El sexe serà sempre nostre!

‘Quan la censura i la repressió esdevenen la norma, caldria demanar-se què és normal. Normal no és pretendre que encaixem tots en un mateix patró; ni jutjar qui suposem que és diferent. Normal és que puguem decidir què volem ser. Normal és no renunciar-hi, és poder-nos expressar en grup sense la por de ser jutjats. Normal és celebrar lliurement la diversitat. I si la nostra llibertat et molesta, potser hauries de preguntar-te si ets normal.’

No és cap discurs de Jordi Cuixart ni de Jordi Sànchez enfilats damunt un cotxe de guàrdia civil. Ni de Carme Forcadell, a la sala de premsa del parlament. És la transcripció literal del nou anunci del Saló Eròtic de Barcelona, que es farà del 5 al 8 d’octubre vinents. Vegeu-lo ací:

La mateixa gent del Saló Eròtic, la mateixa productora, Vimema, i el mateix director, Carles Valdés, ja van aconseguir una viralitat inesperada i portades a diaris insospitats fa exactament un any, amb aquest anunci titulat ‘Pàtria’, que titllava, igualment sense embuts, l’estat d’espanyol d’hipòcrita. Hipocresia per la pàtria.

Tots tranquils. El sexe, de moment, encara no ens l’han prohibit. Però tenint en compte el surrealisme institucional i policíac exacerbat de què gaudim aquests dies, ves que no sigui qüestió de temps. Gràcies, una vegada més, amics del Saló Eròtic de Barcelona, per recordar-nos (més ben dit: per recordar-los) que el sexe, també el sexe, serà sempre nostre. Posats a reivindicar drets que són obvietats, en un moment tan passat de voltes, potser podem, encara més, sorprendre’ls. Una idea al vol: i si en lloc de ‘cassolades’, fem grans fornicades (o, més ben dit, grans gemegades)? Finestres ben obertes, cordes vocals ben afinades i amplificadors als balcons. Les porres, si n’hi ha d’haver, al llit. A  més, a les deu del vespre no és pas gens mala hora: just després del TN del dia, amb l’excitació daliniana per tot allò tan sonat i inexplicable, d’una realitat que supera la ficció, d’una paranormalitat a la infinita potència, segur que en faríem, de soroll, i qui sap si no rebríem algun suport internacional inesperat i encara ‘trumparíem’ una mica més…

El vídeo del Saló Eròtic d’enguany es titula Normal i reivindica la gent normal. Perquè, què hi ha més normal que cardar? Si una cosa no és normal és llogar un ferri d’en Piuet per allotjar-hi milers de guàrdies civils que, per cert, mentrestant han desatès la seva funció bàsica i han optat per no protegir actes pacífics i legítims dels atacs i intimidacions feixistes a Saragossa i a València. Tot molt normal. El lloguer d’un ferri, que, d’una altra banda, paguem a preu d’or amb els nostres impostos i que a més tenia la funció de fer la línia regular entre Porto Torres (Sardenya) i Gènova (Itàlia), i que ha deixat centenars de passatgers, amb el bitllet comprat, sense poder-se moure.

I tampoc no és normal que es demani a un cos de policia que treballi contra la seguretat i la pau. És a dir, que forci tensió i qui sap si aldarulls en espais on ningú no vol fer res perquè n’hi hagi. Perquè és exactament això que demana el Ministeri d’Interior espanyol als Mossos d’Esquadra quan els obliga a precintar els col·legis electorals per evitar que centenars de milers de persones pacífiques fiquin pacíficament una butlleta dins una urna. Els ho demana el govern espanyol en nom de la pàtria. Sí, aquella pàtria hipòcrita del Saló Eròtic de l’any passat. Una cosa ben normal, també.

En el fons és ben senzill. Igual com la gent del Saló Eròtic, som molts que sí que volem un país normal. Som molts que volem ser normals i poder fer totes aquelles coses normals. I això inclou fornicar, cardar, cucar, rostollar, xerricar, llaurar el bancalet… però també tota la resta de coses normals. Per tant, amics, ara que sí que efectivament el bròquil is over, els pebrots, si ens els han de tocar, que sigui amb tacte i amb gustet. Perquè ja no estem per hòsties i ja ens hem cansat de ser sodomitzats pel més lleig de la classe. I, encara una vegada més, som pesats, ja ho sabem, però que quedi clar: tot això, peti qui peti, serà sempre nostre. I no hi estalviarem gemecs.