Dimarts a la nit el Palau de la Música va tornar a acollir el Festival Internacional de Poesia, que enguany tenia per convidats només cinc poetes: Gioconda Belli, Paolo Agrati, Maria Cabrera, Ana Luísa Amaral i Billy Collins. Diem que només eren cinc perquè en edicions anteriors solien ser més sis pel cap baix, i enguany s’ha optat per un recital més contigut i breu.

Les directores Teresa Colom i Àngels Gregori han apostat fort per una poeta catalana jove, Maria Sevilla, que va recitar els seus versos amb una intensitat i una força inusuals. Sevilla va acompanyar la recitació amb un breu parlament reivindicatiu que podeu llegir a Núvol sota el títol Barcelona no és un espectacle. El festival va alternar poetes humorístics, com l’italià Paolo Agrati o el nord-americà Billy Collins amb d’altres de més vehements i militants (seria el cas de la feminista Gioconda Belli o l’explosiva Maria Sevilla) o continguts, íntims i serens com la portuguesa Ana Luísa Amaral, per mi la gran revelació de la nit. Podeu escoltar àudios a Núvol, el digital de cultura.