Quan l’any passat un anunci d’una marca britànica de compreses va substituir el clàssic líquid blau per parlar de sang real, el món va embogir. La menstruació encara continua marcada per un estigma de vergonya entorn el qual gira una indústria que, només a Espanya, genera més de 300 milions de beneficis anuals. Tampax, Evax i Ausonia són alguns dels noms més repetits als prestatges d’higiene íntima dels supermercats. El que potser es desconeix és que aquestes multinacionals es reparteixen la major part d’un pastís sense cap regulació governamental.

La realitat és que qualsevol persona que menstrua pot tenir uns 507 períodes al llarg de la seva vida, tenint en compte que aquest procés té lloc cada 28 dies i que, de mitjana, el primer cop que es té és als 12 i l’últim als 51. D’aquesta manera, tota dona en edat fèrtil es veu obligada a adquirir productes d’higiene femenina, el preu mitjà dels quals, d’acord amb un estudi elaborat per FACUA, ronda al voltant dels quatre euros. Si es fan els càlculs pertinents, s’observa que el desemborsament total en aquest tipus d’articles pot arribar a més de 2.000 euros. A aquesta despesa faltaria sumar-li els diners destinats a pal·liar els dolors provocats per la pròpia menstruació.

La menstruació suposa una despesa gairebé inevitable per més de la meitat de la població. Així i tot, els articles de gestió menstrual es consideren, a Espanya, productes de consum opcional i se’ls aplica un 10% d’IVA. Aquesta xifra es troba molt per sobre del 4% d’IVA d’altres productes de primera necessitat com el pa, la llet o els medicaments. El disseny actual de l’IVA no considera els articles de cures personals de necessitat bàsica, malgrat que moltes persones es veuen obligades a fer-ne ús de manera mensual.


Agostina Mileo, comunicadora científica i col·laboradora d’Economía Feminista, remarca l’obligatorietat d’ús d’aquests productes: “Hi ha un model de cos vàlid, el cos amenstrual i per tant el masculí. Si no ocultes l’evidència, una taca, ets castigat i mantingut fora dels espais socials. Això provoca que els productes no siguin opcionals,”. Des de la iniciativa MenstruAcción, l’associació promou l’exempció dels impostos dels articles de gestió menstrual amb la intenció de simbolitzar les desigualtats estructurals econòmiques entre homes i dones. “El preu d’aquests productes impacta sobre els ingressos d’un col·lectiu vulnerable, com són les dones, amb ingressos més baixos per motius de discriminació”, comenta Mileo.

Però la problemàtica s’estén més enllà del cost dels productes, ja que les polítiques estatals no consideren la menstruació un problema de salut. Sovint, durant el període menstrual, les dones pateixen dolors i molèsties. Com explica la ginecòloga de Dexeus Dona Núria Parera, moltes d’elles visiten el ginecòleg per sagnat infreqüent, regles excessives, dolor menstrual, cicles irregulars, etc. Per tant, les dones també han de dirigir una part de les seves despeses a tractaments farmacològics, des d’analgèsics o antiinflamatoris fins a tractaments hormonals que ajuden a regular el període, com els anticonceptius. Això encara augmenta més el pressupost que cal dedicar-li mensualment a aquest procés.

La menstruació, lluny d’incloure’s dins l’àmbit sanitari, s’ha considerat històricament com quelcom superflu o, pitjor encara, un tabú envoltat de supersticions, prejudicis i incertesa. La construcció social de la dona com a objecte de plaer es contradiu amb el sagnat propi de la menstruació, fet que porta a moltes dones a ometre el tema. Júlia Mas Maresma, sociòloga i creadora de Projecte Ella, remarca la importància de parlar sobre el cicle menstrual: “Actualment o bé se’n parla poc, o se’n parla malament o es tracta el tema des d’interessos econòmics”.

La sexòloga Neus Planell explica com, a les conferències taller que fa als Instituts, intenta “tractar els temes relacionats amb la menstruació, per tal que els i les alumnes vagin normalitzant el fet de la regla com quelcom comú”. Iniciatives privades també han apostat per difondre i ampliar el coneixement de la població sobre la menstruació. CYCLO Menstruación Sostenible va néixer amb la intenció d’oferir tallers d’educació menstrual gratuïts a escoles per tal de promoure l’ús d’alternatives al tampó i la compresa, més sostenibles però menys generalitzades.

Malgrat això, la visió estigmatitzada que es té de la menstruació ha portat, entre altres factors, a una manca de polítiques estatals sobre el tema. Agostina Mileo remarca com “el tabú contribueix a crear un silenci entorn la menstruació que arriba també a esferes polítiques, provocant que el tema no consti dins l’agenda de governs i partits polítics”. A més, com explica Mas Maresma, “qui fins ara ha estat al poder i ha tingut capacitat de legislar sobre economia i fiscalitat han estat homes, amb masculinitats hegemòniques i tradicionals”. Tots aquests aspectes han provocat que aquesta polèmica s’hagi mantingut fora del debat públic contribuint, així, a generar un buit polític i legal.

En el cas espanyol això es fa molt evident. Durant la campanya electoral del 20-D l’únic partit que va posar aquest debat sobre la taula va ser Izquierda Unida, que va demanar l’aplicació d’un IVA reduït sobre els articles menstruals. En l’àmbit català, fa dos anys, la CUP de Manresa va proposar promoure l’ús de copes menstruals, esponges i compreses de roba. Laida Memba, fundadora de la cooperativa Femmefleur, explica que “quan es va iniciar la campanya molta gent no sabia ni de què estaven parlant”.

Tanmateix, la majoria de mobilitzacions per reduir el preu dels articles de gestió menstrual provenen d’ONG i iniciatives particulars. Una de les més sonades, va ser la de la periodista Celia Blanco, que va iniciar una petició a través de change.org demanant al govern espanyol que assignés als productes d’higiene íntima el mateix IVA que tenen els productes de necessitat bàsica. Avui dia, s’han recollit més de 130.000 firmes, una resposta que no ha estat suficient per tirar endavant la iniciativa. La terapeuta Cristina Llorens explica que a Espanya “falta molta conscienciació social per aconseguir un canvi”.

Gradualment, s’han començat a estendre alternatives més econòmiques i ecològiques que els tampons i les compreses. Aquests articles, que van aparèixer als anys 30 als EUA, encara no s’han popularitzat a l’Estat espanyol. Llorens, que va impulsar Nur per repensar l’ús que fem d’aquests productes, ho té clar: “Econòmicament no és rendible fer anuncis de copes i de calcetes. Per tant, costa més donar a conèixer aquests articles”.

Segons Laida Memba, les multinacionals que dominen el mercat dels tampons i les compreses intenten impedir que els mètodes alternatius s’escampin entre la població per tal de protegir els seus interessos econòmics. La fundadora de Femmefleur comenta que “el consum per persona d’aquests nous productes és molt més reduït i per tant, no encaixa en la mentalitat consumista encara generalitzada d’‘usar i llençar’”. Des de fa més de 10 anys, les marques Evax, Ausonia i Tampax recorren els centres d’educació secundària de l’Estat per informar sobre la menstruació. Això ha estat criticat des de diversos punts de vista, ja que s’ha considerat una publicitat encoberta que impedeix que s’informi sobre els riscos d’aquests productes i sobre mètodes alternatius als comercialitzats per aquestes multinacionals. Memba també matisa que per divulgar aquests nous mètodes caldria “un cert canvi de mentalitat i un aprenentatge sobre el seu ús”.

 

Tenir la menstruació significa noves despeses, dies fora del lloc de treball i, fins i tot, arriscar-se a problemes de salut. Tanmateix, molts governs no reconeixen aquest procés fisiològic com un problema de salut contribuint a soterrar un tema que sempre ha estat relegat a la intimitat. La solució, però, no és publicitar i defensar nous mètodes, sinó regular un mercat que es lucra a costa d’una necessitat bàsica i oferir tota la informació perquè cadascú esculli el mètode que li ofereixi més comoditat i seguretat.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]