. I basant-se en el Constitucional, després vénen les dues sentències contra el decret que desenvolupa aquesta llei”. Això, a la pràctica, va en contra de les polítiques que possibiliten que la llengua de treball en un ajuntament sigui l’èuscar, la llengua que fa ús la persona de la recepció, la llengua amb què s’atén el telèfon…

A parer del Tribunal Constitucional espanyol, és inconstitucional que en institucions locals basques només es puguin redactar documents oficials en castellà en cas que es desconegui l’èuscar. I el Tribunal Superior de Justícia basc considera que alguns articles de la llei d’institucions locals són inconstitucionals perquè prescriuen un ús “prioritari” del basc i ocasionen un “desequilibri injustificat” amb el castellà. S’han anul·lat també més elements, com ara la possibilitat que cada ajuntament, segons les circumstàncies sociolingüístiques del territori, determini els criteris d’ús de les llengües. El tribunal també diu que afecta l’equilibri entre castellà i basc que els funcionaris sempre hagin de saludar primer en èuscar o que els proveïdors hagin d’utilitzar l’èuscar per presentar-se a concursos públics. En aquest sentit, conclouen que les comunicacions han de ser bilingües, i argumenta que és “molt difícil o gairebé impossible” que l’administració sàpiga quin és el coneixement de les llengües dels receptors, i no es pot exigir al ciutadà que concreti aquest coneixement per enviar-li informació.

L’èuscar, considerat en situació de privilegi

Els tribunals s’han pronunciat en aquest sentit malgrat que tota aquesta legislació té en compte la possibilitat que un ciutadà no sàpiga èuscar, i per tant també preveu una atenció en castellà. “Si una persona diu que té dificultats per a accedir a l’èuscar, ja se li garanteix una comunicació en castellà. Aquesta legislació té molta cura dels drets lingüístics de tothom. A més, parlem d’ajuntaments de zones on l’èuscar és molt present, que poden ser l’avantguarda de les polítiques lingüístiques en favor de l’èuscar, però no van contra els drets lingüístics de ningú”, afegeix Eskisabel.

Aquestes no han estat les úniques sentències d’aquesta mena els darrers anys. D’ençà del 2020, s’han emès un total de quinze sentències contra la normalització de l’èuscar al País Basc. Amb aquestes dues darreres, el president Íñigo Urkullu ha denunciat que “cal sensibilitat” amb l’èuscar en la justícia. De fet, la manifestació ja era convocada abans d’aquestes darreres dues sentències.

Euskalgintzaren Kontseilua assenyala que el fons discursiu sempre és molt similar: “Capgiren la situació. Fan creure que la llengua que es troba en una situació de privilegi és l’èuscar i que el col·lectiu castellanoparlant monolingüe és castigat, però és al contrari. És una estratègia clàssica del poder, i aquí també hi ha una ofensiva política i mediàtica. Ara sembla que algunes posicions que fa anys que eren latents tornen a aparèixer amb força. Tota l’onada reaccionària general que veiem també es reflecteix en la qüestió de les llengües, en aquest anar en contra de tot allò que no sigui l’espanyol, aquesta supremacia lingüística tan assumida i que és part de la seva essència.”

 

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any