Featured Video Play Icon

Joan Tardà ha fet unes declaracions avui al matí després d’haver registrat una petició al congrés espanyol per a una comissió d’investigació de la violència policíaca de l’1-O. Ha parlat de la perspectiva d’una majoria independentista el 21-D. D’aquestes declaracions, fetes per a diverses agències de notícies, n’ha sortit una frase que ha esdevingut titular: ‘Sabeu per què encara no som independents? Doncs perquè encara no hi ha hagut una majoria de catalans que així ho vulgui.’ I això, en un dia ple de titulars que diuen que l’independentisme ‘reconeix que no estava preparat’ per a la independència, ha acabat transmetent el missatge que Tardà qüestiona que hi hagi la majoria social necessària, que ha fet un canvi de discurs. Alguns dels titulars que s’han difós han estat: ‘Tardà diu ara que no hi ha una majoria social a favor de la independència’ i ‘Tardà: “No som independents perquè no hi ha prou majoria social a favor”.’

Però aquest fragment és molt curt. En quin context la diu, aquesta frase? Escoltar la declaració sencera permet d’entendre que Tardà creu que cal que la majoria independentista ha de ser ‘perseverant’ i que el 21-D és en aquest sentit ‘una oportunitat’. El govern no estava preparat i no ho va dir a la gent?, li han demanat. I ell ha respost que això no havien dit això, sinó que no estaven disposats a deixar la societat catalana sota la violència que podia venir de l’estat espanyol.

Us oferim l’àudio complet de les declaracions de Tardà, i la transcripció en català que n’hem fet. Les preguntes són de diversos periodistes espanyols.

Us oferim l’àudio complet de les declaracions de Tardà, i la transcripció que n’hem fet, traduïda al català. Les preguntes són de diversos periodistes espanyols.

Ara que els independentistes ja ho assumeixen i diuen obertament que això d’aplicar la República era inviable, volia saber com s’inclourà això als programes electorals?
—No ho hem dit, això. Hem dit que no hauríem cregut mai que un estat democràtic com l’estat espanyol estigués disposat a exercir la violència d’una manera superlativa. I per aquesta raó, com sempre, hem dit dues veritats. Primera, que Catalunya serà independent si hi ha una voluntat majoritària i perseverant dels ciutadans de Catalunya a voler ser independents. Per cert, si aquesta majoria no existeix, no ho serà mai. I segona veritat inamovible: el procés serà pacífic o no serà. És cert que es va declarar la independència, es va proclamar la República, però la República no es va implementar. La raó per la qual no es va implementar és perquè no estàvem predisposats –la paraula és ‘predisposats’– a posar en risc la seguretat dels ciutadans. I és inevitable que pesés sobre els dirigents i el govern de Catalunya el trauma de l’1-O: si per posar les urnes la ciutadania fou colpejada, tot i que potser hauríem pecat d’ingenus pensant que mai, mai, es podien traspassar les línies de l’1-O, què hauria pogut passar si el govern de Catalunya hagués sortit al balcó a proclamar la República. Crec que va ser un gran exercici de responsabilitat, sobretot tenint en compte que ahir mateix, en una revista amb una gran tradició periodística com Interviú, van sortir alguns dels plans elaborats fins i tot per a prendre a l’assalt un parlament democràtic. De manera que serem independents si som perseverants i hi ha una majoria. Quan? No ho sabem. Abans que independentistes som demòcrates, i abans que demòcrates som bona gent. I per a nosaltres la pau, el pacifisme i tot allò que té a veure amb el civisme és fonamental. Estem orgullosos de ser com som, tot i reconèixer que potser, potser, com que tot això que fem no ho havíem fet mai, potser sí que havíem pensat que l’estat espanyol no estava disposat a reprimir de manera violenta. I això és una lliçó. Hauria de preocupar moltíssim la ciutadania espanyola. Perquè primer som nosaltres i demà poden ser uns altres.

Aleshores, aquest és l’únic motiu pel qual no van posar en pràctica allò que en teoria havien aprovat? El temor d’una nova repressió policíaca?
—És clar. Evidentment. Jo he començat parlant-los de la comissió d’investigació. L’1-O va ser un trauma per a la societat catalana. Per cert, no va ser-ho només per als independentistes, sinó també per als no independentistes que no van anar a votar, perquè tothom va patir. Però estic molt orgullós de la maduresa del president Puigdemont i del govern de Catalunya, de saber que en aquell moment tocava fer allò que es va fer.

Vostè parla de l’1-O, però la informació que es publica ara parla del 27 d’octubre.
—Sí, és que parlo d’un trauma. Descobrir de quina manera l’estat espanyol estava disposat a tot per a aturar un procés cívic, pacífic i democràtic.

Ha dit que Catalunya serà independent quan hi hagi un suport majoritari. S’atreveix a dir de cara al 21-D quin percentatge de vots entre les candidatures independentistes…
—Jo us parlava d’un paràmetre. Catalunya serà independent si els catalans volen que ho sigui. Per cert, sabeu perquè encara no som independents, o no ho hem estat? Que cadascú ho digui a la seva manera. Perquè no ha existit una majoria de catalans que així ho hagi volgut.

Quants haurien de ser? Un 60%? Un 70%?
—Jo dic que nosaltres, fins i tot considerant que aquestes eleccions són il·legítimes, des del primer dia vam dir que hi participaríem, vam dir que serien una oportunitat. Tot i que l’escenari és una gran anomalia, nosaltres sortim amb la voluntat de guanyar les eleccions i fins i tot sortim amb la voluntat i l’objectiu d’assolir una majoria de sufragis, és a dir, de superar el 50%, i farem tant com puguem per aconseguir-ho. Al final, manen els ciutadans. I si volen, ho tindrem, i si no, doncs no ho tindrem, i a continuar lluitant.

 

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]