I el moment ha arribat. El desacord entre JxCat i ERC per la suspensió dels diputats processats per rebel·lió ha trencat la unitat independentista a la mesa del parlament i ha deixat els quatre diputats de JxCat sense poder votar, de manera que el govern de Quim Torra se sustenta ara sobre 61 diputats i sense cap soci de governabilitat preferent. JxCat i ERC han perdut, en el tancament del debat de política general, unes quantes votacions, però n’hi ha hagut una d’especialment simbòlica: el parlament ha refusat una proposta de la CUP acordada amb JxCat i ERC que afirmava ‘el dret imprescriptible i inalienable a l’autodeterminació’. I això que els anticapitalistes havien acceptat aquesta afirmació en lloc d’una referència prèvia a la ‘validesa’ de les lleis del referèndum i de transitorietat jurídica. La votació marcava l’horitzó de la legislatura? És aquesta la nova realitat del parlament, al cap d’un any, després de l’intent frustrat de declarar la independència? Als passadissos de la cambra, curiosament, hi regnava més calma que no en les crisis anteriors. No hi ha hagut l’acarnissament d’algunes altres vegades. També ha estat així a l’hemicicle: JxCat i ERC no han fet un repartiment públic de les culpes. El grup de Puigdemont tampoc no ha insistit en la delegació del vot dels seus diputats per evidenciar el conflicte amb ERC.

Cap dels socis no considera trencat el govern malgrat les divergències de fons i les dificultats evidents per a aplicar el mandat del 21-D per continuar el procés. Pretenen aprovar el pressupost, probablement, amb els comuns. Com? ERC manté la pressió perquè Carles Puigdemont, Josep Rull, Jordi Turull i Jordi Sànchez designin un diputat perquè exerceixi els seus drets i recuperin l’operativitat de la majoria. Però JxCat no vol acceptar la suspensió dels seus i remarca que els presos i Puigdemont estan convençuts de mantenir-se així. Per això han fet pública una carta escrita a la presó dels Lledoners en què tots quatre explicaven la seva decisió i demanaven respecte, per a ells i per a Oriol Junqueras i Raül Romeva. La CUP diu que tant JxCat com ERC han acatat les suspensions ordenades per Pablo Llarena i haurien d’aclarir ‘el sentit d’aquesta legislatura’. Creuen que actuen per interessos propis i electoralistes.

Avui la crisi ha esclatat definitivament quan ERC i el PSC han votat plegats a la mesa perquè es deixés sense efectes la delegació del vot de Puigdemont, Rull, Turull i Sànchez. La mesa, amb l’aval de JxCat i ERC, havia aprovat ahir i dijous d’admetre les delegacions en aplicació de l’acord del 2 d’octubre. Però l’informe dels lletrats del parlament, que deia que els quatre diputats no s’ajustaven al nou mecanisme aprovat per tramitar les suspensions decretades per Llarena i que, per tant, les votacions podrien ser impugnades, ha dut Roger Torrent a votar amb els socialistes catalans perquè els quatre diputats processats de JxCat no poguessin votar per delegació i garantir, així, que la cambra no seria blocada per una nova actuació del Tribunal Constitucional. Els han tornat a instar a acollir-se a la via de les designacions, com ho van fer Oriol Junqueras i Raül Romeva. Però JxCat no ha cedit. ERC nega que els seus diputats hagin estat suspesos, però el PSC n’està convençut. El resultat és que els dos socis sumen ara 61 vots i que no arriben a la majoria absoluta amb la CUP. Antoni Comín, que encara no ha estat processat en ferm pel Suprem, no vota. Són els comuns, que decanten la balança.

Les divergències entre els socis de govern s’arrosseguen del juliol ençà, amb l’arribada de la interlocutòria de Pablo Llarena sobre la suspensió dels drets i deures dels sis diputats encausats, perquè els fos aplicat l’article 384 bis de la llei d’enjudiciament criminal. Però s’incardinen amb les diferències estratègiques de fons sobre com afrontar la legislatura, unes diferències que han dificultat tots els passos importants que ha hagut de fer la majoria independentista. El distanciament ja es va manifestar amb claredat el 30 de gener, amb l’intent fallit d’investir Puigdemont a distància, i s’ha palesat paral·lelament amb l’allunyament de la CUP, que els acusa de fer autonomisme. Si al juliol el desacord va originar la suspensió del darrer ple, per evitar que es posés a prova la suspensió dels diputats, els acords que han tancat de llavors ençà els han tancats en fals.

Torrent, al punt de mira
El colofó ha estat a la mesa i s’ha traslladat a l’hemicicle en les votacions de les propostes de resolució. JxCat i ERC han perdut cinc resolucions acordades, se n’han aprovat unes quantes de contingut social de Ciutadans i, al costat de la CUP, n’han perdudes dues de simbòliques sobre el dret d’autodeterminació i la reprovació del rei espanyol després del discurs del 3 d’octubre de l’any passat. Els comuns han votat en contra de totes dues. Amb JxCat i ERC sumant 61 vots, els comuns decanten el pes de tots dos blocs al parlament.

En la perseverança de JxCat perquè els seus quatre diputats exerceixin la delegació de vot, ERC hi veu un intent de posar en risc Torrent. El president del parlament podria ser el primer d’assumir les possibles conseqüències penals de la desobediència, en un moment en què Cs ja ha anunciat que presentaria una querella. JxCat, tanmateix, posa en relleu que també té dos membres a la mesa que en rebrien les represàlies. De fet, Ciutadans no accepta pas que Junqueras i Romeva puguin votar després d’haver designat el president del seu grup parlamentari, Sergi Sabrià, perquè exerceixi els seus drets. Ho ha remarcat el portaveu d’aquell partit, Carlos Carrizosa, durant la votació de les resolucions. La incertesa sobre un eventual avançament electoral ho impregna tot, també en l’intent que sigui el relat de cada grup el que acabi imposant-se en l’opinió pública. La lluita per l’hegemonia independentista continua.

El debat de política general s’ha tancat i dues idees nuclears del discurs amb què Quim Torra va obrir-lo han esdevingut lletra morta. Els dos socis de govern no han introduït en cap resolució l’ultimàtum a Pedro Sánchez perquè faci una proposta de referèndum abans d’un mes si pretén que el PDECat i ERC li garanteixin la governabilitat. Sí que s’ha aprovat, amb el suport dels comuns i el vot en contra de la CUP, una iniciativa que demana de ‘continuar explorant les vies del diàleg i la negociació per garantir l’exercici del dret d’autodeterminació’ sense establir terminis, i que insta l’executiu a ‘impulsar’ una relació bilateral amb l’estat espanyol. També s’exigeix a la Moncloa que compleixi els compromisos adquirits en finançament, traspassos de competències i inversions, a més de la retirada dels recursos d’inconstitucionalitat contra lleis catalanes i la creació de nous imposts.

El procés constituent tampoc no apareixia en cap iniciativa i, finalment, JxCat ha retirat la proposta que hi feia referència amb eufemismes, al Fòrum Cívic i Social que pretén impulsar Quim Torra per cercar més suport. El text instava el govern a impulsar, conjuntament amb les institucions i la societat civil organitzada, ‘un espai de debat, participatiu i obert per debatre i elaborar les bases i els principis generals del model de país’. D’una altra banda, els tres partits independentistes han aprovat una resolució de condemna de ‘la deriva autoritària’ que ha implicat la presó i l’exili per l’expressió d’idees manifestades de manera pacífica. El parlament denuncia que això és ‘un retrocés democràtic de drets fonamentals’. El pacte de claredat dels comuns per pactar entre les forces catalanes les bases d’un referèndum ha estat refusat, tot i que ERC hi ha votar a favor.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb