A principis de novembre la CUP va presentar ‘I ara què? Fil a l’agulla’, un document en el qual establia uns mínims per a arribar un acord de govern. Després de dies i dies de negociacions Junts pel Sí va presentar dilluns una proposta d’acord: ‘Proposta d’acord cap a la independència’,  que vol ser una resposta a les demandes cupaires. L’estira-i-arronsa, a banda de centrar-se en el nom d’Artur Mas, també s’ha viscut en el terreny de les mesures socials.

A continuació  comparem els plans de xoc social dels dos documents i desgranem els punts en comú i les diferències que contenen. Com podreu observar, Junts pel Sí accedeix a una part de les mesures socials que sol·licitava la CUP. Amb tot, en molts aspectes es queda a mig camí i manté les propostes que ja va presentar en el programa de les eleccions del 27-S. Per una altra banda, la CUP marca com a prioritàries la major part de les seves propostes. En canvi, Junts pel Sí, només creu que ho són les mesures de pobresa infantil i energètica, i d’emergència habitacional. Sigui com sigui, el grau de satisfacció cupaire amb la proposta de Junts pel Sí la coneixerem demà, a l’assemblea nacional de la CUP.

Pobresa infantil i energètica

Com estableix la declaració d’inici del procés, no es farà cas de les sentències del Tribunal Constitucional (TC) espanyol i, per tant, es desplegarà de manera immediata la ILP de ‘Mesures urgents per fer front a l’emergència habitacional i a la pobresa energètica’, que havia aprovat el Parlament de Catalunya. En això hi coincideixen tots dos documents. D’aquesta manera s’impedirà que es talli el subministrament de llum, gas i aigua a aquelles famílies que no puguin pagar-lo.

En relació a qui ha d’assumir aquest deute sí que trobem diferències. La CUP proposa que es condoni o que l’assumeixin les mateixes empreses subministradores. En canvi, Junts pel Sí, estipula una partida de deu milions d’euros perquè la Generalitat assumeixi aquests pagaments. Puntualment, se signarien acords amb les empreses subministradores perquè assumeixin el 50% dels costos.

Sobre l’alimentació, tots dos plans inclouen garantir el dret a l’alimentació a totes les famílies reforçant mecanismes existents. Tot i així, la CUP va més enllà i demana que s’ampliïn el nombre de beques menjador i passar de les 80.000 actuals a 240.000.

Emergència habitacional

Igual que el punt anterior, els dos programes assumeixen aplicar la llei 24/2015 suspesa pel TC de manera immediata i s’establirien protocols per evitar que les famílies siguin desnonades per motius econòmics. La CUP planteja apropiar-se dels pisos de la SAREB i aprovar per decret llei la possibilitat d’expropiació temporal del dret d’ús d’habitatge per ser destinat a lloguer social. Junts pel Sí no accepta aquests punts, però sí que inclou obligar els bancs a cedir els pisos buits.

Per una altra banda, la CUP proposa que la mesa d’emergències també atengui aquelles persones que no tenen padró o ingressos, que actualment queden no poden rebre ajudes.

Ocupació i economia social

Hi ha una coincidència gairebé absoluta en les mesures sobre economia social, fins i tot en el seu redactat. Es destinaran gairebé cent milions d’euros per promoure la creació de noves cooperatives, assegurar-ne el finançament i que estiguin destinades a persones aturades o majors de cinquanta anys. Junts pel Sí, proposa que sigui Aracoop (Confederació de Cooperatives de Catalunya) qui es faci càrrec d’aquest pla i que tingui un consell assessor amb representants de la societat qui avaluïn les propostes i faci un seguiment dels resultats.

En canvi, Junts pel Sí no diu res sobre la Llei del Servei d’Ocupació de Catalunya, de la qual la CUP demana que no s’apliquin les disposicions que permeten subvencionar les empreses de col·locació.

Renda mínima d’inserció

Tots dos plans de xoc presentats volen recuperar la renda mínima d’inserció (RMI) com a dret subjectiu, retallada durant el govern de Mas, i ampliar-ne el pressupost. Segons Junts pel Sí, podria incrementar en setanta milions respecte al pressupost de l’any passat, que era de 200 milions. Amb tot, en aquest apartat, trobem força diferències entre els dos plans.

La CUP creu que la recuperació de la RMI ha de ser provisional mentre no s’aprovi la ‘renda mínima garantida de ciutadania’, proposada via ILP i a la que CDC i ERC no li van donar suport en l’última legislatura. Aquesta llei garantir uns ingressos mínims de 664 euros a tots els ciutadans majors de 18 anys i un mínim d’un any de residència a aquells que estiguin des de fa quatre mesos en situació de manca de recursos.

A diferència de la proposta de Junts pel Sí, ‘Fil a l’agulla’ proposa mantenir la RMI a totes les persones que passats els 60 mesos de permanència en el programa continuen amb les circumstàncies per les quals van començar a percebre-la. També es vol garantir uns ingressos mínims mensuals a les prop de 34.000 famílies amb fills o dependents a càrrec que no tenen ingressos, una mesura que no consta al document de Junts pel Sí.

Privatitzacions

Sobre aquest punt, la CUP demanava diferents mesures, de les quals, Junts pel Sí només acceptaria aplicar-ne algunes. Entre elles, Barcelona World. Se suspendrà la tramitació del pla director urbanístic (PDU) i es crearà un grup de treball entre el govern, Junts pel Sí i la CUP per a revisar-lo.

Junts pel Sí també derogarà, tal com demanava la CUP, el decret llei 2/2014 del 10 de juny referent a una cessió del cànon de l’aigua de l’àrea metropolitana de Barcelona. Quant a la privatització d’Aigües Ter-Llobregat, Junts pel Sí postposa la decisió fins que s’iniciï el procés constituent. Llavors, diu la proposta, es defensarà un model de gestió de l’aigua públic.

La CUP també sol·licitava l’alliberament immediat dels peatges de l’AP-7 (entre Hospitalet de l’Infant i Torreblanca) i de l’AP-2 (entre Montblanc i Lleida) per aturar la sinistralitat a l’N-340 i l’N-240. Junts pel Sí no ha inclòs aquesta demanada en la seva proposta, igual que la gratuïtat dels transports públics per a persones aturades, col·lectius en risc d’exclusió social, estudiants de centres públics i pensionistes.

foto_3028630 copia
Membres de Junts pel Sí, en el moment de la presentació de la proposta d’acord a la CUP

Educació

En matèria educativa, concretament sobre les escoles bressol, Junts pel Sí diu que s’ampliaran les places, s’impulsarà una política de creació de centres que siguin gestionats per institucions públiques i es reduiran les quotes que paguen les famílies. Amb tot, no recull la proposta cupaire de tornar a finançar el manteniment dels centres, tal com feia la Generalitat abans de la crisi i que ara sufraguen les diputacions.

Junts pel Sí tampoc comparteix altres mesures de la CUP com el compromís a retornar els imports de les taxes de matriculació universitària, de graus superiors i de secundària del 2009, o deixar de perseguir judicialment a les famílies que optin per educar els seus fills a casa.

Cal destacar que fa unes setmanes Junts pel Sí va proposar un pla de xoc social inicial amb vint mesures. Entre elles n’hi havia una que garantia la coeducació com a principi vinculant i el compromís a denegar recursos a les escoles que segreguin per sexes. Amb tot, aquesta proposta no apareix en la proposta oficial que ha fet Junts pel Sí i que era una demanda de la CUP.

A banda de les diferències, Junts pel Sí i la CUP comparteixen la proposta de prioritzar les inversions als centres de zones desafavorides i reduir-hi la proporció d’alumnes per classe.

Sanitat

És un dels punts més densos. Junts pel Sí té la voluntat de reduir les llistes d’espera de primera visita a l’especialista i proves diagnòstiques en un 50%, i en un 10% les quirúrgiques. Tot plegat, la reducció es faria efectiva al cap d’un any. La CUP, en canvi, no fa diferenciacions i demana reduir totes les gestions a la meitat en un termini màxim de mig any.

Junts pel Sí accedeix al fet que el sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya (SISCAT) només estigui integrat per centres públics, però deixa la porta oberta a l’atenció privada, que la CUP rebutja totalment. Segons Junts pel Sí, l’assistència sanitària privada, sempre i quan estigui ben regulada, pot ajudar a reduir les llistes d’espera.

La CUP demana que reobrin de manera immediata i les 24 hores del dia els Centres d’Urgències d’Atenció Primària (CUAP) necessaris per a evitar la centralització de la sanitat, segons diu el text. Junts pel Sí també ha introduït aquesta mesura en el seu pla i faria el mateix pels CAP, però haurien de complir certs requisits.

La coalició també inclou en la proposta una de les principals reclamacions de la CUP: aturar el consorci sanitari de Lleida. Només podrà ser gestionat per entitats públiques i la plantilla no es podrà reduir ni podrà ser objecte de modificacions contractuals. Tots dos també coincideixen en oferir una assistència sanitària universal que no depengui de la condició d’assegurat ni de l’empadronament.

Economia

A banda de les mesures sobre privatitzacions, la CUP vol aturar la venda del sòl públic, una demanda que Junts pel Sí inclou a la seva proposta. També especifica que durant el període de transició nacional i durant el procés constituent, la Generalitat no podrà reduir salaris dels treballadors públics. Quant al salari mínim, la CUP no en diu res al seu pla de xoc. Junts pel Sí, per la seva banda, preveu d’implementar un salari mínim català, que, d’acord amb la Carta Social Europea, seria equivalent al 60% del salari mitjà, és a dir, aproximadament uns 1.000 euros el mes.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb