El gran trencadís

  • 'Que prohibeixin, si poden, la investidura. I ja veurem com acaba. I ja veurem com ho jutja el món. Però no els evitem quedar retratats, si us plau. Si volen fer trampes, que s'embrutin les mans'

Andreu Barnils
14.01.2018 - 02:44
Actualització: 14.01.2018 - 03:00
VilaWeb

Res d’inici, nus i desenllaç. Tot ha saltat pels aires. Des de l’1 d’Octubre ja no es poden escriure articles amb relat. Adéu siau a l’arc dramàtic. Vivim en un trencadís i els articles són fets de mil bocins, com mil paràgrafs. Més que mai som Gaudí. I per sort, al món hi ha dracs.

En aquest trencadís nostre destaca la història de Sullivan, Dan Sullivan. L’home és alcalde de la ciutat d’Anchorage, a l’estat nord-americà d’Alaska. Ara ja fa cinc anys, l’any 2012, el senyor Sullivan va guanyar per segona vegada les eleccions municipals. Alcalde per segon cop. Passa que el dia que li tocava jurar el càrrec, en ple mes de Juliol, ell ja tenia reservades les vacances a Hawaii. D’Alaska a Hawaii. No ha de ser fàcil d’anul·lar un viatge així. Suma-li que la dona de l’alcalde Sullivan era de l’illa, i en aquell viatge visitaven la família política. L’alcalde era d’Alaska i la dona, de Hawaii. Doncs no van pas canviar les vacances, no. Per molt que coincidís amb el dia de jurar el càrrec. La família, i l’estat, i els jutges, i la llei de la ciutat nord-americana van trobar la solució. Aquell Juliol, l’alcalde, tot i estar de vacances a 4.800 quilòmetres de distància, i fins i tot portant a sobre la clàssica camisa hawaiana va poder jurar el càrrec ..via skype. (Font ací)

Us presentem Jim Banks. En aquest cas el senyor Banks va guanyar les eleccions de senador a l’estat Indiana, i pel partit Republicà. Any 2015. Però resulta que el dia que s’havia de jurar el càrrec el senyor Banks estava lluny, molt lluny. Concretament, a l’Afganistan. Efectivament. el senyor Banks era un soldat de l’exèrcit nord-americà. I al pobre soldat li resultava impossible tornar a Indiana per jurar el càrrec. Per tant, ho heu endevinat, ell va acceptar el càrrec des del desert i … via skype.

Però la història no queda aquí: Banks no només juraria el càrrec via skype, sinó que una altra persona faria de senador en el seu lloc. Com a mínim vuit mesos, es trobaria substitut. La missió del soldat era llarga, i no podia tornar així com així . A Indiana van trobar la solució. Van delegar el vot. Fixa’t tu. I la persona escollida va ser la dona del soldat. Amanda Banks. Tots dos fortament polititzats es van conèixer durant una campanya electoral. Diplomada en polítiques públiques per la Universitat d’Indiana, la senyora Amanda Banks va votar en nom del marit el temps que va fer falta. (Font ací)

PP, PSOE i Cs van veure, horroritzats, que l’anterior govern català tirava endavant el seu programa independentista. I que ho feien votant! Com que no van poder frenar-los amb els vots, doncs, van frenar-los amb la força bruta. Piolins, presó i exili. Amb la constitución que nos hemos dado entre todos els tres partits, els seus jutges, i els seus piolins, van fer caure un govern democràtic. I ara fan exactament igual. Ara volen evitar que el govern Puigdemont  es pugui formar. Per això els tres partits, els seus jutges, i els seus piolíns no volen deixar que el president juri el càrrec per skype. Ni que es deleguin els vots.

Si jo fos de Junts Per Catalunya, ERC i la CUP no baixaria del burro en cap cas. Aquí , la investidura es fa per skype i el vot es delega el temps que calgui. A Catalunya, com a tants racons de món, el principi de realitat també s’aplica. I si Espanya vol ser diferent, doncs que ho sigui. Que prohibeixin, si poden, la investidura. I ja veurem com acaba. I ja veurem com ho jutja el món. Però no els evitem quedar retratats, si us plau. Si volen fer trampes, que s’embrutin les mans. No els fem naltros la feina.

Te’ls mires i penses que només que abandonessin, si poguessin, el marc mental d’aquesta Espanya tan negra, tan penosa i tant dels anys quaranta que els hi està quedant, se n’adonarien: el món gira per una banda, i ells per un altre. Aquest també és el seu trencadís.

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor