Dies com el d’ahir ajuden a reflexionar sobre els efectes que té en la societat un problema com el masclisme. Milers de dones van encapçalar una vaga històrica que, de retruc, també havia de servir perquè homes, adolescents i nens es conscienciessin sobre aquesta problemàtica i hi assumissin la seva responsabilitat.

Si ahir demanàvem a una trentena de dones quines haurien de ser les prioritats del moviment feminista, avui fem un exercici similar amb homes, provinents de diversos camps professionals. Aquestes són les preguntes que han respost els enquestats:

  1. Quines són les mesures urgents que cal prendre contra el masclisme?
  2. Quin ha estat l’últim comportament masclista que heu tingut?

Martí Domínguez, escriptor i professor
1. Els micromasclismes: tirar floretes a les dones, pensar que necessiten la teua ajuda –que no tenen tanta força–, alçar-te per cedir-li el lloc, deixar-la passar davant…

2. A la revista Mètode, quan havíem de posar una fotografia d’algú investigant, sempre hi posàvem la d’una noia, i si podia ser bonica, amb la bata blanca. Després em vaig adonar que allò era comú a la premsa, com si no hi haguera nois als laboratoris. Això em va fer investigar-ho seriosament, i fa uns mesos vaig publicar un article a Science Communication: ‘Dones científiques com a florers’.

Jair Domínguez, humorista i guionista
1. Necessitem que els càrrecs polítics més rellevants del país els ocupin dones.

2. Ser condescendent i paternalista.

Salvador Macip, metge, investigador i escriptor català
1. Crec que ja hem començat a prendre-les. Bàsicament, que les dones no es quedin callades i els homes tinguem tolerància zero amb els abusos dels nostres congèneres. Moltes d’aquestes situacions són habituals i conegudes, i sempre hi ha hagut por d’actuar. Ara, finalment, sembla que això ha canviat. És qüestió de continuar per aquest camí. Els micromasclismes quotidians que encara fem tots –homes i dones– seran més difícils d’eradicar, però això també va canviant perquè n’hem pres consciència, que és el primer pas d’un llarg camí.

2- M’agradaria pensar que no en tinc, tot i que segur que no sóc perfecte. Estic acostumat a treballar amb dones molt vàlides –el meu laboratori és 90% femení, simplement perquè són les millors persones per a la feina que vaig trobar– i a tractar-les com tractaria un home. També a ajudar-les a conciliar feina i família quan cal. Laboralment, per mi no hi ha cap diferència. Si alguna vegada fes alguna cosa masclista, inconscientment estic segur que les dones que tinc al voltant m’avisarien i jo ho corregiria immediatament.

Gabriel Rufián, polític
1. Educar en la plena consciència que vivim en un heteropatriarcat i no fomentar actituds que el justifiquen.

2. Pensar que les dones que formen part del meu cercle més proper són més febles que no són en realitat.

Juli Peretó, professor de la Universitat de València
1. Caldria revisar a fons la formació de mestres i professorat per a tractar de corregir estereotips i prejudicis discriminatoris amb relació a les dones: em sembla una inversió de futur incidir sobre l’educació de les generacions més joves. Caldria un esforç prioritari en els adolescents i alguns comportaments que poden ser el germen de futures violències de gènere.

2. Tinc la sort de viure rodejat de dones i em costa recordar una actitud masclista: caldria preguntar-ho a elles, però no en sóc conscient. Professionalment, estic pagat perquè els estudiants més brillants que conec solen ser, molt majoritàriament, dones i faig tant com puc per ajudar-les en un món tan competitiu com és l’acadèmic.

Mateu Xurí, glosador
1. No crec que sigui amb mesures urgents que puguem capgirar els paradigmes masclistes de la societat. Ho aconseguirem amb la constància en l’educació, la conscienciació, l’aplicació de polítiques d’igualtat i la visibilització contínua de la dona en tots els àmbits. Igualar salaris, oportunitats i drets s’ha de fer efectiu com més aviat millor.

2. Intent sempre respectar tothom, sigui qui sigui. Supòs que tenim micromasclismes incorporats i que cal molta consciència per a identificar-los i poder canviar l’actitud. Potser de vegades s’interpreta com una actitud masclista el meu afany de discutir l’enfocament del feminisme en la societat actual, malgrat que la meva voluntat sigui constructiva. Intent de cada dia ser menys home i més persona.

Jordi Basté, periodista
1. La legislació ha d’acompanyar el canvi social necessari. Que es compleixi el pacte estatal contra la violència de gènere i que no es compleix. I també igualar els desajusts que implica la maternitat.

2. El llenguatge d’insults és clarament masclista. Segurament, i malauradament, fa poca estona.

Tonetxo Pardiñas, president del Micalet
1. Un problema social amb una base cultural tan forta ha de començar a resoldre’s per l’escola. La fixació de pautes de comportament i l’educació en la tolerància i el respecte a la diversitat són imprescindibles. A més de la col·laboració de les famílies, caldria reclamar dels mitjans de comunicació (principalment la televisió) que en la programació tinguessen en compte una visió de gènere que completés els altres vessants educatius de les persones més joves.

2. No podria dir quina ha estat l’última acció que, encara que no la faces conscientment, forma part dels tics masclistes que ens ixen sense evitar-los. No m’agrada el nom de micromasclisme, per tot això que poden tenir de sentiment de disculpa d’allò que, com que és educacional i són activitats no violentes (almenys físicament), no són tan importants. Més que fuetejar-nos per cada moment en què fallem, pense que cal preocupar-nos de no badar i acostumar-nos a utilitzar, en tots els vessants de la nostra vida, la mirada de gènere per guiar les nostres respostes.

Andreu Manresa, periodista i director d’IB3
1. La lògica del món modern, la llibertat i el respecte a totes les persones, l’educació continuada, llegir, escoltar, viatjar, estimar… i no bastarà mai potser.

  1. Crec que puc ser responsable involuntari de molts petits detalls.

Josep Nadal, polític i músic
1. El principal i fonamental és la reeducació dels homes i que ens integrem a tots els nivells en el feminisme. Una cosa és legislar i una altra de molt diferent i molt difícil de fer individualment és viure en el feminisme. És una feina individual i difícil.

2. Els micromasclismes, com li passa a molta gent, no deixen de ser quelcom habitual. De fet, fins fa un parell de setmanes no pensava que la vaga feminista tinguera èxit. Era evident que anava errat. Passe el que passe, ja és un èxit perquè mou els fonaments del sistema. D’una altra banda reconec que fins fa dos o tres anys, tot i entendre des del meu vessant musical que havia de donar suport al moviment feminista, no vaig caure, igual que molts, que el món de la música està molt masculinitzat. I que més important que escriure cançons feministes era donar visibilitat a les dones dalt i baix de l’escenari.

Albano-Dante Fachin, polític i activista
1. Que els mascles deixem de pontificar. Callem i aprenem. En silenci potser ens adonarem dels privilegis que tenim.

2. Interrompre una dona en una tertúlia. Vaig adonar-me que la interrompia més a ella que no als contertulians homes.

Jaume Barberà, periodista
1. El masclisme és una problemàtica social molt greu. Vivim en societats masclistes que, a través de la violència estructural, simbòlica, institucional i física, atorga a la dona un rol de submissió i entrega al mascle, tant en les relacions personals com en l’esfera professional. L’objectiu del masclisme és, com denuncien els estudis de gènere, impedir el ple desenvolupament de l’autonomia femenina. La mesura més urgent que s’hauria d’assumir, més enllà d’actuacions concretes, és la interiorització del feminisme com a lluita per la igualtat, el progrés i la supervivència. Una lluita de tots i totes, perquè SOM iguals.

2. Esperar que em fessin el sopar.

Ramon Tremosa, polític
1. Igualació salarial, és el que em sembla més escandalós. Observo que també són importants els avantatges de les quotes femenines en llocs de responsabilitat, però no de manera general: en molts càrrecs de responsabilitat el mèrit ha de passar per davant del gènere.

2. No n’he tingut. Però hem vist el masclisme d’estat: a Espanya hi havia un parell de dones especialitzades en finances i amb experiència en política monetària que han quedat desplaçades pel perfil polític de De Guindos. I en més països també passa!

Pau Obrador, sociòleg i geògraf
1. No es tracta només de promoure la igualtat efectiva de les dones sinó també, i sobretot, de qüestionar la posició de privilegi que tenen els homes –i la masculinitat– en la nostra societat. El més urgent, doncs, és fer visible allò que és invisible, qüestionar les certeses que organitzen la nostra societat. En definitiva, es tracta de desfer la carta d’universalitat que tenim els homes.

2. Enguany, per primera vegada, he tingut tot un curs en què només hi havia dones. Jo era l’únic home de la classe. Vull creure que el meu comportament no ha estat masclista en cap moment. Tanmateix, la situació m’ha resultat incòmoda en la mesura que el meu rol com a professor coincidia amb la meva condició d’home. El professor-home dempeus explicant les batalletes, definint les normes, i les alumnes-dones assegudes escoltant en silenci allò que un home els volia explicar.

Baltasar Picornell, president del parlament balear
1. Una llei contra la desigualtat salarial, mesures urgents com l’alternativa d’habitatge i les garanties d’independència econòmica a les dones per apoderar-les en qualsevol cas de violència masclista. I una cosa que per a mi és cabdal, l’educació. Una educació que ens alliberi i que no reproduesqui el masclisme ni d’altres maneres de dominació.

2. D’ençà que vaig considerar-me un home feminista, és una lluita quotidiana que intent aplicar als meus amics, al meu entorn i a mi mateix. És una reflexió constant i desaprendre moltes de les intuïcions que ens han ensenyat. Una de les coses més importants i on més difícil és evitar el masclisme és en l’educació de la meva filla i el meu fill, que educ amb igualtat. Els hem de deixar experimentar.

Francesc-Marc Álvaro, periodista
1. Revisar polítiques salarials a fons. Exigir presència paritària de dones en institucions clau que ara són dominades per homes. Reforçar mesures educacionals, judicials i policials contra la violència masclista. Impulsar una renovació en els programes de primària i secundària per generar un canvi de mentalitat que enterri mirades i actituds patriarcals.

2. No en recordo cap episodi en concret, però reconec que encara no m’he alliberat completament dels masclismes que menys es veuen, i que posen bastons a les rodes a les dones que ens envolten. Procuro ser-ne conscient i corregir-ho. Hem de ser autocrítics.

Toni Castellà, polític
1. Cal un canvi cultural amb mesures de xoc a curt termini, com una llei d’igualtat retributiva, i a llarg termini, en termes d’educació en el recorregut d’ensenyament.

2. Jo? Crec que cap, tinc la sort d’estar educat en una família on el concepte igualtat ha estat la normalitat.

Joan Giner, polític
1. Com bé defensa el moviment feminista, per avançar cal repensar el model productiu: augmentar les hores de cura de familiars repartint la jornada laboral, impulsar l’educació gratuïta de 0 a 3 anys, finançar el sistema de dependència i igualar els permisos intransferibles de paternitat i maternitat.

2. En un moment de pic de feina recent, no vaig donar prou importància a les tasques domèstiques.

Pau Vidal, lingüista i escriptor
1. Una bona mesura crec que seria deixar de jugar d’una vegada amb el llenguatge de gènere, o el gènere de llenguatge (ja m’hi faig la lia un piu). Amb els ‘totsitotes’. Perquè és contraproduent i acaba desvirtuant la lluita veritable per la igualtat, reduint-la a un pur aparador formal sense contingut.

2. Consultar a casa la resposta a aquesta pregunta.

Fabian Mohedano, treballòleg i polític català
1. Cal que l’educació jugui un paper tant a casa com a l’escola o al cau. Per exemple, educar a donar valor al temps de vida quotidiana. La corresponsabilitat s’ha de treballar des de ben petits, amb l’exemple de pares i els educadors.

2. L’altre dia vaig veure tres treballadors –no en diré la professió per no estigmatitzar– xiulant a una noia que passava pel carrer. Em pensava que això només passava a les pel·lícules d’en Pajares i l’Esteso.

Ramon Font, portaveu d’USTEC·STEs IAC
1. Prendre’s seriosament la violència de gènere. Deixar una llei prou clara perquè no es produeixin determinades interpretacions judicials. Que les pensions les pagui l’estat i l’estat s’encarregui de cobrar-les als pares. Que en les jubilacions es tingui en compte la feina reproductiva que han fet les dones i que ara fa que siguin molt desiguals entre homes i dones. Legislar contra les diferències salarials. Repartir la feina perquè no es facin tantes hores en un context d’atur.

2. M’avergonyeixen massa les meves actituds masclistes per a parlar-ne en públic.

Antoni Infante, coordinador de la Plataforma pel Dret de Decidir del País Valencià
1. Frenar i derogar els acords d’hiperliberalització dels factors econòmics (TTIP, CETA, TISA, i similars) que impliquen una mundialització de les feines domèstiques i de cura de familiars, així com una feminització del treball assalariat i de la pobresa. Derogar totes les lleis i normatives discriminatòries a tots els nivells, penalitzar tots els actes discriminatoris, masclistes, sexistes per lleus que puguen semblar i utilitzar tot el sistema educatiu per a educar en respecte a la diferència i en igualtat de drets.

2. Ahir, quan vaig pensar que la preparació de la vaga l’hauria feta sumant altres paràmetres.

Joan Esculies, historiador
1. Cal que la conscienciació que planava en dies com ahir sobre la qüestió, no sigui una moda sinó que es visqui amb naturalitat. Els pares que tenim filles ho hauríem de tenir més fàcil perquè no volem que esdevinguin ciutadanes de segona.

2. El darrer comportament masclista que he tingut és pensar que no tinc comportaments masclistes.

Hèctor López Bofill, professor i escriptor
1. Reduir les diferències salarials. És escandalós que es mantingui la diferència de sou en les mateixes feines i la mateixa qualificació. En essència, aquest és el principal motiu pel qual vaig fer vaga.

2. Potser no participar de manera completament igualitària en les tasques relacionades a tenir cura del meu fill.

Cesk Freixas, músic
1. Endurir les penes relacionades amb agressions sexuals, canviar els protocols institucionals –policíacs, jurídics…– on encara es continua culpabilitzant la víctima. Despenalitzar l’avortament, deixar de tractar com a malalties tots els processos vitals que experimenten les dones i forçar la legalitat per tal d’afavorir que els homes assumeixin tasques de cura de familiars, de criança i de casa.

2. Per molt que ho vulguem amagar, absolutament tots els homes reproduïm estereotips i actituds masclistes. Cada dia. Cada hora. Fins i tot aquells que som conscients que no volem ser masclistes. Vivim en un món on se’ns premia pel fet de ser homes, amb una quantitat de privilegis que per si mateix reprimeixen i menyspreen les dones. Cal estar molt alerta, identificar aquests privilegis i lluitar contra un mateix. Si ho fan els nostres familiars, amics, coneguts… cal que sapiguem trobar la manera de fer-nos veure que comentaris, mirades, acudits, tonalitats, insults, etc., són fora de lloc. El meu darrer comportament masclista? Acceptar de ser en un acte on érem tres homes i una dona.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]