13.11.2024 - 21:40
The Washington Post · Kate Brady
Berlín, Alemanya. Alemanya es prepara per a fer eleccions avançades el febrer vinent, després de la ruptura del govern de coalició de centre-esquerra la setmana passada.
Rolf Mützenich, president del grup parlamentari del Partit Socialdemòcrata (SPD), el soci sènior de la coalició de govern, i Friedrich Merz, cap de la conservadora Unió Cristianodemòcrata (CDU), el grup més gran de l’oposició, han acordat de fixar la data de les eleccions el 23 de febrer, set mesos abans que no es preveia en un principi.
Les eleccions únicament es faran si el canceller, de l’SPD, Olaf Scholz, perd –com es preveu– la moció de censura al parlament que es farà el 16 de desembre.
“Crec que això ens ajudarà a centrar-nos d’una vegada en la pregunta ‘qui és més bon canceller per a Alemanya?'”, va dir Mützenich en declaracions a la premsa.
La decisió de convocar eleccions avançades arriba quan fa menys d’una setmana que Scholz va destituir el ministre d’Economia, Christian Lindner, després de mesos de desacord sobre la política econòmica i el pressupost federal, cosa que va dur el Partit Democràtic Lliure (FDP) de Lindner a abandonar la coalició de govern. Si Scholz perd la moció de censura, el president alemany, Frank-Walter Steinmeier, tindrà un termini de vint-i-un dies per a dissoldre el parlament. Una volta dissolta la cambra, s’hauran de fer eleccions en un termini màxim de seixanta dies.
Després de menys de tres anys al govern, l’aliança de l’SPD de Scholz, els Verds i l’FDP –més coneguda com a coalició “semàfor” pels colors dels partits que l’integren– ha arribat a la fi.
La ruptura de la coalició amb l’FDP ha deixat l’SPD i els Verds en un govern en minoria, cosa que ha empès l’oposició a demanar una moció de confiança que el canceller havia previst, originalment, per al 15 de gener. Scholz havia intentat d’aguantar fins entrat l’any que ve amb l’esperança d’assolir majories circumstancials –és a dir, cas per cas– per a continuar aprovant lleis al desembre, però la negativa de l’oposició l’ha forçat a cercar una data més primerenca per a la moció de censura.
Arran de l’ansietat que es respira a Europa per la victòria electoral de Donald Trump als Estats Units i la guerra d’Ucraïna, els legisladors alemanys han optat per convocar les eleccions com més aviat millor, amb l’objectiu de restaurar l’estabilitat a Alemanya –l’economia més gran d’Europa i el segon contribuent d’ajuda militar a Ucraïna, tan sols per darrere dels Estats Units.
També és improbable que el govern, ara en minoria, aconsegueixi els vots necessaris per a aprovar el pressupost del 2025. No obstant això, la gestió provisional del pressupost –que permet al govern de cobrir despeses necessàries, com ara, les obligacions del deute, la despesa essencial en benestar social i el manteniment de les institucions administratives– evitaria una crisi política i social encara més àmplia.
Per bé que el fet de no aprovar un pressupost significarà mesos d’incertesa per a la indústria alemanya, fonts de la comissió pressupostària del país van explicar a l’agència Reuters la setmana passada que Berlín continuaria proporcionant la majoria dels 4.300 milions de dòlars prevists per a Ucraïna en el projecte de llei del pressupost del 2025.
En una reunió a Budapest la setmana passada, funcionaris europeus van dir que la notícia de la ruptura del govern de coalició a Alemanya afegeix incertesa a un moment que ja era tumultuós a Europa. El primer ministre finlandès, Petteri Orpo, va dir als periodistes, de la capital hongaresa estant: “És important que hi hagi eleccions aviat a Alemanya, perquè necessitem una Alemanya forta.”
No obstant això, les autoritats electorals alemanyes van advertir que precipitar-se a convocar eleccions aquest gener podria comportar problemes logístics i “riscs imprevisibles” per a la integritat electoral del país.
Inicialment denominada “coalició de progrés”, l’aliança tripartida que ha ocupat el govern alemany aquesta legislatura va començar a topar-se aviat amb profundes diferències ideològiques entre els respectius socis, sobretot quant a les finances del país. Aquestes diferències desembocaren en una lluita pel pressupost que ha paralitzat el govern.
Mentre que l’SPD de Scholz i els Verds afavoreixen l’emissió de deute per a finançar la despesa estatal, l’FDP s’ha aferrat fins al final al sostre de deute que estipula la constitució alemanya. Sovint titllat pels crítics de “camisa de força fiscal”, el sostre –o “fre”– de deute tan sols pot suspendre’s en resposta a circumstàncies excepcionals, com ara la pandèmia del coronavirus o bé la invasió russa d’Ucraïna el 2022.
La coalició també ha estat considerada, durant anys, una mena de matrimoni de conveniència entre l’SPD, els Verds i l’FDP, més un producte de la fragmentació del panorama polític al país i les dificultats de tots tres partits als sondatges que no pas de cap gran projecte de govern comú.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
