vaga feminista

L’anonimat ha marcat el destí de moltes dones, això ja ho sabem, però també ha estat una bona estratègia d’infiltració. Infiltrar-se, aquesta curiosa tècnica combativa que Lluís Calvo descriu en el seu darrer assaig, L’infiltrat. Ningú no sabrà què vam dir en aquella terrassa, en aquell Fornet d’en Rossend, en aquell banc del costat del riu a Amposta o en aquella plaça del Raval.

Arriba el 8 de març i he pensat que la millor manera de celebrar-lo és convertint en oda en prosa allò que m’han dit algunes dones amb qui he parlat aquests últims mesos. Fent l’estrany exercici de vincular en un mateix espai físic totes aquestes vivències anònimes ens trobem, voilà, amb un collage ‘experiencial’ de tot allò a què aspirem quan teoritzem.

La majoria d’aquestes dones les he descobertes fent allò que faig normalment per parlar de coses importants amb desconegudes fugint de parafernàlies i formalismes: entrevistant-les. Algunes em van explicar que creaven paraules; unes altres que havien volgut recuperar l’artesania de les seves avantpassades; unes altres que van descobrir el bosc de casa seva després de viatjar molt lluny; unes altres que havien patit violència per ser dones trans i unes altres que havien volgut escriure les seves memòries per posar en lletra la dignitat que no sempre havien pogut tenir. Són confessions, revelacions, sensacions. Les copio aquí.

Oda 1
«Una vegada vaig jugar amb la paraula genia, que no existia al diccionari. Quan em ve al cap una paraula, no busco si existeix en femení o no, jo la poso igualment.»

Oda 2
«Tenia molts prejudicis i complexos per ser una dona trans, pensava que ningú no em podia estimar. De fet, aquest era el missatge que m’havien donat en el món sanitari. Que si no m’operava, ningú no m’estimaria així.»

Oda 3
«Tenia moltes ganes d’aprendre a cosir. La meva sogra em va dir que coneixia la persona ideal i me la va presentar. Me l’estimo moltíssim, és modista, una dona espectacular. Vam decidir provar-ho i ja fa quasi quatre anys que treballem juntes. M’ha ensenyat a cosir i s’ha creat una relació molt especial.»

Oda 4
«M’agrada molt Lynn Margulis, una científica que al Delta va descobrir l’espiroqueta, un bacteri que obria una forma d’evolució que trencava el paradigma imperant i obria una nova interpretació de la ciència en clau feminista.»

Oda 5
«Saps que Lorca es va criar entre dones? Va rebre part de la seva saviesa de les criades que els acompanyaven allà on anaven. Elles li van ensenyar tot el seu bagatge popular, com les cançons o el Romancero gitano. A més, ell tenia una admiració profunda per la seva mare, que va ser la seva guia i el va introduir en les obres clàssiques i en el món intel·lectual. En canvi, el seu pare sempre va detestar que fos artista.»

Oda 6
«Els artistes post millennial trenquen les etiquetes musicals, però també han trencat les etiquetes de gènere. Se’ls veu en un club relacionant-se noi-noi, noi-noia o noia-noia sense cap diferència. Han trencat els gèneres masculí i femení, agafen els elements i les formes que més els agraden.»

Oda 7
«A la natura podem veure la transformació, el canvi. Nosaltres vam decidir que si volíem canviar les coses, havíem de fundar una escola al camp.»

Oda 8
«La millor manera d’entendre i apreciar les tècniques artesanals i els materials és posar-hi les mans. Sortosament, aquesta experiència tàctil t’impregna d’un interès per voler aprendre’n més. Els meus projectes artístics i les meves residències estan enfocades a recuperar les tradicions locals del lloc on treballo.»

Oda 9
«Crec que la interacció de les pinzellades es pot interpretar com un mapa de trobades entre persones. En la textura pots veure punts, punts que són com ales de papallona, superposicions de colors que respiren. Podria ser com les trobades entre la gent. Hi ha interaccions molt suaus, molt amables, n’hi ha d’altres que són més agressives.»

Oda 10
«Hem abandonat les nostres pulsions creatives i ens hem convertit en mers consumidors que es miren les coses des de la barrera i es deixen dir què agrada i què no. Com en la ciència, o en l’amor, l’experimentació obre noves portes que mai no s’obririen.»

Rellegint això que vaig escoltar en el seu moment, m’adono de la necessitat de recuperar-ho i tornar-hi a donar context, encara que en aquest cas potser no sigui necessari citar-ne l’autoria. Perquè elles podrien ser moltes. Com jo, que només sóc canal i cable per on circula la seva electricitat.

Parlen utilitzant la primera forma del plural, ‘nosaltres’. Del que van sentir. De com se’n van sortir. Del que van descobrir a la natura. De la necessitat de crear per evitar el consum. De les altres dones que les van inspirar.

Yayo Herrero diu: ‘Els moviments socials tenim una riquesa conceptual important i ens movem amb soltesa en el camp del fet racional, però tenim una misèria simbòlica important i connectem malament amb les emocions. No hi ha revolució sense passió, sense amor per la vida i per les persones.’

El diàleg entre dones, els nostres vincles, que es donen sovint en espais apartats dels focus, fan front per si mateixos als flaixos del patriarcat. Perquè encara que el patriarcat ara també vol fer-se passar per feminista, nosaltres continuarem camufladament parlant de la vida que volem en els angles obscurs de les nostres citacions.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.