I si Puigdemont és detingut de camí cap a la investidura? Llarena l’hauria d’alliberar

  • La doctrina del TC podria afectar o condicionar el retorn i la hipotètica investidura de Puigdemont, però no la podria impedir

Josep Casulleras Nualart
16.04.2024 - 21:40
Actualització: 17.04.2024 - 09:32
VilaWeb
Protesta davant del parlament per la investidura fallida del 30 de gener del 2018. Fotografia: Albert Salamé

Els magistrats del Tribunal Constitucional espanyol (TC) van arribar a discutir en la reunió més encesa que han tingut, la del 27 de gener de 2018, la possibilitat que Carles Puigdemont entrés al Parlament de Catalunya d’amagat per una claveguera. La pressió era enorme, aquell dissabte al tribunal, sobretot per part del govern espanyol, que havia impugnat la sessió d’investidura convocada per al cap de tres dies, el 30 de gener, i que trucava a magistrats del tribunal perquè acceptessin el seu recurs. Però una prohibició preventiva d’una investidura era inèdita, i fins i tot el Consell d’Estat s’hi oposava: el tribunal estava dividit, trencat. Finalment, el TC va sortir del pas amb unes mesures cautelars que han esdevingut doctrina: no es pot investir cap president de la Generalitat si no és presencialment, no es pot fer de manera telemàtica ni delegada, i si té cap ordre de detenció vigent necessita una autorització judicial. Són unes mesures, confirmades en una sentència del TC del 19 de març de 2019, que ara podrien afectar o condicionar el retorn i la hipotètica investidura de Puigdemont, però no la podrien impedir, segons les fonts judicials consultades per VilaWeb.

Puigdemont ha dit que tornaria en la pròxima sessió d’investidura al parlament, tant si és la seva com si no. La data seria, aproximadament, entre mitjans de juny i el 25 de juny, a tot estirar, segons el calendari que es desprèn de les eleccions a Catalunya del 12 de maig. Aleshores, la llei d’amnistia ja farà pràcticament un mes que haurà entrat en vigor. La llei diu que els jutges tenen dos mesos per a aplicar l’amnistia a les persones que se n’hagin de beneficiar, i que en tot cas, fins i tot, si aquests jutges tenen dubtes que volen plantejar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) o al TC, les mesures cautelars que hi hagi vigents, com ara les ordres de detenció, s’han d’aixecar.

Ara per ara, l’única ordre de detenció que té vigent Puigdemont és la dictada per Pablo Llarena en relació amb la causa contra el Primer d’Octubre per malversació. És una ordre estatal de detenció que, amb l’entrada en vigor de la llei d’amnistia, hauria de quedar sense efecte. Si fos així, Puigdemont no tindria cap problema per a poder tornar lliurement de l’exili i sotmetre’s a una hipotètica investidura.

Una detenció inevitable?

Però què pot passar si Llarena encara manté vigent l’ordre de detenció? Si Puigdemont entra al Principat, qualsevol agent de policia, per ordre judicial, el pot detenir i portar a disposició judicial. Per més que hi hagi vigent la llei d’amnistia; l’ordre de detenció és d’obligat compliment per part dels funcionaris de policia. El moment de la detenció podria trigar més o menys, però hom suposa que seria relativament ràpid. Hi ha el precedent de la detenció al centre de Barcelona de Clara Ponsatí per agents dels Mossos d’Esquadra quan va tornar de l’exili, el març del 2023, poca estona després d’haver comparegut públicament.

Una diferència important amb Puigdemont és que Ponsatí és investigada per un delicte de desobediència, que no implica penes de presó (a diferència de la malversació) i no pot implicar, per tant, una mesura de presó preventiva. Però l’altra diferència és que, en aquest cas, ja hi hauria aprovada una llei d’amnistia que no deixa cap marge de maniobra als jutges per a no aixecar les ordres de detenció o qualsevol mesura cautelar que hi hagi contra els potencials beneficiaris. Per això, si Puigdemont fos traslladat davant el jutge, ja fos inicialment en un jutjat de guàrdia de Catalunya o bé havent estat traslladat a Madrid per ser posat a disposició de Llarena, hauria de quedar en llibertat en poques hores. Com Ponsatí.

La llei d’amnistia, per si sola, no podria impedir la detenció de Puigdemont si un jutge com Llarena decidís de no retirar l’ordre de detenció, però sí que en prohibeix l’empresonament o la restricció perllongada de la seva llibertat. I ho fa de manera explícita, fins i tot, en el cas que el jutge volgués plantejar una qüestió pre-judicial al TJUE de manera que quedés suspesa l’aplicació de l’amnistia a aquest cas. Perquè la presentació d’una pre-judicial (sempre que el TJUE l’admetés a tràmit) deixaria en suspens l’arxivament de la causa per aplicació de l’amnistia, però també quedaria aturat el procediment judicial.

L’escletxa tancada

I ací, en aquest punt exacte, és on hi havia una escletxa que Llarena hauria pogut aprofitar per a mantenir tant l’ordre de detenció contra Puigdemont. En el primer text de la llei, l’article quart ja deia: “Quedaran sense efecte les ordres de crida i cerca i l’ingrés a la presó de les persones a qui s’hagi d’aplicar aquesta amnistia, a més de les ordres nacionals, europees i internacionals de detenció.” Era un text prou clar, però la presentació d’una pre-judicial al TJUE implica la suspensió del procediment judicial sobre el qual es formula la pregunta, segons la doctrina del tribunal mateix. I els jutges obertament contraris a l’amnistia, alguns dels quals han fet un manual per a fer pre-judicials amb el propòsit d’aturar-la, interpretaven que la suspensió del procediment no implicava pas la suspensió de les mesures cautelars, també.

I ara, en la versió definitiva del text, la llei diu que “la suspensió del procediment penal per qualsevol causa no impedirà l’aixecament de les mesures cautelars que hagin estat acordades amb anterioritat a l’entrada en vigor de la present llei i que impliquessin la privació de l’exercici de drets fonamentals i llibertats públiques”. Això acota del tot el marge de maniobra als jutges: tant sí com no, han d’aixecar les mesures cautelars. És clar que poden no fer-ho, declarar-se en rebel·lia o fer com si la causa que tenen entre mans no fos amnistiable, però aleshores incomplirien la llei, actuarien de manera manifestament il·legal.

El supòsit més extrem

Per tant, si Llarena no hagués retirat encara l’ordre de detenció quan arribés el dia del ple d’investidura, el dia que Puigdemont assegura que tornarà, l’hauria d’aixecar i deixar sense efecte tan bon punt el president hagués estat detingut i posat a disposició judicial. Però si, tanmateix, no fos així, si persistís en la negativa a aixecar l’ordre de detenció i a mantenir-lo privat de llibertat, la defensa del president tindria el recurs a l’abast de presentar un habeas corpus, un recurs que preveu la llei per a prevenir les detencions arbitràries, que obliga el jutge a revisar si la detenció és ajustada a la llei. Si el recurs es desestimés, com que el Suprem és la màxima instància judicial, s’obrira la porta a un recurs d’empara al Tribunal Constitucional amb petició de llibertat cautelar.

Ens trobaríem en un cas extrem, molt poc probable, segons totes les fonts consultades per VilaWeb, però que no es pot descartar mai del tot, tenint en compte que parlem de l’alta judicatura espanyola, d’una causa contra el procés i, més concretament, contra Puigdemont.

A diferència del 2018, el Tribunal Constitucional, amb una majoria de magistrats pròxims al PSOE i amb una llei d’amnistia a la mà beneïda pel PSOE, ara pot ser un element més favorable que no un obstacle. Tant si s’arribés a una situació límit de negativa del jutge Llarena a aixecar l’ordre de detenció o a mantenir retingut Puigdemont, com per a tombar qualsevol impugnació que li arribés de partits polítics o diputats contra una hipotètica convocatòria d’un ple d’investidura de Puigdemont. Si més no, preventivament, perquè els requisits de presencialitat i d’autorització judicial es veurien el dia mateix de la investidura, i es podrien fins i tot pressuposar per l’existència d’una llei d’amnistia.

I la causa del Tsunami? 

Tot plegat són hipòtesis pensant en la causa que instrueix Pablo Llarena contra el Primer d’Octubre. Però Puigdemont també és investigat per terrorisme pel Suprem en la causa contra el Tsunami Democràtic. Ara per ara, no hi ha cap mesura contra Puigdemont, i fins que no assumeixi l’escó de diputat al Parlament de Catalunya i, automàticament, renunciï al d’eurodiputat, no se’n pot prendre cap sense l’autorització del Parlament Europeu amb un suplicatori. I no és probable que hi hagi cap més moviment ben bé fins a la data d’una possible investidura, perquè la jutgessa instructora, Susana Polo, ha citat a declarar Puigdemont i Ruben Wagensberg de manera voluntària i per videoconferència entre el 17 de juny i el 21. Caldria veure si la investidura s’escauria abans d’aquestes dates o després, i si tan bon punt entrés en vigor la llei d’amnistia la jutgessa deixaria sense efecte la declaració.

Si fins ara no hi ha hagut cap ordre de detenció, és poc probable que n’hi hagi cap més endavant amb l’amnistia en vigor, perquè si la llei ja diu explícitament que s’haurien d’aixecar les ordres de detenció, seria no tan sols una il·legalitat sinó tota una provocació dictar-ne de noves.

Puigdemont ha repetit, aquests dies, que tenia la manera d’arribar al parlament sense ser detingut el gener del 2018 si hagués estat investit. Aquesta vegada, ha declarat públicament que tornarà per més que no l’investeixin, i sense necessitat de fer-ho clandestinament. Perquè els jutges hauran d’aplicar la llei, i la policia es podrà estalviar de furgar les clavegueres.

 

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any