Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

El govern de Colòmbia, liderat per Juan Manuel Santos, i l’Exèrcit d’Alliberament Nacional (ELN) iniciaran els diàlegs de pau el 27 d’octubre vinent a Quito, la capital de l’Equador. Les converses s’havien ajornat per la negativa de l’ELN a aturar els segrestos i alliberar els hostatges, dues de les condicions exigides pel govern de Santos per avançar en el procés de pau.

Aquest anunci arriba una setmana després del referèndum sobre l’acord de pau entre el govern i la guerrilla de les FARC. L’ajustada victòria del no obliga l’executiu de Santos a renegociar l’acord firmat amb els guerrillers, i hauria incrementat l’interès d’avançar en les converses de pau amb l’altra guerrilla del país, l’ELN. Fins ara, les converses entre les dues parts havien estat exploratòries i confidencials i, a partir d’aquest punt, les negociacions entren en una fase pública.

L’agenda d’aquestes converses de pau, que reunirán un màxim de deu negociadors per part, constarà de sis punts: la participació de la societat en la construcció de la pau, la democràcia per a la pau, les transformacions que calen per acabar el conflicte, la qüestió de les víctimes, l’eradicació de la violencia i la implementación del acords.

Es tracta d’una negociació similar a la que es va dur a terme amb les FARC però, en aquest cas, no es parla, per ara, d’una justícia transicional. En el cas de les FARC es va acordar una justícia especial amb penes reduides pels guerrillers confessos. Aquest va ser una de les qüestions més polèmiques de l’acord entre el govern i la guerrilla, i l’oposició (encapçalada per l’expresident colombià Álvaro Uribe) ho va utilitzar per criticar els acords, acusant l’executiu de Santos de garantir la impunitat dels guerrillers.

Si s’arriba a un acord amb les dues guerrilles s’aconseguiria acabar amb la major part de la violència al país, que quedaria reduida a petites bandes criminals relacionades amb el narcotràfic i a faccions minoritàries que es neguen a aturar la seva activitat. Malgrat que alguns grups argumenten que les raons que els van dur a l’activitat armada (com ara la pobresa i la desigualtat, que segueixen castigant la població colombiana), bona part dels guerrillers entenen que una pau negociada és la millor solució a un conflicte que supera ja els 50 anys d’història. A l’altra banda, el sentiment de les víctimes és més complex: entre el perdó, la voluntat de tirar endavant i el rencor cap a la guerrilla.

El nobel de la pau, entregat fa pocs dies al president Santos, és un reconeixement a l’esforç fet per posar punt i final a aquest conflicte.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.