06.03.2016 - 02:00
El diari Expansión ha dedicat dues pàgines –22 de febrer– a la família valenciana Roig. Dels set germans Roig Alfonso, el més conegut és en Joan, el propietari de Mercadona. No el conec, però sí la seva empresa, com tothom. Res a dir. Però fa 25 anys vaig tenir un contacte amb les activitats africanes de Paco Roig, el germà gran. Va ser a Guinea Equatorial, l’antiga colònia espanyola, on vaig passar una temporada com a representant del Banc Mundial i amb la feina de refundar un sistema financer que s’havia ensorrat.
Guinea Equatorial tenia i té un govern dictatorial de la pitjor mena. Teodoro Obiang, o Obiang Nguema Mbasogo, com prefereix que l’anomenin, és el dictador amb més llarga trajectòria a l’Àfrica: 37 anys. Pensin malament i endevinaran el que ha fet Obiang, especialment en el terreny econòmic. Els habitants de Guinea viuen en la misèria. No passen gana, perquè amb la fruita dels arbres i els tubercles d’algunes plantes es poden alimentar. La meva marxa de Guinea va coincidir amb l’explotació dels jaciments de petroli que han convertit Obiang en un dels homes més rics del continent. La riquesa dels pous de petroli es reparteix entre el dictador i les persones del seu voltant. Els guineans només ensumen els diners i segueixen en la seva misèria. Quan jo hi era, els diners que es repartien Obiang i els seus amics fidels eren els procedents del cacau i de la fusta.
Paco Roig va anar a Guinea el 1979 i es va fer amic d’Obiang. Fer-se amic d’Obiang volia dir entrar en el món de la corrupció al més alt nivell. Roig va fer els diners, primer, amb la fusta –Maderas de Guinea SA (Maguisa)– i, després, amb els únics supermercats que hi havia al país –Supermercados de Guinea SA (Suguisa)–. Tenia el monopoli d’importació d’aliments, no pagava ni un impost i el marge comercial era molt alt. És fàcil fer diners així. És clar que havia de repartir els beneficis amb el president Obiang. I Paco Roig va optar per enganyar-lo i endeutar-se fins a les celles amb els bancs que hi havia. Un dels quals espanyol, filial del Banco Exterior de España, presidit pel polític Miguel Boyer quan estava casat amb Isabel Preysler. Obiang es va adonar de l’engany i va donar ordres de detenir Paco Roig, però va aconseguir fugir en el darrer avió d’Iberia cap a Madrid i València. Vaig estar a punt d’iniciar accions judicials contra ell, però el govern guineà no estava per accions extraterritorials i, a més, aleshores –1990– va suspendre pagaments Cárnicas Roig SA, que era l’empresa familiar que gestionava ell. El 1994 va ser president del València CF.
Em va tocar liquidar els deutes de Suguisa i puc ben assegurar que eren de jutjat de guàrdia. Era el principal fallit –1.300 milions de francs francesos– dels dos bancs que s’havien de liquidar. Una casa de barrets sense mestressa. Tinc còpia de la documentació a casa. Vaig estimar molt l’Àfrica, però no dictadors com Teodoro Obiang ni aprofitats blancs com Paco Roig. A vegades és convenient aixecar les catifes per veure el que hi ha a sota. Encara que sigui al cap de 25 anys.
