Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Una història sobre el racisme institucional. Així es podria definir La dona il·legal, el nou film de Ramon Térmens (Bellmunt de Segarra, 1974) que retrata la història d’un advocat d’immigració que intenta d’ajudar una clienta a qui volen deportar al seu país d’origen. A partir d’aquí es veu immers en una xarxa de corrupció i prostitució que arriba fins a la comissaria de policia i al Centre d’Internament per a Estrangers (CIE), o com els anomena Térmens: “Els Guantánamo que tenim a l’estat“.

Aquests centres són un dels principals objectes de denúncia del film. Per allà passa la Zita Krasniqi, una jove kosovar que desencadena la trama del film. El seu personatge s’inspira en el cas real d’una noia que no va poder ser deportada perquè Espanya no reconeix Kossove com a estat. I com que no el reconeix, no s’hi pot fer cap viatge de retorn. “La van tancar en un CIE durant seixanta dies, el temps màxim permès. Per què tanques una persona en un centre com aquest si saps que no la pots deportar?”, es demana Térmens, que reconeix haver aprofundit en els tics racistes de la llei d’estrangeria a partir d’elaborar el guió conjuntament amb Daniel Faraldo.

Però al film la jove kosovar apareix morta a la cel·la i les autoritats del CIE declaren que s’ha suïcidat. Les morts en aquests centres no són casos aïllats. Als vuit CIE que hi ha repartits per l’estat espanyol, des del 2002, hi han mort catorze persones. El seu advocat, Fernando Vila, una mena d’Atticus Finch que no vol renunciar als seus ideals, és el protagonista del film i posa en qüestió el suïcidi. Començarà a investigar què hi ha darrere la mort amb l’ajuda d’una amiga de Krasniqi, la Juliete, i l’oposició d’un dels personatges més potents del film, Oriol Cadenas. Isak Férriz és l’encarregat de donar vida a aquest policia que, d’alguna manera, simbolitza el racisme institucional del sistema.

Yolanda Sey en el paper de Juliete Okoro, en una de les escenes del film.

Però tampoc no és el mal personificat, sinó que el seu personatge també és una víctima de les polítiques d’immigració que es dicten a Europa. En una de les escenes més impactants del film, Cadenas rep l’encàrrec de detenir quinze nigerians d’un dia per l’altre per omplir un vol de migrants deportats que arribarà procedent de Marsella. Així de cru. “Hi ha avions que vénen d’Europa per carregar –perquè és així– persones. I d’aquesta manera aprofiten el vol de deportació”, diu Térmens, qui explica que Espanya és un dels països que més diners rep per executar deportacions.

Reconeix que el més dur de tot plegat és observar la burocràcia que regeix tots aquests processos. Térmens els ha anat aprenent durant la gestació del film de la mà d’un amic seu que és advocat d’immigració. De fet, explica que s’ha inspirat amb ells per construir el personatge d’en Fernando. “El 59% de persones que es tanca als CIE són finalment deportades. I el 41% que no es deporten és per temes burocràtics, ja sigui perquè no hi ha tractat de deportació amb el país d’origen o perquè no s’ha pogut organitzar un vol de retorn i s’acaba el termini màxim de seixanta dies. Són la pura burocràcia i el compliment de pressupostos, que determinen el futur d’aquestes persones.”

Térmens creu que hi ha un gran desconeixement social sobre el funcionament dels CIE i les polítiques de retorn de persones i espera que el film sigui una crida a l’activisme. “La pel·lícula també vol ser un homenatge als activistes, que fan una feina admirable amb les pitjors de les condicions i a vegades, fins i tot, amb el menysteniment públic. Però si som en una democràcia, ha de ser el públic qui també es mobilitzi per tancar els Guantánamo que tenim a l’estat.”

Ramon Térmens, director del film.

En les previsions sense covid-19, La dona il·legal havia d’estrenar-se el 20 de novembre, però les restriccions en cultura aplicades pel govern català han obligat a traslladar l’estrena fins a l’11 de desembre. “Sempre que les mesures ho permetin”, precisa Térmens. Diu que l’estrenaran en el pitjor moment per a distribuir un film, perquè la pandèmia ha aturat tota l’activitat als cinemes i hi ha molts films a la llista d’espera: “Els programadors no volen confirmar res amb les sales tancades i tota la inseguretat que encara hi ha. I si s’obre l’activitat molt de cop, pot ser complicat aconseguir un mínim de sales perquè hi haurà un efecte embut. Totes les pel·lícules que no s’han estrenat voldran estrenar-se de cop.”

Vegeu el tràiler del film:

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.