Enric Álvarez: “Pot ser que quedem estancats en les xifres de contagis actuals”

Entrevista a l'investigador del Grup de Recerca en Biologia Computacional de la UPC (BIOCOMSC)

VilaWeb
Redacció
11.03.2022 - 09:21
Actualització: 11.03.2022 - 10:21

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Fa dos anys, l’OMS declarava el començament de la pandèmia. En aquest temps hem viscut molts canvis. La pandèmia ha canviat el món, però ara sembla que de mica en mica anem tornant a una certa normalitat. En quin punt som realment? S’ha acabat la sisena onada? La setmana passada, els experts alertaven d’un estancament en la baixada d’infeccions, cosa que havia de fer estar en alerta, per un possible canvi de tendència. Però ara el grup de recerca BIOCOMSC assegura que no hi ha hagut pas una pujada de contagis generalitzada, sinó que les festes de carnestoltes n’han causat un augment localitzat. Parlem de tot això, i de què pot passar aquests mesos vinents, amb Enric Álvarez, investigador del Grup de Recerca en Biologia Computacional de la UPC (BIOCOMSC).

Començàvem la setmana pendents de la frenada de la baixada d’infeccions. Hi havia el dubte si podia ser un possible repunt. Sembla que no, oi?
—No hi ha hagut una pujada de contagis generalitzada. En realitat, el nombre de casos ha continuat baixant en la majoria de municipis de Catalunya, però hi ha hagut pujades importants molt localitzades, en poblacions on hi ha la tradició de celebrar el carnestoltes, com ara Solsona, Vilanova i la Geltrú, Sitges i el Baix Empordà. Per exemple, en poques setmanes, els casos del Garraf pràcticament s’han doblat. A Vilanova i la Geltrú, per exemple, la velocitat de propagació s’ha enfilat fins a 2,6. Ara cal esperar si a les zones on els casos han crescut més passa com a Valls després de les Decennals: que, després d’una forta pujada, les dades tornen a baixar; o bé si la incidència es manté en els nivells actuals.

I això afecta el conjunt de Catalunya?
—Sí, és clar, això de retruc ha tingut un efecte en el conjunt de Catalunya i ha fet que la mitjana s’estabilitzés. Ara mateix ja no baixem tan ràpidament com fa unes setmanes. Quan hi ha una zona de Catalunya on puja la mitjana, les dades queden més estancades. Però, de moment, a excepció d’aquestes zones on hi ha hagut molt de moviment i encreuament d’interaccions, no hi ha un augment de contagis generalitzat.

Això vol dir que la relaxació de les mesures acostuma a portar un augment de contagis?
—En aquests casos no parlem d’una simple relaxació. Aquests indrets on hi ha hagut carnestoltes s’ha anat més enllà d’una simple relaxació de les mesures. Quan es fan aquestes festes hi ha moltes aglomeracions, moltes trobades, moltes interaccions… En principi, la pandèmia es controla malgrat la relaxació que tenim ara, que ja és important. Però passa que unes festes com el carnestoltes són un extra. Una altra cosa és que a la resta de municipis de Catalunya ja siguem en una situació d’estancament i que les xifres ja baixin molt a poc a poc, o fins i tot deixin de baixar. Actualment, no baixem tan de pressa. Per tant, pot passar que una vegada hagi passat l’efecte carnestoltes no continuem baixant, sinó que ens estanquem en les xifres actuals.

Tenim unes xifres massa altes perquè ara arribi aquest estancament?
—No és prou clar. Ara mateix tenim un nivell de circulació més elevat que amb unes altres variants en el moment d’estancament. Però també s’ha de tenir en compte que no hi ha tantes restriccions. Estem més relaxats i és normal que el virus circuli. A més, la variant òmicron és molt més contagiosa i això dificulta que continuï baixant. No obstant això, també tenim més immunització que mai, i, per tant, no podem descartar que això tingui un efecte i que continuï baixant el nombre de contagis.

Què voleu dir?
—Ara la clau de tot és la immunització. El problema és que no sabem quant dura. Podria passar que continuessin baixant els contagis, perquè la immunització de la població és molt elevada, ja que molta gent s’ha contagiat en aquesta última onada. Però, és clar, no és pas l’única diferència important que hi ha respecte de les anteriors onades. Actualment, hem relaxat la majoria de restriccions i hem recuperat moltíssima mobilitat, i això també pot tenir influència. Pot fer que no arribem als nivells mínims que vam aconseguir amb la variant delta, amb unes restriccions molt més estrictes. Ara, si això és prou o no, no se sap. En realitat depèn de què decideixi Salut. Si ens quedem així, els centres d’atenció primària tindran unes deu mil visites en dies laborals. I serà difícil de baixar dels cinc-cents hospitalitzats per covid-19. I les UCI es mantindran al voltant de la setantena de casos. Són xifres superiors als moments més baixos d’unes altres onades. Ara, és difícil de saber si això és molt o poc. Sempre és millor intentar de tenir les xifres com més avall millor.

Per tant, això que hem vist aquesta última setmana anirà passant cíclicament. És a dir, ara vindran les Falles de Valencià, i hi haurà un augment de contagis?
—Segurament a les Falles hi haurà un augment de casos. Però d’alguna manera tot dependrà de la immunització. En algun moment hi haurà una altra onada si perdem la immunització i anem augmentant les activitats multitudinàries. Encara que no hi hagi una nova variant, podrà haver-hi onades bianuals o anuals.

Si no hi ha cap nova variant, podríem dir que la situació s’haurà estabilitzat fins a l’hivern?
—No és tan simple. Si no arriba cap nova variant més infecciosa serà més fàcil. Però, és clar, haurem d’esperar quan s’allarga la immunització de la variant òmicron davant la transmissió. Si es perd molt ràpidament, i només dura quatre a cinc mesos, podríem tornar a tenir una onada a l’abril. En canvi, si la immunització dura més, uns vuit mesos, probablement no tindrem cap més onada fins passat l’estiu. No ho sabem. És la primera onada amb òmicron i, per tant, no sabem quant durarà. No sabem quina immunització es té després d’haver passat la malaltia. No sabem si un immunitzat la pot transmetre o, per contra, fa de contenció en la transmissió de la covid-19. La gran incògnita és quant dura la immunització de la darrera onada, en termes de contagis.

El problema seria si aparegués una nova variant més greu?
—Si, això és el que s’ha de vigilar de més de prop. Cal controlar si arriba una variant una mica més greu. Encara que sembla poc probable, pot passar. També caldrà vigilar que les vacunes continuïn fent efecte. Cal que la vacuna ens continuï protegint de la malaltia greu, perquè si no haurem de tornar a vacunar tothom.

El govern espanyol ha anunciat que deixarà de donar les xifres diàries de casos, un primer pas per a canviar la manera de controlar la pandèmia. Si aquesta situació s’estabilitza, cal deixar de comptar tots els casos?
—Sí, haurem d’optar per un sistema similar al que tenen al Regne Unit. A nosaltres ens agradaria que la grip, la covid o unes altres malalties infeccioses es mesuressin de la mateixa manera. Que es fes un mostratge de la població, i a partir d’això es tingués controlada la incidència del virus. Seria com fer una enquesta, per saber quina és la incidència. Aquestes dades donen molta informació, perquè després es poden encreuar amb les dades hospitalàries i saber si es manté la gravetat del virus o si és més baixa… També ens ajudaria a descobrir l’existència d’una nova variant i com afecta. Evidentment, hi ha d’haver un mecanisme de vigilància, sens dubte.

I com es fa això, si no es calculen els casos cada dia?
—Hi ha moltes fórmules. Es podria fer amb dades dels centres d’atenció primària o de Salut Pública. Es podria controlar sempre un grup de ciutadans d’una manera contínua. Veurem per quin model opta l’administració. A Anglaterra han optat per un mostratge. Van fer proves cícliques a un grup de gent, i miren, d’aquests, qui surt positiu. Amb aquest mostratge podrem tenir molt bona informació, no caldrà tenir les dades diàries i reals com ara. Això serviria per a no estar tan pendents de quanta gent tractem. Ens podria ajudar a fer que no se’ns escapessin casos. I si, per exemple, a l’onada vinent els símptomes són més lleus i costa de detectar més els casos, el mostratge ajudaria a controlar-ho.

És clar, ens podem trobar que menys gent notifiqui els casos, ara que ja no es fan proves.
—Sí, pot haver-hi canvis del percentatge de notificació. En conseqüència, com més de pressa es faci aquest canvi en la manera de mesurar els contagis, més informació tindrem per quan hi hagi una possible nova onada.

Possible?
—Sí, perquè en definitiva no ho sabem, si hi haurà una nova onada. També podria ser que la immunitat s’allargués molt de temps i que no hi hagués noves onades. Estaria molt bé, però tots els qui ens dediquem a això ho veiem poc probable, que la immunitat aguanti tant.

Un dels grans dubtes és què s’ha de fer amb la màscara. Quan es podrà començar a treure. Aquesta setmana al BIOCOMSC heu publicat un estudi sobre això. No sé si s’ha acabat d’entendre, perquè hi ha gent que diu que la màscara no serveix de res…
—No, no diu això. L’estudi que hem publicat aquesta setmana diu que si compares el funcionament real entre els nens de P-5, que no porten màscara, i els de primer de primària, que en porten, no es ve una caiguda de la transmissió. No veus l’efecte que esperaries si fessis un experiment al laboratori. En realitat, la diferència entre aquests dos grups és molt petita. No és significativa. És a dir, l’efecte real de les màscares aquest últim trimestre ha estat minso, si és que n’hi ha hagut. Però cal tenir en compte que ja sabíem que hi havia una diferència entre allò que s’analitza als laboratoris i la realitat. Per tant, és comprensible que sigui més petit. No obstant això, ha passat que en aquest estudi a les escoles hem vist que és molt petit. Però en l’àmbit poblacional, les dades són més contundents. Calculem que es redueix la transmissió en un 10 o un 20%.

Això també s’explica per l’edat que tenen els nens en aquest estudi, no?
—Si, això també. Si no podem dir de manera precisa si és tan significatiu o no, és perquè hi ha aquesta pujada de contagis relacionada amb l’edat. A mesura que la gent es fa més gran s’infecta més. Això sí que ho deixen molt clar els resultats. Les dades són molt clares.

Per tant, l’estratègia que ha anunciat el Departament de Salut d’anar reduint l’ús de la màscara per franges d’edat seria correcta?
—És molt lògica. L’administració considera que treure la màscara tindrà poc efecte en la situació actual. Si més no, que serà possible de gestionar, com va considerar Dinamarca quan va retirar totes les restriccions. Ells sabien que això implicaria tenir els hospitals plens més temps i que costaria més que baixés la incidència. Però creien que amb l’òmicron les UCI estaven protegides, perquè realment és més lleu. Per tant, quan serà el millor moment per a fer-ho és una decisió que haurà de prendre l’administració.

Dinamarca va donar una informació molt valuosa a la resta de països. Quan va llevar les màscares van pujar els contagis, però després s’ha estabilitzat.
—Sí, els contagis van trigar molt més temps a baixar. I les hospitalitzacions van pujar fortament. Així i tot, van arribar a uns valors que estaven disposats a assumir. I al final va acabar baixant, perquè la immunització ha augmentat molt. Per tant, va ser una decisió del govern que va creure que aquesta estratègia no significa un perill pel que fa al nombre de morts, i que podrien controlar els ingressos a les UCI. Van acceptar que la transmissió es mantindria alta més temps, però que al final baixarà. De fet, tot just ara han arribat al pic d’hospitalitzacions, i molt probablement començaran a baixar.

Per tant, seria lògic que la màscara continués essent obligatòria per als més vulnerables i que no ho fos per a la resta a tot arreu?
—No sabem si serà obligatori o només una recomanació. Però veiem molt clar que el risc augmenta amb l’edat. El risc d’emmalaltir greument un pacient de trenta anys no té res a veure amb el risc d’una de vuitanta, tot i estar vacunat. I, evidentment, això encara es complica més amb els qui tenen problemes en el sistema immunitari. És possible que les dinàmiques i les mesures siguin diferents per a aquest grup. Pot ser perfectament que es mantinguin certes mesures obligatòries per la gent gran. Seria lògic.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes