Els Estats Units i l’Iran intercanvien retrets arran del fracàs de les negociacions de pau

El vice-president dels Estats Units, JD Vance, ha anunciat el tancament d’una intensa ronda de negociacions de vint-i-una hores amb l’Iran a Islamabad, sota mediació del Paquistan, que ha conclòs sense acord i amb la presentació per part de Washington d’una “oferta final”.

Segons que ha explicat Vance, durant la jornada s’han produït múltiples reunions substancials entre les delegacions, però sense avenços decisius. El vice-president ha destacat que els Estats Units han exposat amb claredat les seves línies vermelles i els punts en què estaven disposats a cedir, especialment en relació amb el programa nuclear iranià, que continua essent el principal escull.

Washington insisteix en la necessitat d’un compromís ferm, verificable i a llarg termini per part de l’Iran de no desenvolupar armes nuclears ni capacitats que permetin d’obtenir-les ràpidament, un compromís que, segons Vance, encara no s’ha donat.

El dirigent nord-americà ha defensat que la seva administració ha actuat amb flexibilitat i bona fe durant el procés, en coordinació constant amb l’equip del president Donald Trump, però ha reconegut que la delegació iraniana no ha acceptat les seves condicions. Així, la representació dels Estats Units ha abandonat el Paquistan sense pacte, tot deixant damunt la taula la proposta definitiva en espera d’una resposta de Teheran.

Per la seva banda, el Ministeri d’Afers Estrangers de l’Iran ha subratllat el caràcter estratègic de la diplomàcia en aquest procés i ha reafirmat la seva determinació de defensar els drets i interessos nacionals. En un comunicat, ha qualificat la jornada de negociacions de “llarga i intensa”, amb bescanvis continus de missatges entre les parts, i ha assegurat que la seva delegació utilitza tots els recursos per salvaguardar els interessos del país.

Teheran ha emfatitzat que no renunciarà a cap eina diplomàtica i ha advertit que l’èxit del procés dependrà de la “serietat i bona fe” de Washington, però també de l’abandonament de “exigències excessives i demandes il·legals”. A més, ha recordat els greuges històrics amb els Estats Units i ha reivindicat la combinació de pressió política i negociació com a part de la seva estratègia.

Durant les converses s’han abordat qüestions clau com ara el programa nuclear iranià, l’aixecament de sancions, les reparacions de guerra, la situació regional i la tensió a l’estret d’Ormuz, en un context marcat per incidents recents i moviments militars dels Estats Units. Les negociacions han arribat a una fase tècnica amb la participació d’equips especialitzats en àmbits econòmics, militars, jurídics i nuclears.

Tot i la manca d’acord, fonts iranianes havien apuntat la possibilitat de continuar el diàleg en una nova ronda, que Teheran considera una “última oportunitat” per a assolir un marc comú, enmig de persistents discrepàncies entre ambdues parts. Mentrestant, el govern iranià ha agraït la mediació i hospitalitat del Paquistan.

Quant als detalls concrets, fonts iranianes properes a les negociacions han dit que hi ha desacords en qüestions clau com ara l’estatus de l’estret d’Ormuz; la situació dels gairebé 400 quilos d’urani altament enriquit en possessió de l’Iran; i l’alliberament de 25.000 milions d’euros en actius iranians congelats per les sancions.

Totes aquestes qüestions han quedat sense resoldre després de la reunió d’Islamabad, especialment la d’Ormuz: la delegació iraniana ha traslladat, segons les fonts del New York Times, que només reobrirà completament i sense restriccions l’estret quan se signi un acord de pau definitiu.

En aquest sentit, el ministre d’Afers Estrangers i un dels negociadors iranians a Islamabad, Abàs Aragtxí, reconeixia que Teheran afrontava aquestes negociacions des d’una desconfiança absoluta.