Imagina que, una matinada qualsevol, reps una trucada i un home et diu que el teu fill o filla és un un morós i un pocavergonya. Pablo Camacho assegura que aquesta és una de les tècniques que fan servir els cobradors de deutes per fer que els presumptes morosos paguin. Ell va treballar com a cobrador a l’empresa més famosa del sector del cobrament de deutes, El Cobrador del Frac, i assegura que ha estat la pitjor experiència de la seva vida. Per això, després va crear El Defensor del Moroso, despatx d’advocats que defensa els deutors de “l’assetjament” d’aquestes empreses.

Suposades tècniques il·lícites
“La pressió que patíem per fer que els pobres deutors paguessin era enorme: des de l’empresa, ens deien que havíem de cobrar fos com fos.” Per a l’advocat, això es tradueix en pràctiques dels cobradors que, segons ell, atempten contra la intimitat i l’honor dels deutors: “Se’ls assetja i se’ls humilia”.

A més d’El Cobrador del Frac, a Espanya també operen El Torero del Moroso, El Monasterio del Cobro, Cobros El Negociador, El Buda del Moroso… Hi ha entre 600 i 700 empreses que ofereixen serveis de cobrament de deutes per via extrajudicial, amb cobradors que pressionen el deutor fins que aconsegueixen negociar amb ell el pagament. L’advocat considera que són bastant agressius (sense arribar a la violència física), siguin de l’empresa que siguin.

Quines són aquestes suposades tècniques il·lícites?

Per a Camacho, “la Constitució diu que tothom té dret a l’honor, a la intimitat personal i a la pròpia imatge, així que no pots parar-te amb un cotxe rotulat davant de la porta d’un habitatge familiar o d’una empresa perquè tothom sàpiga que el seu propietari és un morós; és una total intromissió a la intimitat personal”. Tampoc no veu una solució eficient per part de la justícia, ja que aquestes actuacions, si són sancionades, assegura que reben multes de 150€ o 170€. “Així, l’empresa paga tranquil·lament i segueix”. Ara, l’ex-cobrador està satisfet defensant a qui abans obligava a pagar.

Poca autocrítica
Des d’El Cobrador del Frac, es prenen aquestes acusacions com atacs dels seus competidors que busquen desprestigiar-los. Daniel Ocaña, advocat de l’empresa, afirma que “molts gestors que en el seu moment van treballar en el Frac, ara s’han de buscar la vida, i el que més ven és parlar malament de nosaltres”.

El Cobrador del Frac acumula denúncies per amenaces, assetjament i revelació de dades protegides. En ser preguntat per cobradors que presumptament insulten o pel cas d’un altre que va amenaçar un deutor dient-li “o pagues o et trenco les cames” (pel qual el fiscal va demanar 22 mesos de presó per al cap de l’empresa), Ocaña assegura no tenir-ne constància i apel·la al manual de l’empresa i al seu codi deontològic. “Al manual de procediment indiquem als nostres treballadors les pautes i normes bàsiques per contactar amb els morosos, partint sempre del principi del respecte a la persona”. Tanmateix, accepta que, després de 30 anys d’activitat, sí que poden haver-hi casos així, i els titlla d’anècdotes.

Alhora, Ocaña nega que els cobradors del Frac truquin a familiars o a l’entorn proper del presumpte deutor perquè “Quina culpa en té la família?”. L’advocat defensa que fan una investigació que contempla “tota tasca que permeti trobar el morós, però aquestes trucades no es donen sota cap concepte; només al deutor i en horari laboral”. En aquesta línia, considera que es diuen molts “disbarats” de l’empresa, però que en cas que un cobrador no segueixi el manual, “se l’acomiada immediatament”.


Els cobradors, a judici

La via convencional per reclamar el pagament d’un deute és la via judicial. El procés consisteix a posar una demanda en un jutjat mercantil perquè es reconegui el deute judicialment i el jutge, un cop reconegut el deute en una sentència, utilitzi els seus mitjans coercitius -com l’embargament de comptes bancaris- per garantir el pagament. Però, com ja hem vist, hi ha empreses que utilitzen mitjans extrajudicials per satisfer aquells creditors que encara no han cobrat el deute o que el volen cobrar sense haver de passar per la justícia.

Què passa si algú denuncia davant la justícia pràctiques suposadament il·lícites d’empreses de cobrament? El Tribunal Suprem, que estableix doctrina quan hi ha un cas de buit legal sobre el que la llei no s’ha pronunciat, es va encarregar d’aclarir-ho. El 2001, un deutor de Sant Sebastià va denunciar l’empresa Norcobros S.L. perquè els cobradors es presentaven al seu restaurant diverses vegades reclamant-li el deute davant d’altres persones i li deixaven targetes d’El Cobrador del Frac enganxades a l’entrada de casa seva com afirma la corresponent sentència.

L’alt tribunal espanyol va concloure que “la vexació dels mitjans descrits atempta contra la dignitat de la persona humana i lesiona l’honor del subjecte afectat”. En aquell cas, la justícia va condemnar l’empresa Norcobro al pagament de 800.000 pessetes. Però l’efecte més important és que declarava que, des d’aquell moment, tothom que es veiés afectat per aquest tipus de pràctiques, podia acudir a la justícia i aquesta aplicaria la doctrina del Tribunal Suprem.

Des de llavors, s’ha extès la judicialització dels casos de cobrament irregular. En els darrers 15 anys, han proliferat de manera considerable, amb al menys 400 sentències del Poder Judicial espanyol relacionades, on es troben condemnes per delictes contra l’honor, coaccions, amenaces, estafes i falsedat documental, tot i que no totes són condemnatòries. Per posar un exemple, El Cobrador del Frac només ha patit una condemna en tres dècades d’existència, i la va patir un dels seus cobradors; tant l’empresa com el seu cap han quedat sempre absolts.

Són legals aquestes pràctiques?
La legislació espanyola, però, no regula aquestes pràctiques dutes a terme per empreses de cobrament de deutes. El Codi Penal tampoc no tipifica cap mètode il·lícit com a delicte, així que les empreses difícilment són castigades.

En aquest aspecte, Espanya és l’únic país de la Unió Europea que encara no ha regulat l’activitat d’aquestes empreses, ja que Portugal, l’altre país on es duien a terme aquesta mena de cobraments, es troba en tràmits parlamentaris per legislar aquestes pràctiques. Prohibirà que els cobradors vesteixin amb frac o vestits extravagants, persegueixin els deutors en cotxes rotulats, facin servir megàfons o truquin als deutors més tard de les 20h.

Pere Brachfield, expert en lluita contra la morositat, lamenta que no es protegeixi més els deutors. El “morosòleg” desitja que la propera reforma del Codi Penal afegeixi que “els cobradors que portin a terme accions vexatòries, humiliants o denigrants, o que facin servir disfresses per ridiculitzar públicament o posar en evidència el presumpte deutor, incorrin en un greu assetjament contra la víctima i siguin castigats amb la mateixa pena que l’assetjament o el tractament degradant: de sis mesos a dos anys de presó”.

 

L’advocat d’El Defensor del Moroso, Pablo Camacho, assegura que és anticonstitucional que els cobradors obliguin a pagar un deute que no estigui avalat per un jutge. En contraposició, El Cobrador del Frac defensa que documents mercantils com una factura o un xec són documents tan vàlids com una resolució judicial i els permet procedir al cobrament. Brachfield, director de Brachfield Credit & Risk Consultants, que ofereix també els seus serveis en cobrament extrajudicial, inclina la balança a favor d’aquest últim posicionament: “la llei atorga als documents mercantils el caràcter de títols valors, amb uns drets especials que permeten al creditor reclamar el pagament”.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]