06.07.2016 - 02:00
La Guàrdia Civil va detenir 12 persones en l’operació ‘Térmyca’ d’ahir contra la consultora Efial i va fer 48 escorcolls, 37 dels quals a Catalunya, com ara als ajuntaments de Tortosa, l’Ametlla de Mar, Ascó i Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant. Entre els arrestats hi ha els ex-batlles de l’Ametlla (Baix Ebre) i Anglès (Selva), Andreu Martí i Josep Manel Bassols, respectivament, tots dos de CDC. L’operació, dirigida pel jutjat d’instrucció número 1 del Vendrell, és una peça separada del ‘cas 3%’, a partir d’una investigació a l’Ajuntament de Torredembarra el 2014. Les diligències van ser sol·licitades per la fiscalia anticorrupció i afecten sobretot consistoris governats per CDC que van contractar els serveis d’Efial.
Segons el ministeri públic, s’investiguen delictes d’organització criminal, blanqueig de capitals, malversació de fons públics, prevaricació, suborn, tràfic d’influències, alteració de preus de concursos i subhastes públiques, frau a les administracions i infidelitat en la custòdia de documents. Les actuacions es van originar en les denúncies de regidors de diversos dels ajuntaments afectats, i les investigacions als jutjats de Tortosa, Gandesa i Reus es van unir a la del Vendrell.
Segons la versió oficial, en la investigació es va detectar que s’havia creat una figura instrumental i fictícia d’entitats públiques empresarials locals que no tenien cap activitat específica i a partir de la qual s’iniciava un entramat fraudulent, en què es desviaven fons públics municipals dels ajuntaments cap a aquestes empreses i després a unes altres de privades, desviament que defugia el control dels secretaris i interventors municipals. A continuació, segons la Guàrdia Civil, gran part d’aquestes quantitats eren desviades a Andorra.
L’estiu del 2014, el consell d’administració de la societat urbanística La Cala Gestió, empresa de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar, va rescindir el contracte de serveis d’assessorament amb la consultora Efial, després de saber-se que el titular del jutjat número 1 de Tortosa havia encausat el batlle, Andreu Martí, i el gerent de La Cala Gestió, Antoni Martos, per l’adjudicació de dos contractes de serveis per uns 860.000 euros a l’empresa investigada, de la qual el gerent també era soci.
Efial Consultoria va cobrar un total de 3,5 milions d’euros de l’Ajuntament de l’Ametlla durant el temps que va tenir adjudicada l’administració de la societat municipal La Cala Gestió, entre els anys 2008 i 2014. Segons que han explicat a l’ACN fonts de l’actual govern municipal –ERC i PSC–, la societat, que s’ha convertit en l’epicentre de l’operació, s’embutxacava un 5% de l’import de cadascuna de les adjudicacions en les quals participava d’acord amb el contracte signat amb el consistori. De fet, Antonio Martos i Andreu Martí encara són investigats pels jutjats de Tortosa per suposats delictes d’activitats i negociacions prohibides a funcionaris públics. El consistori espera els resultats d’una auditoria de procediments amb la vista posada en 54 procediments de contractació possiblement irregulars.
Les denúncies sobre els procediments i adjudicacions que Efial executava des de la Cala Gestió van arribar als jutjats i eren àmpliament conegudes pel veïnat des de ja fa temps, perquè un particular va dir el cas a l’Oficina Antifrau. Però ara la investigació que condueixen el jutge del Vendrell i la Fiscalia Anticorrupció va molt més enllà de la compatibilitat de les atribucions de Martos en aquests procediments, en la seva condició simultània de propietari de la consultora i gestor de la societat pública municipal.
La societat La Cala Gestió es va fundar el 2008, teòricament per agilitzar els procediments administratius i aconseguir, sota la fórmula d’empresa amb capital municipal, més bones condicions fiscals per a gestionar l’adjudicació d’equipaments i obres urbanístiques. Va participar en la contractació de desenes de projectes durant els últims anys al municipi. Se’n destaquen la piscina coberta municipal, amb un cost d’uns sis milions d’euros; la residència d’avis, amb un cost d’uns cinc milions i encara inoperativa, que arrossega un deute milionari; l’aparcament davant l’ajuntament i diverses operacions d’urbanització a Tres Cales i Roques Dorades.
Segons l’actual govern municipal, la consultora aconseguia, d’acord amb el contracte signat amb l’anterior executiu de CiU, el 5% de l’import de cadascuna d’aquestes adjudicacions, tot i que, teòricament, havia de renovar periòdicament els contractes de gestió de serveis. El jutjat de Tortosa, precisament, investigava les adjudicacions de la gestió a Efial per valor de 860.000 euros entre 2010 i 2012. Però en realitat els ingressos mensuals que rebia de l’ajuntament pujaven a 35.000 i 38.000 euros mensuals. El mes de juliol del 2014, Martí va decidir de rescindir la relació, pocs mesos després d’esclatar la investigació judicial al voltant de Martos i Efial.
El nou govern, que calcula que el deute heretat supera els 47 milions d’euros, va posar la Cala Gestió i Efial sota la lupa. ‘Durant tots els anys a l’oposició teníem els nostres dubtes’, ha declarat el batlle, Jordi Gaseni. Després de l’auditoria econòmica, el nou govern municipal va encarregar una auditoria de processos. La idea era comprovar la legalitat dels expedients d’adjudicació per evitar d’incórrer en noves responsabilitats. ‘Necessitàvem aquesta tranquil·litat per veure que tots els expedients oberts eren correctes i no incorríem en cap legalitat com a batlle i equip de govern’, diu. L’estudi previ amb els assessors legals va detectar 54 expedients dubtosos. El resultat d’aquesta auditoria, segons el batlle, es podrà saber aquestes setmanes vinents.
Per una altra banda, la direcció de CDC de l’Ametlla de Mar i ex-membres del govern consistorial al costat de Martí s’han desmarcat de l’ex-batlle i la seva gestió amb un contundent comunicat emès a les xarxes socials. Diuen que el suposat enriquiment personal amb diners públics és detestable i condemnen qualsevol pràctica corrupta. En aquest sentit, confien que ‘caigui sobre ell tot el pes de la justícia’ si finalment es demostra que ‘ha fet un acte il·lícit d’enriquiment personal’.
A Tortosa, els agents de la Guàrdia Civil, de paisà i uniformats, han entrat a les 9.45 a la seu de Gestió Urbanística Municipal de Tortosa SA (GUMTSA), societat situada a l’interior de l’ajuntament, on des del 2007 governa el convergent Ferran Bel.
D’una altra banda, la Guàrdia Civil també ha entrat als ajuntaments d’Ascó –on governava CiU durant l’anterior legislatura– cap a les 9.15; i al de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, on governa el PSC. S’han fet escorcolls en un despatx d’enginyers i un domicili del Perelló (Baix Ebre).
Grans xifres
En total s’han detingut dotze persones a les demarcacions de Barcelona, Tarragona i Madrid. A banda els dos ex-batlles ja esmentats, han estat arrestats Jaume Beltran, enginyer de La Cala Gestió; Toni Martos, gerent de La Cala Gestió i d’Efial; i càrrecs d’Efial i l’empresa que la va acabar absorbint, CGI: Manuel Delgado, Ramon Solé, Blas Acosta, Lucía Mora, Carles Bock, Oriol Mestre i Xavier Xifra.
L’operació, que es troba sota secret de sumari, també s’ha dut a terme a l’estat espanyol, amb 44 escorcolls en total, i a Andorra, amb quatre més. 14 d’aquests escorcolls han estat en domicilis, 7 en despatxos professionals, com el d’Efial a la Diagonal de Barcelona, 12 en societats mercantils, 7 en entitats públiques i 8 als ajuntaments de Torrejón de Ardoz, Miraflores de la Sierra i Chinchón, a Madrid; i Trillo, a Guadalajara, a més dels de Tortosa, Ascó, Vandellòs i l’Ametlla de Mar.
En tot l’operatiu, hi han participat 342 agents de la Guàrdia Civil, segons que ha informat el cos, procedents de les quatre demarcacions catalanes, Madrid, Guadalajara, Huelva, Granada, Illes Balears i Castelló.
Requeriments d’informació
En total, segons la fiscalia, s’han fet 16 requeriments a ajuntaments i organismes públics de l’estat espanyol, 7 dels quals a Catalunya, com ara a l’Ajuntament de Barcelona, que ja ha lliurat la documentació i ha mostrat la predisposició a col·laborar.
Pel que fa a l’Ajuntament de Girona, la Guàrdia Civil s’ha emportat cinc contractes d’auditories adjudicades pel consistori, que ja havia lliurat a l’Oficina Antifrau el desembre passat, i que van dels 4.400 euros als 17.600. La batllessa, Marta Madrenas, ha assegurat que són contractes menors i que el consistori ha actuat de manera honesta, clara i transparent a l’hora d’adjudicar-los a les tres empreses a les quals fan referència: Efial Consultoria SL, CGI i Oliver Camps. Madrenas assegura que alguns d’aquests expedients, que s’estenen entre el 2009 i el 2015, anys en els quals va ser batlle l’actual president de la Generalitat, Carles Puigdemont, fa anys que són penjats a la web.
La Guàrdia Civil també ha sol·licitat expedients, referits a les mateixes empreses i dins els mateixos terminis, a l’Ajuntament de Calonge (Baix Empordà).
Efectius de la Guàrdia Civil han entrat a l’Ajuntament de la Seu d’Urgell cap a les 11.00, per demanar informació per part del jutjat sobre les contractacions fetes a Efial. Els agents han estat una mitja hora a la casa consistorial i seguidament han marxat sense endur-se cap document. L’ajuntament ha informat que es prepararà la documentació requerida i es farà arribar al jutjat del Vendrell que ha fet el requeriment. El batlle de la Seu, Albert Batalla, ha dit: ‘Les adjudicacions són ben fetes, avalades pel secretari i per la interventora. Estem molt tranquils. Les adjudicacions es fan per junta de govern on hi ha tots els grups municipals.’ Batalla ha explicat que les contractacions amb la consultora es fan des de mitjan anys noranta i que en els darrers anys s’ha treballat per respondre als diversos requeriments que se li han fet.
Des del 2007, a l’Ajuntament de La Seu d’Urgell s’han succeït nombroses contractacions per a assessoraments a l’empresa Efial sense concurs públic. La suma dels imports d’aquestes contractacions des del començament fins a l’actualitat pugen gairebé a 600.000 euros.
El mes d’abril d’enguany, els grups municipals de Compromís per la Seu i d’ERC van aprovar una moció en el ple municipal per la qual no es podien fer més contractacions sense concurs amb Efial.
També ha rebut un requeriment l’Ajuntament de Masquefa (Anoia), on un agent de la Guàrdia Civil s’ha presentat a les dependències municipals a les 11.53 hores i ha entrat un requeriment d’informació en forma de ‘manament judicial’ sol·licitant documentació relacionada amb Efial. El consistori informa que l’àrea de Secretaria recopilarà tota la informació per lliurar-la a les autoritats competents. El batlle, Xavier Boquete, ha manifestat que col·laboraran amb la justícia en tot allò que puguin, però ha lamentat que la premsa n’hagi tingut coneixement abans que l’ajuntament rebés el requeriment. El govern municipal ha convocat una junta de portaveus per a aquesta tarda per tal d’informar-ne els grups municipals i efectuar tots aquells aclariments necessaris.
Bassols, detingut de nou
Entre els detinguts hi ha Josep Manel Bassols, que va ser batlle d’Anglès (la Selva) per CiU entre els anys 1995 i 2003 i que formava part de l’agrupació local de CDC a Girona. No és la primera vegada que l’arresten. L’octubre del 2015 ja el van detenir durant l’operació Petrum per la seva relació amb la constructora Oproler, investigada pel ‘cas 3%’ de suposats pagaments de comissions en canvi d’adjudicació d’obra pública.
El president de CDC a les comarques gironines, Pere Vila, ha demanat prudència i ha exposat que el partit vol ‘mirar ben bé’ quin és el motiu de la detenció, quines imputacions li poden acabar fent i quines conseqüències poden tenir. ‘Volem saber si és per la seva activitat professional o si té relació amb la seva activitat política. Si és així, prendríem mesures. Però fins que no sapiguem per què l’han detingut no podem dir què farem o no farem’, ha dit.
Vila desmenteix categòricament que Bassols dirigís la campanya de Carles Puigdemont durant les darreres municipals, tot i que no ha entrat a valorar el seu paper en campanyes anteriors, i ha assegurat que el seu paper dins el partit és residual. ‘Era batlle nostre i devia tenir càrrecs orgànics i de responsabilitat, però actualment tenia un paper molt residual’, ha dit.
Reaccions polítiques
L’operació policíaca ha suscitat força polèmica política perquè des de primera hora del matí ja hi havia periodistes davant alguns consistoris que encara desconeixien els fets. La consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Neus Munté, ha acusat el ministre d’Interior espanyol, Jorge Fernández Díaz, de ser darrere l’operació. ‘Estem convençuts que n’és l’autor intel·lectual’, ha dit Munté, i li ha atribuït, doncs, la paternitat d’una operació que considera ‘un circ mediàtic i espectacular’.
A més, arran de l’exigència d’explicacions que ha fet el líder del PPC, Xavier García Albiol, a l’actual president de la Generalitat, Carles Puigdemont, pel fet de ser el batlle de Girona quan se signaven els contractes que ha requerit al consistori la Guàrdia Civil, Munté ha dir que Albiol actuava amb ‘cinisme’, atès que reclama la compareixença de Puigdemont mentre no compareix el ministre d’Interior per donar explicacions al congrés espanyol. ‘Lliçons, cap ni una’, ha dit. Munté ha assegurat que tant el govern com Puigdemont donaran les explicacions que siguin necessàries.
Ciutadans ha proposat la creació d’una comissió d’investigació al parlament sobre la ‘contractació a dit’ als ajuntaments. El diputat i secretari de Comunicació del partit, Fernando de Páramo, ha demanat que aquesta comissió fos específica dels casos locals i ha marcat distància amb la comissió d’estudi sobre corrupció que ja hi ha en marxa.
El portaveu d’ERC, Sergi Sabrià, ha reconegut que ara mateix qualsevol operació de la Guàrdia Civil ‘acaba essent interpretable de moltes maneres i amb molt poca credibilitat’, però també ha aprofitat per recordar que el seu partit va fer un congrés l’any passat ‘i no li van detenir cap batlle’ just abans. Sabrià també ha opinat que no cal que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, doni cap explicació mentre l’Ajuntament de Girona col·labori amb la justícia.
El PSC i la CUP també confien en la voluntat de Puigdemont de donar explicacions i veuen més factible utilitzar la comissió anticorrupció ja en marxa que no obrir-ne una de nova sobre aquest cas concret.
Joan Coscubiela, portaveu parlamentari de Catalunya Sí que es Pot, considera que el comportament ‘mafiós i de gàngster’ del ministre Fernández Díaz i de l’ex-director de l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), Daniel De Alfonso, no pot justificar que alguns pretenguin tapar les pràctiques corruptes que s’han produït a Catalunya sota el paraigua i la protecció de CDC, ha dit.
