segona volta

TEMA DEL DIA
Les eleccions espanyoles del 10-N es faran en un context molt diferent de les que es van fer el 28 d’abril. En aquests quatre mesos han passat moltes coses que modifiquen les condicions dels comicis del novembre. En primer lloc, ha quedat molt clar que el PSOE no pot ni vol fer un govern d’esquerres amb Podem, perquè Pedro Sánchez no podria dormir tranquil a les nits. En canvi, sí que sembla que està disposat a anar-se’n al llit amb Rivera si aquest modera una mica les seves aspiracions. En segon lloc, la divisió de la dreta es manté i, tot i que el PP és el partit que surt més ben parat de la comèdia estival dels pactes, tampoc sembla que estigui en condicions de guanyar. I finalment, el perill de l’extrema dreta ha baixat considerablement, tenint en compte que les altres dues marques, el PP i Ciutadans han assumit bona part de les seves tesis.

Aquests quatre mesos han servit per constatar que Espanya no té cap proposta de diàleg per a Catalunya. L’única recepta que tenen és l’aplicació del 155, des de Vox fins a Podem, l’últim a incorporar-se al club amb unes declaracions molt clares de Pablo Iglesias, que després ha matisat en un piulet. Aquest gir arriba tard, perquè tothom sap que no serà a les travesses del futur govern d’Espanya, en què Ciutadans i, fins i tot, el PP, amb un pacte d’estat amb el PSOE, tenen més opcions. En canvi, assumint el 155, Iglesias perd l’oportunitat de ser una alternativa diferent i una porta de diàleg amb Catalunya.

Aquest consens tan general fa que l’aplicació del 155 guanyi actius com a mesura a aplicar si hi ha protestes massa contundents contra la sentència del Suprem. És una amenaça, un xantatge de baixa estopa, que plana en l’ambient. Els jutges centraran la campanya, amb la sentència del Suprem, que voldrà ser un càstig exemplar i una mostra de la fermesa de l’estat contra el separatisme. Els partits espanyols maldaran per atribuir-se aquesta fermesa en lloc de denunciar la vulneració de drets que representarà. Però els jutges ja són en campanya abans de la sentència. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha demanat novament al president Quim Torra que retiri la pancarta a favor dels presos del palau de la Generalitat a instàncies d’una microentitat anomenada Impulso Ciudadano que no té cap mena de representativitat social. És una repetició de la jugada que busca apartar-lo de la Generalitat violant la llibertat d’expressió.

Amb aquestes condicions, l’independentisme no pot considerar la campanya de les eleccions espanyoles com la del 28-A. No cal parlar de blocatge, perquè ve un pacte d’estat entre els partits grans, ni tampoc de pactes per a frenar l’extrema dreta o la formació de governs d’esquerres, perquè no n’hi haurà cap. El pròxim govern a Madrid serà d’unitat nacional, amb el 155 com a amenaça permanent no revisable, si és que Sánchez no l’ha aplicat abans per arribar fort a les eleccions. L’independentisme, en les seves múltiples variants i un cop descartada la unitat per continuar eixamplant meteòricament les seves bases, s’ha de presentar a les eleccions amb un programa que respongui a aquest tancament d’Espanya.

Després de decapitar l’independentisme, el següent pas, com avisa Jordi Cuixart, serà liquidar l’autonomia. No cal recuperar el lema ‘Llibertat, amnistia i estatut d’autonomia’, perquè està superat, però caldran les dues primeres paraules, i la tercera hauria de ser substituïda per independència. No hi ha cap més opció. A Madrid no queda ningú per a pactar. Ja ho han decidit unilateralment, sense autocrítica, amb unitat estratègica i sense mà estesa. El 10-N no serà una segona volta, serà la definitiva. Ara són els partidaris del diàleg els qui han d’explicar com i amb qui es fa perquè sigui efectiu i no comporti la liquidació definitiva a l’autogovern.

MÉS QÜESTIONS

Les aliances per al 10-N esquerden Compromís. La vice-presidenta del Consell i coportaveu de Compromís, Mónica Oltra, advoca per unir l’esquerra no bipartidista de cara a les pròximes eleccions espanyoles. En relació amb les declaracions de Pedro Sánchez, que deia que no dormiria tranquil si hagués acceptat ministres de Podem, ha dit que ella dorm bé com a integrant d’un govern de coalició. ‘Jo dorm bé a les nits i em desperte amb ganes de continuar fent polítiques que canvien la vida de la gent’, ha dit en una entrevista radiofònica. Ha afegit que les formacions que constitueixen el Consell –PSPV, Compromís, Podem i Esquerra Unida– han trobat la manera d’entendre’s, d’escoltar-se, de transigir i de posar diferents mirades al servei d’un projecte comú. Oltra ha insistit en la crítica a Pedro Sánchez com a candidat que ha fracassat en la investidura, malgrat tenir una majoria disposada, i considera que ara som davant un rearmament dels nostàlgics del bipartidisme. Per això, defensa buscar un acord entre els qui treballen amb les forces socials i ambientals. El diputat Joan Baldoví ha concretat més i ha optat per pactar amb la formació Más Madrid d’Iñigo Errejón si finalment es presenta. Aquesta estratègia d’Oltra i Baldoví no té pas el consens de Compromís, perquè tant el Bloc com el corrent Bloc i País s’oposen a fer coalicions amb partits estatals que facin perdre vot sobiranista a la formació. Concretament, Bloc i País demana que qualsevol coalició amb altres forces sigui consultada a la militància mitjançant un referèndum.

El Consell destinarà 23 milions d’euros a ajuts per la gota freda. El ple del Consell, que s’ha fet a Oriola, ha aprovat dos decrets d’ajuts d’emergència per a persones i ajuntaments per valor de 23 milions d’euros, segons que ha anunciat el president de la Generalitat, Ximo Puig. Aquests recursos estaran disponibles de manera immediata per als beneficiaris. L’episodi de gota freda ha afectat més de 200.000 residents. Només a Oriola ha causat danys en més de 1.500 habitatges. De seguida que s’hagin comprovat els danys, hi haurà una bestreta de 1.500 euros, i es podrà aconseguir un màxim de 4.500 euros quan els danys hagin estat verificats mitjançant taxació pericial. La partida per a ajuts a particulars està dotada amb 13,5 milions d’euros. A més, el cap del Consell ha avançat que l’Institut Valencià de Finances concedirà crèdits a interès zero a les empreses que reparin danys causats pel temporal. Puig ha dit que la Generalitat donarà suport permanentment a la comarca del Baix Segura i a totes les zones damnificades i que exigiran al govern espanyol que implementi les mesures oportunes per a la declaració de zona catastròfica, a més d’ajuts de la Unió Europea.

El govern espanyol torna a garantir el descompte de resident a les Illes. El Ministre de Foment espanyol, José Luis Ábalos, ha rectificat i ara assegura que el descompte de resident està garantit. Ho ha comunicat ell mateix a la presidenta del govern, Francina Armengol, després d’haver anunciat al ple del congrés espanyol que s’havia encarregat un estudi a la Universitat Pompeu Fabra per a determinar els efectes d’aquestes subvencions. La presidenta ha explicat per Twitter que havia transmès al ministre Ábalos que el descompte del 75% era un dret col·lectiu que compensava el fet de viure en unes illes. ‘El desavantatge el patim tots i no té res a veure amb el nivell de renda. Va costar molt aconseguir-lo i si s’ha d’investigar algú és qui apuja els preus’, ha dit Armengol. L’executiu balear es reunirà a l’octubre amb el de les Canàries per fer front comú en aquesta qüestió. El president del PP a les Illes, Biel Company, ha criticat la investigació del govern espanyol. Més per Mallorca ha anat un pas més enllà i ha registrat una iniciativa al parlament perquè s’investigui si s’ha fet un ús no autoritzat de les dades de la renda dels residents. L’Associació de Consumidors, CONSUBAL, ha demanat a Ábalos que rectifiqui o que aclareixi què havia volgut dir. D’altra banda, la consellera de Presidència i portaveu del govern, Pilar Costa, ha dit que continuarien lluitant pel dret de descompte d’insularitat, independentment de les vegades que es faci servir o de la renda que es tingui.

Comencen les mobilitzacions pel tren Perpinyà-Vilafranca. Els militants de l’associació Train en Têt caminen, des d’ahir, d’estació en estació entre Vilafranca de Conflent i el Soler. Tot això, l’endemà de l’anunci de la presidenta del Tribunal de Gran Instància de Marsella d’acabar la instrucció a final de setembre. A cada estació, hi ha gent que els acompanya. Ja han fet el tram de Prada a Illa i el de Millars al Soler. Demà a les 12 s’aplegaran a l’estació de Perpinyà per fer-hi un pícnic reivindicatiu. Aquesta sèrie d’accions s’acabarà amb una manifestació a Marsella dimecres vinent, dia 25. D’altra banda, Train en Têt desmenteix el rumor segons el qual s’ha vist circular les últimes hores un tren per aquesta línia. Una informació també desmentida per la SNDF, que diu que és absolutament impossible que hi circuli cap tren actualment.

L’esquerra denuncia ingerències del copríncep episcopal. El cap de l’oposició, Pere López, ha denunciat que el copríncep Joan-Enric Vives fa ingerències en la sobirania andorrana i en la feina del legislatiu, i no solament en qüestions com la de l’avortament, sinó també en els drets dels infants, els drets personals i la nacionalitat. Argumenta que els coprínceps tenen una opinió personal, com tots els ciutadans, i una alta funció de representació com a caps d’estat, però no tenen funció legislativa ni poden excedir del seu mandat constitucional per intentar influir constantment perquè les legislacions no avancin. El líder socialdemòcrata contraposa el paper de Vives amb el del copríncep francès, Emmanuel Macron, i diu que el discurs que va fer divendres a la plaça del Poble n’és un exemple. En termes esportius, ‘deixa fora de joc’ el copríncep episcopal perquè no interpreta de manera adequada el seu paper constitucional.

LA XIFRA
259 comptes operats pel Partit Popular ha desactivat Twitter perquè es dedicaven a influir en l’opinió pública de manera artificial les setmanes anteriors a la convocatòria electoral del 28 d’abril i a augmentar la interacció mitjançant comportaments de spam, segons que ha informat la mateixa xarxa social.

TAL DIA COM AVUI
El 20 de setembre de 1997 es dinamità l’estadi de Sarrià després de 74 anys d’història. Va ser el camp del RCD Espanyol de 1923 a 1997. El club es traslladà primer a Montjuïc i després a Cornellà.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb