Junts podem anar molt més lluny

Fa vint-i-cinc anys que VilaWeb va començar a caminar. Ara, amb tota l'experiència acumulada, sabem que si aconseguim prou suport podem elevar la potència a 25 i fer el millor diari del món. Digital, català i en català. Ens ajudeu a fer-ho possible?

Doneu suport a VilaWeb

El congrés nacional del Bloc Nacionalista Valencià del mes de maig va servir per a maquillar les tensions que viu des de fa temps el partit. Rafa Carbonell i Àgueda Micó, representants dels dos corrents interns, van presentar una candidatura conjunta que pretenia tancar ferides. Però la sutura se’n va anar en orris dimarts a la nit amb el nomenament del vice-batlle de Castelló, Enric Nomdedéu, com a secretari d’Ocupació.

Fou proposat per la secretària general del partit, Àgueda Micó, que Rafa Carbonell acusa d’haver trencat el pacte de consens. ‘Micó ha imposat la seua majoria quan havíem pactat de prendre les decisions amb acord’, li retreu Carbonell, que havia ofert dos noms per a ocupar la secretaria. Nomdedéu hi treu importància i diu que ha estat el detonant de les tensions internes que arrossega el partit. Hem parlat breument amb tots dos, perquè ens valorin el nomenament i les conseqüències internes que pot tenir.

Enric Nomdedeu
Enric Nomdedéu, en una imatge d’arxiu.

Enteneu que el vostre nomenament hagi aixecat tanta polseguera?
—És absolutament respectable. Un no pot pretendre que tot el món estiga d’acord amb les decisions. La decisió l’ha de prendre l’executiva nacional del Bloc i amb el vist-i-plau del conseller, com no pot ser de cap més manera. Forma part de la normalitat democràtica dels partits on es discuteixen els perfils, i l’executiva ha considerat que el meu era adient. I ara assumiré la responsabilitat.

Teniu diferències amb el sector de Rafa Carbonell?
—No, no. Si, de fet, jo he estat, segurament, una de les persones més crítiques històricament amb les direccions del meu partit. Ara estic en el sector que en diuen oficialista, però no tinc cap diferència ideològica amb Rafa Carbonell ni amb ningú del seu entorn.

Formeu part del sector oficialista?
—Això diuen. Al congrés es va constituir una executiva de consens, però, segurament, també s’hi va arribar perquè es feia evident que hi havia una majoria minoritària, per dir-ho d’alguna manera. I per a evitar una fractura en les votacions, es va decidir de fer una executiva unitària. És cert que vaig entrar a l’executiva de la mà d’Àgueda Micó, que és qui em demanà que en formara part. I ara em consideren oficialista quan fa un any era la persona més enfrontada a la direcció. Com diu Carbonell, això és la punta de l’iceberg.

S'ha utilitzat el meu nomenament per a manifestar uns desacords de caràcter orgànic dins del partit

I què creieu que vol dir això?
—Doncs que s’ha utilitzat, d’alguna manera, el meu nomenament i la meua persona per a manifestar uns desacords de caràcter orgànic dins el partit, cosa que, estratègicament és molt poc intel·ligent. Perquè en lloc de reforçar la figura del conseller, que és el que hauríem de fer, es torna a posar la conselleria enmig d’una disputa que el conseller no es mereix.

Dels sis alts càrrecs que ha nomenat fins ara el Bloc, només una és dona. Ara s’hauria d’haver nomenat una dona?
—És possible que sí. El meu treball de final de carrera, fa un grapat d’anys, va ser una anàlisi crítica d’un pla d’igualtat d’oportunitats. Aquesta història me la crec i crec que hi ha d’haver perfils diferents, però el fet és que ahir sobre la taula de l’executiva només hi havia un nom, el meu. Honestament, no sé si aquest és el problema. A mi m’ho han proposat i, després de reflexionar-ho deu dies, vaig decidir d’acceptar el càrrec si el conseller hi estava d’acord.

Tot plegat evidencia que les ferides que es van tancar al congrés s’han reobert.
—Doncs és possible que hi haja disfuncions en la direcció, però no vull entrar en eixe debat perquè no el conec a fons. Si és així, és poc intel·ligent associar aquestes possibles disfuncions a la tria dels alts càrrecs del govern del teu país.

 

Rafa Carbonell, durant l'acte de presentació de la candidatura que lidera. Autor: Xepo WS
Rafa Carbonell, en un acte per dirigir el Bloc, a principi d’any

—La vostra queixa és pel nomenament de Nomdedéu o aquesta és la gota que ha fet vessar el got?
—La nostra queixa no és pel nomenament. Al final, diguem que Nomdedéu passava per allà. No tenim res en contra d’eixe nomenament. Nosaltres som contraris a les formes que s’han fet servir per a arribar a aquest nom.

—Ho considereu una imposició d’Àgueda Micó.
—Efectivament. Àgueda Micó ha imposat la seua majoria quan havíem pactat que arribaríem a acords. En els quatre mesos que han transcorregut des del congrés nacional, s’ha evidenciat el trencament de l’acord que va fer possible una candidatura única. Tot havia de passar pel consens. I això no són les imposicions de la majoria i tancar-se en una proposta. No demanem unanimitat, no som innocents, però s’ha traït d’una manera flagrant l’esperit imposant la majoria i sense intentar buscar solucions intermedies que puguen acontentar les dues ànimes del partit.

—Dieu que no teniu res contra Nomdedéu, però vàreu posar dos noms sobre la taula.
—Però això no era una lluita de les nostres propostes contra les seues. Nosaltres proposàvem noms, justament, per a evitar la imposició de la majoria.

—I el nom d’Enric Nomdedéu no us agrada?
—El nom d’Enric no és que no ens agrade i no siga una bona opció, però considere que hi havia candidats millors. Creiem que la secretaria d’Ocupació necessita una experiència tècnica i política, però sobretot tècnica.

—I Nomdedéu no la té?
—No és que no la tinga, però els mateixos proposants diuen que el principal atribut de Nomdedéu és el seu pes polític. Per a arribar a solucions fàcilment acceptables per l’altra ànima del partit, vàrem proposar una dona. Perquè el Bloc ha fet bandera de la paritat.

Hi ha un abans i un després de l'executiva de dimarts

—I qui vàreu proposar?
—Agus Brines, que té el bagatge de ser, ni més ni menys, la persona que ha netejat l’empresa pública Imelsa. I també vàrem proposar Adel Francès, militant del Bloc i reconegut en el món sindical. Però no ens hi vàrem encastellar.  Només eren exemples de candidats que consideràvem ideals.

—En el comunicat dieu que aquest nomenament pot tenir greus conseqüències. A què us referiu?
—Si no canvien les actituds, és evident que això es fa difícil de gestionar. Però ací no dimitirà ningú. Encara que ens hagen menystingut. Fins i tot ens van negar la utilització del canal habitual per a informar la militància del nostre desacord. El nostre missatge és que o canvia l’actitud o el partit no es podrà gestionar tal com es va decidir al congrés. Hi ha un abans i un després de l’executiva de dimarts.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.