Set eurodiputats han anat fins a la presó espanyola d’Estremera. Volen visitar l’ex-eurodiputat Oriol Junqueras i l’ex-conseller Joaquim Forn, tots dos empresonats. I sense judici encara. Una vergonya que tots els eurodiputats volen deixar clara. Parlem de José Bové, icona de l’antiglobalització, i la diputada comunista francesa Marie-Pierre Vieu, aliada de Podem, que han sortit de Tolosa a dos quarts de nou del matí; del diputat flamenc Mark Demesmaeker, i de la diputada letona de la minoria russa Tatjana Ždanoka, que han partit de Brussel·les una hora més tard. Els seus companys catalans Josep-Maria Terricabras i Ramon Tremosa els esperaven a l’aeroport de Barajas dalt d’un autocar d’una marca inquietant: Chaos. I Jordi Solé ja era a la porta de la presó, a una hora i mitja de camí.

Els set eurodiputats a la porta d’Estremera mostrant passaports i credencials de parlamentaris europeus.

La comitiva inclou també Isabel Elbal, advocada dels consellers Comín i Serret, que ha mirat de gestionar els permisos d’entrada dels eurodiputats. Diu que fa un mes que ho proven i no se’n surten. Han arribat a rebre excuses tan bèsties com aquesta: la petició de la visita no inclou el noms dels pares dels demandants. ‘En fi’, sospira Elbal, que coneix bé el sistema penal espanyol. Fa trenta anys que fa de penalista, i mai no havia tingut clients presoners polítics. ‘Són presos polítics. I els han enviat a Estremera, una de les presons dures que hi ha. Els advocats ho sabem per detalls que poden semblar menors, però que no ho són. Aquí la llista d’objectes que els presoners poden tenir dins la presó és molt més reduïda que no pas en molts altres llocs. Per exemple, no poden tenir CD. O la llista d’incidents, que també és més alta. Dit això, les presons espanyoles, en general, tenen bones condicions. Estremera també. Sabeu per què? Perquè a Europa les presons són pensades per a la reinserció. Poc temps i avall. Aquí són pensades perquè t’hi quedis. Per tant, estan més ben equipades. De fet, les presons depenen del Ministeri d’Interior, i no pas del de Justícia, com en tants altres països.’

Quan l’autocar arriba, sense retard, la presó ens dóna la benvinguda amb aquesta pancarta: ‘España no se rinde’. La veus en una de les tanques de la presó. La hi han posada membres de l’extrema dreta que minuts abans s’hi havien congregat. I els funcionaris aquí l’han deixada, tu. ‘España no se rinde’, a la presó on hi ha Junqueras i Forn. Entesos. ‘Jo he demanat a un guàrdia civil que la traguessin. M’ha dit que qui mana ja sap què ha de fer’, diu l’eurodiputat Jordi Solé. ‘Saps què vol dir aquesta pancarta? Que Espanya està espantada. Ho està’, afirma l’eurodiputat José Bové. L’advocada baixa de l’autocar, entra a la presó i en torna amb males notícies. ‘Ni el director em vol rebre, ni us deixaran entrar.’

Tots els eurodiputats baixen i fan una petita conferència de premsa. Qui pren la iniciativa és Bové, que s’encara amb alguns dels guàrdies civils, mostrant-los la seva acreditació d’eurodiputat, demanant de poder entrar. Tots i cadascun d’ells parlaran davant les càmeres uns quants minuts. Bové recorda que a França ell va anar a visitar presoners bascs i només va haver de trucar a la porta de la presó. Cinc minuts després, ja era dins. Aquí, un mes de protocol i encara res. L’home està realment sorprès de tot això que veu. Li faig una petita entrevista i em diu que li recorda temps passats, tot això. I que és aquí perquè creu que Brussel·les hauria d’intervenir entre Catalunya i Espanya, i que és evident que els catalans han de poder decidir el seu futur. Bové troba increïble que empresonin polítics que seguien un programa electoral.

Els perfils de les dues eurodiputades són trencadors. No te’ls esperes. Tatjana Ždanoka, per exemple és una letona de la minoria russa, i molt descontenta amb la independència del seu país. ‘El 80% no n’estem contents.’ Comunista, fins i tot ha vist com el seu partit era il·legalitzat, i ella s’ha convertit en una de les portaveus de la minoria russa. Ha tingut el nou estat en contra. Molt en contra. Doncs ací la tenim: ‘Sóc ací per la mateixa raó que allà. Per la defensa i els drets de la minoria. I els catalans ho sou. A banda que jo conec Oriol Junqueras personalment. És una vergonya que estigui tancat.’ Filla de jueu i cristiana ortodoxa, Tatjana Ždanoka em diu que el diari El País li ha dedicat a ella personalment una pàgina sencera vinculant-la amb Putin. ‘Res. Aquí el que amaguen és que Putin va a favor de Madrid. I hi va. I tant que hi va. Però això no ho diuen, no. Ells vinga a atacar amb la vinculació amb Putin.’ Segons Terricabras aquesta dona més aviat solitària ‘no falla mai. Mai. Sempre vol ajudar-nos’.

Marie-Pierre Vieu és editora, i de l’extrema esquerra francesa. Ha vingut acompanyada del que semblen familiars. Té aliances amb Podem. Doncs ací la tenim també. ‘Al meu partit la meitat de la gent no ho veia bé, que vingués, i l’altra meitat sí. Però jo sóc ací perquè, amics, jo crec en el dret d’autodeterminació dels pobles. Hi crec. I aquesta gent ha de notar el nostre escalf. Hem d’ajudar-los a sortir.’ Vieu només parla francès i necessitem l’ajuda d’un traductor. M’explica que ha viscut a la frontera franco-espanyola i coneix de prop la repressió espanyola.

Finalment, un dels eurodiputats que segons Ramon Tremosa ha ajudat més els catalans. Mark Demesmaeker. Nacionalista flamenc. Contundent és poc: ‘Em pregunto si Espanya és com Turquia. Tot això és una autèntica vergonya. I Europa hauria de veure que es va allunyant molt dels seus ciutadans. No únicament a Catalunya. A tot arreu.’ Demesmaeker, ex-periodista i presentador de televisió, va ser a Catalunya durant l’1 d’octubre. I ha decidit que demà passat, 21-D, anirà a Catalunya a mirar de veure si les eleccions transcorren amb normalitat. No se’n fia ni un pèl.

Després d’atendre els mitjans, eurodiputats i comitiva compartim uns entrepans que ens ha anat a cercar el conductor de l’autocar, casat amb una dona nascuda a Sabadell. ‘Però de seguida va anar a viure a Zamora. Allà ens vam conèixer.’ Mengem a peu de carretera, envoltats d’aquests paisatge quixotesc. El no-res. Tot pla. La pancarta de ‘España no se rinde’ de fons, i la nostra conversa informal sobre possibles fugues de presoners.

Una hora després arriben més mitjans i els eurodiputats fan una segona ronda de declaracions. Sabem que les notícies, sobretot gràcies a Bové, han arribat a França. I ja de tornada agafem més provisions en un mesón que es diu El Quijote, que mena un home de Terrassa. Saluda un dels assistents del grup. Quan arribem a Madrid sento com al fons de l’autocar la letona se sorprèn de la quantitat de banderes espanyoles que hi ha penjades als balcons de Madrid. I com Bové, per desitjar sort a tothom, ho fa a la francesa manera (‘Merde!’) i un amplíssim somriure als llavis.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb