El TSJIB denega la petició d’un pare de Mallorca perquè la seva filla estudiï un 25% en castellà

Diu que l'interès social i general de mantenir el català com a llengua d'ús vehicular supera els interessos particulars del demandant

VilaWeb
Europa Press
14.11.2022 - 17:16
Actualització: 14.11.2022 - 17:54

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

La sala contenciosa-administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes (TSJIB) ha denegat la petició d’un pare de Mallorca que sol·licitava que la seva filla rebés un 25% de les classes en castellà, tant el curs actual com els cursos vinents.

Les sentències sobre l’educació a Catalunya no s’apliquen a les Illes

El tribunal rebutja d’aquesta manera la petició de mesura cautelar del pare, que havia presentat un recurs contra la Conselleria d’Educació i Formació Professional per la manca de resposta a la seva sol·licitud.

La decisió, secundada per tres magistrats del tribunal amb dos vots particulars de discrepància, sosté que el marc jurídic que regeix a les Illes en matèria d’educació és un sistema de conjunció lingüística, basat en una regla general que estableix com a vehicular l’ensenyament en català, pel cap baix, en un 50% de les hores lectives.

El tribunal recorda que cap de les sentències a les quals fa referència la petició es refereixen al model lingüístic d’ensenyament de les Illes, sinó al model de Catalunya, d’acord amb unes lleis que no s’apliquen a les Illes. “No es pot invocar que existeixin sentències prèvies sobre la constitucionalitat del sistema previst en les lleis educatives a les Illes Balears”, diuen els magistrats.

“L’interès social i general supera el particular”

A la sentència, els jutges també expliquen que la mesura cautelar ha estat sol·licitada per una sola persona i en un sol centre educatiu, “però s’imposaria igualment als altres alumnes de la classe“. Per tant, consideren que és una mesura cautelar que afecta greument l’interès general. A més, sostenen que la denegació de la mesura no significa cap perjudici destacat per a la filla del demandant.

D’altra banda, el tribunal diu que la mesura sol·licitada “és clarament il·limitada i tan sols per aquest fet ja es veu que no pot prosperar”. D’aquesta manera, la sala considera, majoritàriament, que la part recurrent no ha provat que el percentatge real de l’ensenyament en castellà sigui inferior a un 25%, ni tampoc que l’ensenyament del castellà es decanti de les previsions del projecte lingüístic del centre, que ha estat avalat per la conselleria.

En la sentència, els magistrats assenyalen que no consta “quin és l’interès públic que col·lideix amb la petició del recurrent ni quins serien els criteris aplicables per a determinar que ha de prevaler el supòsit dret del recurrent i/o la seva filla enfront de l’interès públic i general a mantenir el projecte lingüístic vigent en el centre”. En definitiva, la Sala defensa que “l’interès social i general supera el particular”.

Per contra, les dues magistrades que signen el vot particular entenen que hauria d’haver-se estimat íntegrament la sol·licitud de la mesura cautelar. Argumenten que el projecte del centre educatiu preveu com a única llengua vehicular d’ensenyament el català, i consideren que la mesura sol·licitada no és contrària als interessos generals.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes