En mans d’un jutjat d’Osca: o protegir les pintures de Sixena o culminar el 155 judicial

El futur de les pintures murals de Sixena que hi ha exposades al Museu Nacional d’Art de Catalunya es decidirà aquestes setmanes vinents als jutjats de l’Aragó. Ara mateix, la pilota la té el jutjat d’instrucció 2 d’Osca, que rebrà del MNAC la resposta que el patronat del museu va acordar dilluns: que és impossible tècnicament de complir la sentència del Tribunal Suprem espanyol que obliga a traslladar el conjunt de les pintures al monestir de Sixena. Si més no –deia el comunicat–, en el termini de vint dies hàbils per al compliment voluntari de la sentència, que acabarà l’endemà de Sant Joan. Aquell dia, el jutjat d’Osca tindrà damunt la taula la resposta del MNAC demanant-li que obri un incident d’execució de la sentència i, com a mínim, una petició de l’Ajuntament de Vilanova de Sixena demanant-li l’execució forçosa de la sentència, amb la petició afegida d’aplicar multes econòmiques per cada mes que passi sense que es faci efectiva.

El govern de l’Aragó, que és l’altra part litigant, de moment, ha mesurat una mica més les paraules que no pas l’advocat barroer de l’ajuntament, Jorge Español, que s’ha acostumat a fer declaracions provocadores sobre la necessitat imperiosa de forçar el compliment d’una sentència que no ha tingut en compte cap criteri tècnic de preservació d’aquest patrimoni artístic tan excepcional. I tan delicat. Español deia coses, com ara, que el comunicat del MNAC “és un desacatament a la sentència, per més que retòricament diguin que la volen acatar”. I afegia: “Intenten fer unes declaracions boniques, però davant el jutge allò que valen són els fets.”

La legislació civil preveu maneres de no dur a terme sentències que poden causar un perjudici més gran que no pas el benefici que (teòricament) emparen. Són les que explora ara el MNAC i que el jutjat d’Osca haurà de dir si permet. Tindrà la pressió de les parts que exigeixen que es compleixi la sentència immediatament i sense cap dilació, però el museu ha fet un moviment hàbil, perquè, d’una banda, ha manifestat que no té pas cap intenció d’incomplir la sentència (fins a tres vegades ho repetia, per la pressió que va fer el Ministeri de Cultura en la reunió del patronat, segons el Punt Avui), però també per una altra decisió, que és extrajurídica, però que situa l’àmbit de la discussió en un terreny tècnic i no polític: la petició a les tres administracions que integren el consorci del MNAC (Generalitat, Ajuntament de Barcelona i el Ministeri de Cultura espanyol) de creació d’un grup de treball per a “avaluar i dur a terme els treballs necessaris per al compliment de les resolucions jurídiques” que tingui a veure amb aquest plet. Aquest grup de treball l’hauria d’integrar personal especialitzat, i hi són convidats també els experts que vulgui designar el govern de l’Aragó.

El jutjat d’Osca haurà de respondre ara si fa cabal de l’impetuós Ajuntament de Vilanova de Sixena, si dicta l’execució forçosa de la sentència i si acorda la imposició de multes coercitives contra el MNAC per no haver-se complert dins el termini dels vint dies estipulats per la llei. O bé haurà de dir si obre un nou termini d’execució mentre es conforma aquest grup de treball que avaluï si, efectivament, és possible de dur a terme el trasllat de les pintures sense malmetre-les; o si el trasllat les faria malbé de manera irremeiable, si implicaria de vulnerar les lleis de protecció del patrimoni i l’article de la constitució espanyola que obliga les administracions públiques a protegir-lo, sigui quina sigui la titularitat que tingui.

Si el jutge tingués en compte consideracions tècniques, i d’acord amb la voluntat mostrada pel MNAC de mesurar molt bé cada pas perquè no es malmeti el patrimoni artístic, si finalment la conclusió –com ja han apuntat fins ara tots els informes tècnics i la veu dels principals experts– és que les pintures no es poden traslladar, podria acordar que el MNAC i la Generalitat indemnitzessin les parts afectades, que són l’Ajuntament de Vilanova de Sixena i el govern de l’Aragó, amb una indemnització econòmica. Fins i tot, hi hauria l’opció d’explorar la manera de fer visibles les pintures a la sala capitular del monestir mitjançant un mapatge.

Però hi ha l’opció que el jutge tingui més en compte les consideracions polítiques del litigi (com ha passat sempre fins ara) i que vulgui forçar l’execució de la sentència. En aquest cas, al MNAC encara li quedaria l’opció de recórrer a l’Audiència d’Osca per mirar d’aturar-ho. Però aleshores la via judicial ja començaria a quedar molt exhaurida.