Els presos podrien ser indultats sense que ho demanessin

TEMA DEL DIA
Explosiu. En la recta final de la campanya de les eleccions espanyoles, Pedro Sánchez extrema les precaucions per evitar que cap errada perjudiqui les perspectives electorals que li donen les enquestes. I en aquest capítol, qualsevol element relacionat amb Catalunya és explosiu a Espanya. Tant el PP com Ciutadans han fet de l’acusació de pactar amb els independentistes la punta de llança de la seva campanya, perquè l’anticatalanisme dóna vots. Una acusació que, vista de Catalunya estant, sembla absurda, perquè és evident que Sánchez no va arribar a cap acord amb el govern Torra ni amb l’independentisme. Quan va veure la manifestació de la plaça de Colón, Sánchez es va aixecar de la taula de diàleg i va sortir corrents. D’aleshores ençà, no l’ha tornat a veure ningú.

No solament no l’ha vist ningú, sinó que ha negat tantes vegades com ha pogut que, si fos president, autoritzaria un referèndum a Catalunya. Un compromís que li va molt bé per a evitar la fuita de vots cap a Ciutadans, però que en teoria li podria comprometre la investidura, tot i que tant ERC com Junts per Catalunya, amb matisos, ja han dit que no en farien cap línia vermella, d’aquesta qüestió. En canvi, no ha rebutjat la possibilitat d’indultar els presos. Pablo Casado li ho demanà directament en el debat electoral organitzat pel grup Atresmedia i no li va respondre. A diferència del referèndum o dels pactes independentistes, que refusa cada dia, quant a possibles solucions del problema dels presos Sánchez manté un silenci prudent.

Els indults van apareixent i desapareixent del discurs del PSOE. El primer de parlar-ne va ser Miquel Iceta durant la campanya de les eleccions del 21-D, però va rebre tantes bufetades que se’n va haver de desdir. En aquesta campanya, barons del PSOE com Javier Lambán, que es juga el càrrec a les autonòmiques del 26 de maig, també s’hi han pronunciat, demanant que no n’hi hagi; i el secretari d’organització del PSOE, José Luís Ábalos, s’ha limitat a dir que no els veu possibles perquè els presos no els demanaran.

En això té raó. Els presos polítics catalans reclamen l’absolució i han assegurat que no demanaran l’indult, perquè representa una acceptació de culpabilitat que refusen. Però la llei espanyola vigent preveu que l’indult el puguin demanar terceres persones, com ara familiars o ciutadans, sense autorització expressa dels presos. La llei diu textualment que no cal ‘un poder escrit que n’acrediti la representació’ i no parla de penediment. Si es presenta una petició d’indult, sigui de qui sigui, el Tribunal Suprem ha d’emetre un informe, que no és vinculant, i el Ministeri de Justícia té l’obligació d’estudiar-la i el govern espanyol de prendre una decisió. És una llei del 1890 actualitzada el 2015 i que tant PP com Ciutadans volen modificar per tancar aquesta via. L’indult només afectaria els presos, no els exiliats, perquè requereix haver estat condemnat.

La direcció del PSOE veu molt clar que no oferirà cap referèndum en canvi de la investidura de Sánchez, però sí que estudia vies per a resoldre la situació dels presos així que el Tribunal Suprem espanyol hagi dictat sentència, cosa que no passarà fins a la tardor. La via dels indults és una de les que s’estudia, segons fonts socialistes, i que es podria utilitzar com a rerefons d’una negociació en què difícilment hi haurà avenços pel que fa al referèndum. Caldrà veure si els partits independentistes estan disposats a entrar en aquest joc després de les eleccions. Primer cal que siguin decisius per a la investidura, cosa que no sap ningú. Ni tan sols Sánchez.

MÉS QÜESTIONS
El govern valencià admet que el FLA és una estafa necessària fins al canvi del finançament. El conseller d’Hisenda, Vicent Soler, ha reconegut que el fons de liquiditat autonòmica (FLA) és una estafa per als valencians, però necessari mentre no es canviï el sistema de finançament autonòmic per a cobrir serveis públics fonamentals i pagar proveïdors de la Generalitat. En una compareixença a la diputació permanent de les Corts, a petició del PP, Soler ha explicat que els diners del FLA van arribar el 13 d’abril passat i que no implicaran cap retallada efectiva per als valencians, com tampoc n’hi va haver en els exercicis anteriors. Tots els grups parlamentaris, menys el PSPV, han criticat el retard de l’arribada d’aquests fons, el canvi d’actitud dels socialistes a l’hora de reivindicar el canvi del sistema de finançament i l’ús electoralista que se’n fa. Soler ha negat que hi hagi cap retard en la recepció del FLA i ha afirmat que havia arribat més aviat que altres anys ‘gràcies a l’esforç del govern del Botànic’ i al compromís de la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, per a pal·liar temporalment la situació d’infrafinançament . Soler ha reiterat que no vol el FLA, sinó un sistema de finançament autonòmic just per als valencians, cosa que, ha afegit, serà la primera que continuarà reivindicant el nou govern del Botànic, governi qui governi a Madrid. Malgrat tot, ha insistit que el FLA és necessari per a pagar serveis fonamentals dels valencians. Ha assegurat que el 99% dels 750 milions alliberats d’aquests fons s’ha destinat a sanitat (251 milions), farmàcia (114 milions), educació (93,4 milions), dependència (32,5 milions) i renda valenciana d’inclusió (10 milions), entre més serveis.

El nou partit de Rodríguez es presentarà a sis municipis de la Vall d’Albaida. El nou partit amb vocació comarcal impulsat per Jorge Rodríguez per a presentar-se a les eleccions municipals, la Vall d’Albaida Ens Uneix, ha registrat candidatures en sis municipis d’aquesta comarca. L’objectiu és arrabassar al PSPV el diputat del partit judicial que Rodríguez va atorgar als socialistes el 2015 amb la seva amplíssima victòria a Ontinyent. A més d’absorbir la majoria d’integrants de la candidatura del PSPV a Ontinyent i d’incorporar-hi els batlles socialistes del Palomar i Bufali, que es presentaran amb la Vall Ens Uneix, també ha format llistes a Agullent, Albaida i Benissoda, encara que ací la major part de membres són forasters, provinents d’Ontinyent. A Albaida, la Vall Ens Uneix competirà amb les llistes del PSPV, mentre que a Benissoda i Agullent els socialistes no es presenten a les eleccions municipals.

Espot reprèn les negociacions per a formar govern. El dirigent dels Demòcrates, Xavier Espot, ha reprès les converses postelectorals amb les forces amb representació al Consell General. Després de parlar amb socialdemòcrates i liberals, ha negociat amb Terceravia per explorar la possibilitat d’una entesa per a la legislatura. La suma dels Demòcrates amb la formació que encapçala Josep Pintat donaria els quinze consellers que cal per a la majoria absoluta. Amb tot, la reunió ha estat tan sols un primer contacte, com el que hi ha hagut amb les altres forces polítiques. Espot, sempre acompanyat de la número dos de la llista nacional, Roser Suñé, té previst de tancar la ronda de contactes amb Ciutadans Compromesos, que, amb dos consellers, no té un paper decisiu però pot ser un reforç amb vista a la investidura i els acords de governabilitat. Per una altra banda, el Partit Socialdemòcrata també fa reunions després d’anunciar que el seu cap de llista, Pere López, presentarà candidatura a cap de govern. Els socialdemòcrates necessitarien una entesa tripartida amb els Liberals i amb Terceravia, que ara com ara sembla força complicada. La setmana passada ja van fer una primera reunió amb el Partit Liberal, soci a les llistes territorials amb la fórmula D’Acord. La primera data clau per a aclarir un escenari postelectoral complex serà dijous de la setmana vinent, amb l’elecció de la Sindicatura i la constitució del nou Consell.

El govern espanyol incompleix l’acord per a la cessió de Cabrera. La Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca ha denunciat que l’acord del consell de ministres espanyol sobre l’ampliació del parc nacional de Cabrera difereix del text que va sortir a exposició pública, que deixava la porta oberta a demostrar la continuïtat ecològica perquè així la zona fos gestionada pel govern de les Illes. Fonts de la conselleria expliquen que al text aprovat al febrer es considera segur que la gestió es traspassarà a les Illes, perquè s’estableix que no hi ha proves científiques que avalin la continuïtat ecològica amb l’ecosistema terrestre ja declarat parc nacional, segons que es preveu en l’article 6.4 de la Llei de Patrimoni Natural i de la Biodiversitat. Aquesta normativa diu que les competències d’aquestes zones corresponen a les comunitats autònomes quan hi hagi continuïtat ecològica de l’ecosistema marí amb l’espai natural terrestre objecte de protecció, avalada per la millor evidència científica existent. La conselleria sosté que es podria demostrar, a posteriori, que hi ha continuïtat ecològica i, per tant, les competències passarien a ser de les Balears. A causa d’aquestes diferències, la conselleria ha interposat un requeriment contra l’acord del govern espanyol.

LA XIFRA
189.655 sol·licituds de vot per correu s’han registrat al País Valencià per a les eleccions valencianes i espanyoles del 28 d’abril, una vegada tancat el termini. La xifra multiplica per més de tres les peticions de les últimes eleccions valencianes del 2015, quan se’n van comptabilitzar 54.484. Cal recordar que dilluns és festiu a tot el País Valencià, perquè és Sant Vicent, i molta gent ho aprofita per fer pont fins dimecres, Primer de Maig.

TAL DIA COM AVUI
El 24 d’abril de 1915, fa 104 anys, hi hagué el genocidi d’Armènia per part de Turquia. Un milió i mig d’armenis van ser assassinats aprofitant la Primera Guerra Mundial. Turquia encara no ha reconegut la matança.