El naixement del primer bilionari de la història!

A hores d’ara, el món ja té el primer home ric de la història que aconsegueix de tenir a la seva butxaca personal un bilió de dòlars. Sí, és Elon Musk. Fa pocs anys, pensar això resultava una quimera, però l’evolució de la tecnologia i de la IA han fet possible l’aparició de moltes fortunes mil milionàries i, avui, la primera que assoleix un milió de milions de dòlars. És una xifra que costa fins i tot de pensar. És estratosfèrica, un qualificatiu que lliga molt bé amb SpaceX, l’empresa que ha fet possible d’arribar a aquest volum de diners.

Per fer-nos una idea de què significa tenir un bilió de dòlars a la cartera particular, fem una comparació. Una quantitat així supera el PIB anual de tots els països classificats més enllà del lloc 25è a escala mundial. És simplement espectacular, fins i tot nacions desenvolupades i influents com Suècia, Bèlgica o Israel, que no arriben a produir en un any aquesta xifra, serien “més pobres” que ell, segons aquest criteri.

Oxfam també ha fet les seves comparacions i conclou que Elon Musk ja és més ric que el 46% més pobre de la població mundial, és a dir, que 3.800 milions de persones juntes. I afegeix dues consideracions més per a avaluar què significava la xifra. Diu que si Musk gastés un milió de dòlars el dia, necessitaria 2.740 anys per a gastar la seva fortuna d’avui. A més, amb un bilió de dòlars, Musk podria donar 100 dòlars a cada habitant del planeta i, en acabat, encara seria un dels deu milionaris més rics del món, amb més de 184.000 milions de dòlars a la butxaca. Bé, em sembla que ja ens hem fet una idea de què parlem.

Ho podem considerar d’un altre punt de vista, el del club dels molt rics. La classificació de fortunes de Forbes del 2026 confirma una tendència de fons, que no és cap novetat. Que la creació de riquesa mundial és àmpliament encapçalada per les plataformes digitals, les infrastructures informàtiques i la intel·ligència artificial. De les deu grans fortunes del món, set vénen directament de la tecnologia. Aquest domini contrasta amb les dècades anteriors, en què la indústria, l’energia, les finances o l’immobiliari ocupaven un lloc molt més important en el cim del rànquing dels rics.

Aquesta evolució també reflecteix el pes creixent dels actius immaterials en l’economia mundial. El programari, les dades, els semiconductors i les infrastructures digitals són ara els principals motors de recuperació de les grans empreses mundials. Amb una fortuna estimada de 839.000 milions de dòlars (fins ahir), Elon Musk ja ocupava àmpliament el primer lloc de la classificació. Ara el cap de Tesla, SpaceX i xAI, fins i tot, eixampla l’escletxa amb els seus perseguidors, gràcies a la sortida al Nasdaq de l’empresa dels coets espacials.

Darrere seu, Larry Page ocupa el segon lloc, amb 257.000 milions, seguit per Sergey Brin amb 237.000. Els dos cofundadors de Google s’aprofiten de la revaloració d’Alphabet en un context en què la intel·ligència artificial s’ha convertit en un dels principals motors de creixement del sector tecnològic. Jeff Bezos completa el peu del podi ampliat amb una fortuna de 224.000 milions, i Mark Zuckerberg es classifica cinquè amb 222.000. Bon profit!

Què representa per a tots plegats, aquesta munió creixent d’ultrarics? A Oxfam Amèrica fan una reflexió que ens hauria de fer pensar on som i cap on anem. “Que un individu posseeixi per si sol més d’un bilió de dòlars no és un signe d’èxit personal, sinó una alerta vermella per a la democràcia. Aquest nou cap simbòlic de l’oligarquia reflecteix la concentració desmesurada de la riquesa en el món, però també com n’esdevenen, de fràgils, els principis democràtics. La fortuna d’Elon Musk pot arribar a aquest volum amb el suport del govern i de les opcions polítiques verinoses per a la igualtat i la justícia fiscal, al servei de la fortuna dels ultrarics”, comenta.

Però tornem a la notícia. La borsa de Nova York ha registrat aquesta tarda la introducció en borsa més important de la història dels mercats financers. El preu de sortida de 135 dòlars per títol, anunciat fa uns dies per SpaceX, li confereix una capitalització borsària teòrica d’1,77 bilions de dòlars, cosa que propulsaria el grup espacial d’Elon Musk directament al club molt restringit de les deu grans empreses cotitzades al món. Espera de recaptar en l’oferta pública uns 75.000 milions de dòlars.

Ara bé, Musk, que és molt llest, continuarà manant tot sol la companyia. Malgrat obrir-se al mercat financer, mantindrà el control sobre l’empresa amb un dret de vot pròxim al 84% de les accions. Perquè ell vendrà accions, però no el poder. La raó és que les accions que surten a la venda (classe A) atorguen un dret de vot per títol, mentre que les accions (classe B), en mans de Musk, compten amb deu vots per acció i el dret de nomenar la major part del consell d’administració.

El temps que ha passat Musk en la vida pública, marcat per constants controvèrsies, una adhesió creixent a la política identitària blanca i el seu l’activisme contra els immigrants ha insensibilitzat els inversors respecte d’una conducta que desqualificaria qualsevol director executiu o inversor particular. Però és clar que res del que Musk digui o faci pot minvar la fam de Wall Street per participar en el seu imperi del futur. De fet, les primeres transaccions d’aquesta tarda es feien a 170-175 dòlars, és a dir, amb una pujada del 30% sobre el preu de sortida. Però de seguida han baixat a 150, la qual cosa representa un 11% de pujada.

En realitat, l’efervescència per aquesta operació històrica és tal, que la demanda d’accions de SpaceX ha representat més de quatre vegades l’oferta disponible, segons que informava Bloomberg dimecres passat. Molts inversors institucionals sembla que van passar ordres de compra per uns 100.000 milions de dòlars d’accions, aproximadament, afegeixen aquestes mateixes fonts. Reuters ja havia dit dimarts passat que l’operació estava sobresubscrita prop de quatre vegades, amb una forta demanda dels inversors, i es va elevar a un total de 250.000 milions de dòlars.

Ateses les dades, sembla evident que la gent ha embogit per aconseguir accions de SpaceX, amb la confiança de guanyar molts diners d’aquí a un temps, de segur, abans que es facin realitat les visions de Musk de crear assentaments humans a Mart.

Veient les xifres anteriors, hom podria pensar que regalen les accions o les venen a bon preu. Però no pas, ans al contrari. Són desorbitadament cares, segons els estàndards financers habituals. Hem de pensar que la valoració de SpaceX no se sosté sobre el negoci present. Té una cotització de sortida de 135 dòlars, que significa una relació de preu sobre vendes superior a 93 vegades. És a dir, per cada dòlar d’ingressos de la companyia –no de beneficis–, se’n fan pagar 93. És una monstruositat financera. És a dir, la companyia demana al mercat que financi una promesa. I, evidentment, el comprador ha de fer un acte de fe. A tall de referència, Amazon cotitza actualment a unes tres vegades les seves vendes, que ja em sembla molt. I les grans tecnològiques rarament superen les 15 vegades o 20. SpaceX demana, doncs, sis vegades més que la resta. Senzillament estratosfèric!

Lògicament, el fullet de SpaceX no escatima advertiments als inversors, i convé de llegir-los amb la mateixa atenció que els arguments de venda. La companyia assenyala explícitament que la negociació de les seves accions “pot ser volàtil” per l’alta participació d’inversors detallistes, i que “és possible que els inversors no aconsegueixin obtenir beneficis de la seva inversió i podrien perdre tota la seva inversió o una part”.

Però, més enllà de la volatilitat de curt termini, els riscs estructurals també són rellevants. Els centres de dades orbitals i les missions interplanetàries –pilars de la tesi futura– podrien no ser tècnicament ni econòmicament viables. Una fallada o un retard significatiu en el desenvolupament de Starship, per exemple, comprometria uns quants plans simultàniament. Però és clar que els inversors no pensen que això pugui anar malament i s’hi han llançat de cap.

L’operació també té les seves anècdotes. Potser la més curiosa és que la introducció a la borsa de SpaceX haurà convertit més de 4.400 treballadors, actuals i antics, en milionaris, segons que explica The New York Times. Dels seus 22.000 treballadors –més els centenars que se n’han anat aquests anys–, una gran part són enginyers que han acceptat durant anys un salari inferior al del mercat, amb l’esperança que les accions que rebien en compensació eventualment cobririen amb escreix la diferència. I no cal dir que la van encertar.

I una reflexió final. Qui decideixi de participar en aquesta empresa aquí hauria de tenir en consideració, com a mínim, aquestes quatre preguntes abans d’actuar. Quin és el seu horitzó temporal de la inversió? Quanta volatilitat –que es preveu molt alta– està disposat a assumir a curt termini? Quina exposició té ara en inversions en dòlars? I si el seu perfil de risc és compatible amb una empresa que perd gairebé 5.000 milions l’any, mentre cotitza a valoracions que descompten un futur que encara no existeix. El temps ho dirà.