Jordi Turull entrevista

El TC ha rebutjat el recurs d’empara que va presentar Jordi Turull contra la sentència del Tribunal Suprem, segons que ha avançat TV3 i ha pogut confirmar VilaWeb. Hi ha hagut divisió entre els nou magistrats que analitzaven el recurs, i dos d’ells, Juan Antonio Xiol Ríos i María Luisa Balaguer, han fet un vot particular. Turull va ser condemnat pel Tribunal Suprem a dotze anys de presó per un delicte de sedició i malversació.

I si l’independentisme fes perdre el quòrum al Tribunal Constitucional?

Fins ara, l’alt tribunal espanyol no s’havia pronunciat sobre els delictes de sedició i malversació. Amb aquest pronunciament, s’obre formalment el camí cap a Europa que les defenses dels presos fa temps que esperaven i la defensa de Turull ja pot recórrer al Tribunal Europeu de Drets Humans.

El TC sí que s’havia pronunciat sobre els casos de Meritxell Borràs i Carles Mundó, que van ser condemnats sense pena de presó per un delicte de menor grau, el de desobediència. En el seu cas, la resolució es va prendre per unanimitat.

La sentència considera que el delicte de sedició està ben fonamentat en la condemna signada pel Tribunal Suprem. Una opinió que contrasta amb l’exposada pel ministre de Justícia espanyol, Juan Carlos Campo, que fa poc va justificar la necessitat de reformar el codi penal perquè el delicte de sedició és una figura més pròpia “del segle XIX, quan es pensava en atacs amb tancs al carrer”. Aquests pronunciaments seran utilitzats per les defenses dels presos quan recorrin a Estrasburg.

Igualment, s’utilitzarà la divisió que hi ha hagut en la sentència del TC. Juan Antonio Xiol Ríos i  María Luisa Balaguer han trencat la unanimitat i han emès un vot particular. La sentència ja naixia coixa, perquè el ponent ha estat José González-Trevijano, en substitució de Cándido Conde-Pumpido, qui es va haver d’apartar de la deliberació arran de la recusació formulada per Carles Puigdemont i Toni Comín. Es va demostrar que en unes declaracions en un acte al congrés espanyol havia dit que els presos i els exiliats se situaven “al marge del dret” perquè agitaven “la bandera pretesament democràtica per a subvertir la constitució”. I abans d’aquest capítol, també es va haver d’apartar el magistrat Antonio Narváez pel seu anti-independentisme manifest.

Més magistrats sota sospita al TC mentre emergeix una guerra interna dins el tribunal

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.