L’advocat i ex-jutge Elpidio José Silva (Granada, 1959) parla d’una manera molt contundent sobre el paper del jutge del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena. Hi vam parlar només quaranta-vuit hores abans de la decisió de Llarena de renunciar al lliurament de Carles Puigdemont només per malversació i de retirar totes les euroordres. Silva explicava que el fet de renunciar-hi és una il·legalitat, perquè es podria entendre que renuncia a perseguir el delicte de malversació.

—Dieu que el fet que Llarena rebutgi l’euroordre és il·legal. Per què?
—Seria il·legal perquè, en l’àmbit penal, tot allò que es fa són potestats que es preveuen d’ofici, és a dir, públiques. No és un dret dispositiu en què puc fer com em sembli. Si jo estableixo que demanaré una euroordre per a determinats delictes, aquesta actuació em vincula. No puc anar contra els meus actes. I òbviament, quan demano una euroordre per a diversos delictes, no puc partir del fet que em donaran la raó. Me la donaran o no me la donaran. I jo he d’atenir-me a la resolució. No em puc retirar. A més, si no persegueix la malversació, perquè han dit que per malversació sí que l’extradeixen, Llarena podria cometre el delicte del 408 del codi penal, que és el de no perseguir delictes.

—Això vol dir que Llarena fa política?
—No és que faci política, és que comet una il·legalitat. No sé si es podria entendre com un delicte de prevaricació, s’hauria de veure.

Creieu que la justícia espanyola pot passar per alt la resolució d’Alemanya i jutjar igualment per rebel·lió els presos?
—El procés no es pot mantenir. Si jo acuso unes determinades persones d’uns fets, com pot ser que qui hi hagi assegut al costat, en aquest cas Puigdemont, no l’acusi igualment per rebel·lió, si són els mateixos fets? Imagineu que dues persones són acusades de dur droga en un maletí, però quan s’asseuen en el judici, a una l’acusen de delicte contra la salut pública i a l’altra no. No té ni cap ni peus, no hi ha cap fonament. Sabeu quin és el fonament? Que quan resideixes a Espanya te la jugues. Que si resideixes a Espanya i t’enganxa un tribunal espanyol, ets davant una justícia d’ínfima qualitat, polititzada, i pots acabar acusat de qualsevol cosa que es vulgui muntar com un relat, encara que no s’hagi comès. Per tant, com que la circumstància és que no es pot jutjar Puigdemont per rebel·lió perquè un tribunal alemany ho ha denegat i aquí continuen acusats per aquest delicte, el procés cauria sencer com un castell de cartes.

—Com veieu el judici als presos?
—La imatge que es dóna és que si resideixes a Espanya, t’acusen de rebel·lió i si no resideixes a Espanya, no. Aquest judici no té les condicions mínimes per a continuar, perquè tothom podria sospitar que Junqueras i la resta de polítics que hi ha a la presó, són acusats per rebel·lió senzillament perquè eren a Espanya. Si haguessin marxat, tindrien millors condicions. És més, si s’escapessin de la presó i apareguessin a Alemanya, ja no podrien ser jutjats per rebel·lió. Els acusarien d’un delicte malversació i de trencament de condemna, que és molt més dèbil que el delicte de rebel·lió. És a dir, que escapant-se de la presó, podrien evitar la presó.

Vau exercir de jutge i no crec que us trobéssiu una situació similar. Però, com es pot sentir Llarena després que uns col·legues de professió, en aquest cas d’Alemanya, l’hagin contradit?
—No em puc posar a la pell de Llarena perquè mai no he polititzat la justícia ni m’he apuntat a una judicialització de la política. Això no estava dins el meu programa d’actuació. Per tant, no em puc posar en el seu lloc. Ara bé, sense dubte Llarena és davant un rebuig de moltes jurisdiccions europees: l’escocesa, la belga, la suïssa, la finlandesa, en part, i l’escocesa.

Llarena ha polititzat la justícia?
—Fonamentalment, han judicialitzat la política. Tot el procés en el seu conjunt és un fet polític. Però el PP va trobar mecanismes per a dinamitar el procés d’una manera incendiària i, d’aquesta manera, tapar la seva corrupció, i ho ha fet judicialitzant la política. Aquesta manera de procedir d’alguns jutges és inquisitorial i, a parer meu, fins i tot podria ser una conducta prevaricadora.

Llarena podria haver evitat arribar fins aquí?
—Podria haver evitat tot això senzillament abstenint-se d’instruir el cas perquè ell no n’és competent. Ho és el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. També podria haver determinat amb millor precisió els fets penals i la subsumpció de les conductes en els fets penals, tal com es descriuen en el codi penal. I s’hauria adonat que aquí no hi va haver ni rebel·lió, ni sedició, ni tampoc malversació, perquè s’ha de recordar que Montoro va manifestar reiteradament que no hi havia hagut malversació i, al congrés dels diputats, Mariano Rajoy li va donar la raó. Si el govern que munta tota aquesta persecució no veu que hi hagi malversació, no sé d’on la treu, ell.

Coneixeu el perfil de María José Segarra, la nova fiscal general de l’estat?
—Lleugerament.

Creieu que Segarra i el PSOE poden arribar a instar la fiscalia perquè en l’escrit d’acusació no inclogui el delicte de rebel·lió?
—El Ministeri Fiscal té totes les facultats del món per a veure què ha passat durant aquests mesos i no formular cap acusació de rebel·lió. I fins i tot, demanar la llibertat dels presos polítics. De fet, està obligat a fer-ho, perquè entenc que no hi ha delicte.

Però ho veieu realista? Factible?
—El PSOE haurà de fer un esforç per a veure que aquí no hi ha rebel·lió, però crec que sí. Ara, comprenc que el cost polític pot ser elevat perquè no s’ha fet pedagogia adequadament d’aquesta qüestió a la resta d’Espanya. No hi ha hagut debats, no hi ha hagut televisions públiques que n’informin bé… Només hem de veure com RTVE ha estat ocupada pel PP durant anys i mal utilitzada per finalitats absolutament polítiques i completament inacceptables. Ara esperem que es renovi l’ens públic, a veure si hi ha una altra manera de fer informació. Però la pedagogia que s’ha fet a Espanya és mínima. I per a moltes persones, no únicament els deu milions d’ultradretans que hi ha a Espanya, pot ser decebedor que després de tot el que ha passat aquí a Catalunya, el Ministeri Fiscal hagi de reconèixer que no hi ha cap delicte i que no sol·liciti el delicte de rebel·lió.

És clar.
—Però el cost més alt, a la llarga, és trencar l’estat de dret. Pot ser la ruptura del territori nacional i la pèrdua de Catalunya. Si parlem de costs, el més gran, de moment, és que hi ha dos milions i mig de persones que ja han desconnectat, que no volen saber res d’Espanya, que la perceben com l’horror, un règim inquisitorial sota un plantejament repressiu i opressiu que no és capaç d’oferir una imatge de tranquil·litat per als ciutadans. Aquest és el cost més alt: dos milions i mig de persones que ja no volen ser espanyols. Això s’ha de resoldre. Que després això et comporta un cost electoral? És un cost menor comparat amb la ruptura territorial.

Encara que en l’escrit d’acusació la fiscalia no inclogui el delicte de rebel·lió, si l’acusació particular (Vox) sí que ho fa, què passarà?
—Que la causa continuarà. I Vox mantindrà la petició per rebel·lió. Jo crec que s’ho creuen. És ultradreta i, per ells, qualsevol veu plural, oberta, que proposi el dret de decidir i que, des de la seva perspectiva, posi en perill la unitat d’Espanya, és delicte. Si ells ho mantenen, la causa continuarà, però la intensitat de l’acusació quedarà molt rebaixada. És un partit polític i els partits polítics es dediquen a la política. El seu plantejament és polític i la querella és política. Això, el jutge ho pot tenir en compte a l’hora de valorar la força de l’acusació. I que la querella se sustenta perquè hi ha un partit polític que fa màrqueting polític amb les querelles.

Ara el govern espanyol ha demanat a Bèlgica que defensi la immunitat de la justícia espanyola i de Llarena. És normal que es demani això a un altre estat?
—No. La justícia fa el seu paper, i el poder executiu, el seu. Els jutges no estan sotmesos a cap immunitat. A mi no em va protegir cap immunitat, tampoc a Garzón, a Castro, a Ruz, a Ayala… D’immunitat no n’hi ha, i si no n’hi ha, no la demanis de paraula. Aquesta no és una cultura aràbiga, de paraula, és germànica, fa allò que preveu la llei. Els jutges no tenen immunitat. Sí que han de tenir, i a Espanya no la tenen, la protecció d’un estat que ha de ser independent. Com que la justícia belga és independent, l’executiu belga respon a l’executiu espanyol que deixi treballar la justícia i que no li proposi coses que no pot fer.

Borrell demanava que es respectés el principi de ‘iure imperii’.
—No tinc gaire clar què ha llegit per a fer aquest pas tan arriscat. Llarena ha d’estar emparat pel sistema jurídic espanyol, per la legalitat dels seus actes i per ser un membre del poder judicial.

Com a advocat, veuríeu amb bons ulls un pacte amb la fiscalia?
—Com a advocat, primer és allò que et demana el client. Jo he d’escoltar el meu client. Si em diu que intenti pactar amb la fiscalia, li explicaré què en penso i atendré allò que em demani. En aquest cas, personalment, m’inclinaria per dir-li que no hi pactés perquè no hi ha cap delicte. I per una altra banda, perquè faria un flac favor a totes les causes del procés. De fet, en un cas com aquest, jo entenc que s’hauria d’exigir que, o pacten tots o no pacta ningú. O tots o ningú, perquè si només ho fa un, repercutirà indegudament als altres. Per tant, jo diria a totes les defenses que tinguin una actuació conjunta. Però en tot cas, al meu client li diria que lluitarem fins al final, que si no ha fet res, que no reconegui res. Amb l’excepció que el client em digués que ja fa molt temps que és tancat a la presó, que no té esperances amb el procés judicial i que té ganes de ser amb la seva família i vol sortir. Amb això, no t’hi pots negar.

Us ha afectat que us hàgiu posicionat tan clarament en favor dels presos polítics?
—Que jo sàpiga, no. Al contrari, el meu despatx té un gran prestigi en el dret penal econòmic i estem en les causes més importants d’aquest país: Banc Popular o el cas del taxi contra Uber i Cabify, per citar-ne alguns. Tenim, literalment parlant, milers de clients. També entenc que, com a advocat, he de poder fer ús de la meva llibertat d’expressió des del punt de vista de l’ordenament jurídic del meu país. I si entenc que comenten il·legalitats tan evidents, doncs s’ha de manifestar. I això hem de fer tots. Aquí no hi ha ideologia. No dic si estic d’acord amb el procés o no, dic que no hi ha rebel·lió. A part d’això, crec que hi ha un dret de decidir que s’hauria de poder regular a Espanya i que s’ha de configurar. S’ha de reconèixer el dret de decidir d’una part de la ciutadania espanyola, que és el poble català. I això no és res que es demani per demanar. Es demana perquè es viu dins d’un règim sotmès a una corrupció sistèmica i la gent no aguanta més. Perquè la corrupció sistèmica és opressió.

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb