Deu cosins de la família Macià, de Sabadell i de Súria, han enregistrat “La cançó dels pronoms febles”, amb lletra d’un poema d’Àlvar Valls publicat fa més de cinquanta anys, el 1968. L’enregistrament, fet a l’interior d’una casa, és acurat i dinàmic i aconsegueix una unió engrescadora entre una lletra didàctica, una música rítmica i l’actitud enèrgica i alegre de la colla de joves.

“La cantarem al bon mestre: la hi cantarem./ La cantarem als deixebles: els la cantarem.” Amb frases com aquestes, pròpies d’una classe de llengua catalana a l’ensenyament secundari, la lletra d’Àlvar Valls desdramatitza un apartat difícil de la nostra gramàtica. I els joves de la família Macià, amb les guitarres i les rialles  que podem veure al vídeo, acaben d’amorosir aquest trencacolls d’alumnes i mestres.

La implicació de la família Macià en la producció és total. Deixant de banda els deu cosins que canten, la melodia original és de Josep Macià i Montserrat Pena, els arranjaments i la producció musical són de Jordi Macià i la realització audiovisual, de Biel Macià. Per acabar-ho d’adobar, un altre membre de la família, el lingüista i docent Jaume Macià, és qui va divulgar primer la partitura de la cançó. Va ser al llibre Faci’ls fàcils (Teide, 1991), una obra que coneixen molts professors i alumnes perquè és una eina útil per a aprendre a combinar adientment els pronoms febles. Jaume Macià és autor d’una bona colla de llibres, sobretot adreçats a l’ESO i al batxillerat.

L’autor de la lletra, Àlvar Valls, és traductor i corrector, a més de poeta i novel·lista. Darrerament ha estat notícia per la gran novel·la que va escriure sobre la vida de Jacint Verdaguer, Entre l’infern i la glòria, publicada l’any passat per Edicions de 1984.

Àlvar Valls: “Verdaguer era un rebel”  

Heus ací la lletra de la cançó:

“Emporta-te-me-l’en, trieu-me-li-ho,
se me les hi posa i jo les hi trec.
Emporta-te-me-l’en, trieu-me-li-ho,
se me les hi posa i jo les hi trec.
Així ho aprenguí
quan era deixeble d’un llibre sens fi
I ara canto la cançó dels pronoms febles,
i ara canto la cançó dels pronoms febles.
N’hi, se’t, m’ho, s’ho,
te’l, se’n, -me, -li,
ens hi, -vos-ho,
t’hi, se’ls, li, l’hi.
N’hi, se’t, m’ho, s’ho,
te’l, se’n, -me, -li,
ens hi, -vos-ho,
t’hi, se’ls, li, l’hi.
I ara canto la cançó dels pronoms febles,
i ara canto la cançó dels pronoms febles.
La cantarem al bon mestre:
la hi cantarem.
La cantarem als deixebles:
els la cantarem.
La cantarem als companys:
els la cantarem
I ara canto la cançó dels pronoms febles,
i ara canto la cançó dels pronoms febles.
Me, te, se,
-nos, -vos, -los,
la, li, -lo,
-ne, les, hi.
Me, te, se,
-nos, -vos, -los,
la, li, -lo,
-ne, les, hi.
I ai las! Ai las! Ai las!
Si tu cantes la cançó dels pronoms febles
i n’estudies ensems totes les regles,
de seguida la gramàtica sabràs.
I ara canto la cançó dels pronoms febles,
i ara canto la cançó dels pronoms febles.”

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.