El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha concedit una entrevista al diari belga Le Soir, que porta aquest titular: ‘És possible una solució diferent que la independència.’ Alguns mitjans espanyols i catalans han interpretat aquestes declaracions com una ‘reculada’ del president, com un pas enrere. Però què ha dit realment Puigdemont? Què més ha dit? Quin és el context en què ho ha dit, que permet d’entendre el significat d’aquesta frase?

Durant l’entrevista, el periodista Jurek Kuczkiewicz qüestiona que l’independentisme pugui renunciar al seu objectiu i pregunta: ‘Una altra solució que no sigui la independència és possible?’ Puigdemont respon que sempre és possible, però avisa que ell mateix ho ha intentat sense aconseguir-ho: ‘Jo he estat independentista durant tota la meva vida i he treballat durant trenta anys per obtenir un altre encaix de Catalunya dins Espanya. Hem treballat molt per a això. Però va arribar Aznar, mentor de Mariano Rajoy, i va barrar aquest camí.’

Llavors el periodista li repregunta: ‘Doncs vostè no diu la independència o la mort?’ Puigdemont explica que ell mai no ha donat suport a aquesta estratègia. ‘Jo encara estic a favor d’arribar a un acord’, diu. Tot i això, torna a recordar que és molt difícil negociar amb l’estat espanyol: ‘L’origen de tot plegat és l’anul·lació el 2010 de l’estatut d’autonomia que havien aprovat els parlaments català i espanyol.’ Explica que en aquell moment tan sols catorze diputats dels cent trenta-cinc eren independentistes. Ara, anys més tard, l’independentisme té la majoria: ‘El responsable de l’impuls de la independència és el Partit Popular.’

En resum, Puigdemont diu, efectivament, que sempre ha estat possible ‘una altra solució’ que no fos la independència, i que ell, tot i ser independentista, va treballar ‘durant trenta anys’ per aquesta solució que, al final, la política del PP al govern espanyol i el Tribunal Constitucional el 2010 han impedit.